Harlem Nocturne

dijous, 6 de febrer del 2014

BCNegra 2014: Vivim entre psicòpates?





En el marc de la BCNegra 2014, el passat dia 3 vam assistir a una taula rodona ben interessant. El seu títol, prou punyent, era ben simple: Psicòpata. No cal dir gaire més, ja que, com tots sabem, aquest “personatge” és de presència sovintejada en totes les manifestacions del gènere, tant en la literatura com en el  cinema o en les sèries de televisió.
Nieves Abarca, periodista, escriptora i especialista en perfils criminals; Vicente Garrido, escriptor, doctor en psicologia, criminòleg i professor de criminologia forense a la Universitat de València, i César Pérez Gellida, escriptor, van debatre sobre el tema sota la moderació de l’inspector d’Homicidis dels Mossos d’Esquadra Carlos Otamendi.
Assistir a una xerrada de Vicente Garrido em va semblar un autèntic privilegi. Expert reconegudíssim, les seves intervencions resulten clares, pertinents, imprescindibles. Amb esperit didàctic (se li nota que és profe), va voler començar amb la definició del trastorn psicopàtic. Convé destruir certes hipèrboles i caricatures que la ficció ha emprat a l’hora de construir la figura del psicòpata (va posar l’exemple d’Hannibal Lecter, que, a partir de la segona entrega, esdevé més aviat un personatge de guinyol).   
La psicopatia és un trastorn que afecta la capacitat de prendre decisions. L’afectat es regeix per impulsos i motius situats més enllà de les normes socials. Posseeix un ego narcisista i un enorme desig de controlar i dominar físicament o psicològica la gent que l’envolta. Com que se sent en un pla superior, és perfectament capaç de “cosificar” els altres, ja que tota la seva consciència i emocions estan limitades a l’exaltació del “jo”. Un psicòpata sent enveja, frustració, ira, gelosia. Però també una eufòria desfermada quan obté un èxit. No coneix el significat dels mots “empatia”, “pietat” o “compassió” i és absolutament incapaç de sentir remordiments. El psicòpata distingeix perfectament entre el bé i el mal, però no li importa. Manté intactes les seves capacitats cognitives, però les aplica a la seva manera. Des del punt de vista de la ciència mèdica, el problema principal consisteix en esbrinar si el psicòpata neix o es fa. Encara resulten un misteri les causes del trastorn. Conseqüentment, no és fàcil enfrontar-lo.  
Sigui com sigui, una cosa sí que tenim clara. Es tracta del personatge més rendible des del punt de vista literari. Introdueix l’angoixa, l’amenaça i l’imprevist com cap altre. Garrido va fer un breu recorregut per la història de la literatura i ja va identificar en les obres de Shakespeare l’aparició de veritables psicòpates: què és, si no, el menyspreable i odiós Iago d’Otelo? També va parlar de l’alter ego amoral del Dr. Jekyll, el terrible Mr. Hyde; del despiatat Ripley de Patricia Highsmith i de L’assassí dins meu de l’autor americà Jim Thompson, que va considerar un retrat molt encertat de la psicopatia.




L’escriptor César Pérez Gellida, present a la taula, també ens va parlar de la seva trilogia, on explora el comportament d’un sociòpata narcisista sense escrúpols al qual, tret d’ell mateix i dels seus interessos, no li importa res ni ningú. Personalment, em va semblar molt interessant conèixer Nieves Abarca, que és “perfiladora” (és a dir, fa perfils dels “dolents” al més pur estil dels herois de Mentes criminales) i que aconsella la policia quan li ho demanen.   
Tanmateix, el moment més inquietant de la tarda es va produir quan va quedar clar que el psicòpates poden ser per tot arreu. Com que el trastorn no exigeix el crim (buf, encara bo!), els psicòpates que ens envolten (que no són fàcils de distingir) poden ser aquella gent que es complau en manipular, aprofitar-se dels altres, enganyar, mentir... Solen ser molt intel·ligents (o ho aparenten) i extreuen plaer de tot allò que els hi dóna la gana. Polítics, atracadors, segrestadors, grans homes de negocis... individus que fan el que sigui per arribar a la cúspide, per aconseguir els seus objectius.
Garrido va concloure explicant que, pel que fa a la llei, la psicopatia no és un atenuant ni un eximent, ja que, com hem apuntat, el psicòpata distingeix perfectament entre el bé i el mal. Però va afegir que tampoc no podem caure en un tractament frívol d’aquest trastorn. No podem identificar la psicopatia amb la maldat perquè estaríem entrant en el terreny de la categorització moral. I això, negrots, poc té a veure amb la ciència i amb la medicina.
I jo que dic: molt bé, d’acord. Però... després d’assistir a la xerrada, no paro de buscar aquests individus en el meu entorn. Serà possible! Mai no m’ho havia plantejat mentre visionava El silenci dels anyells. Però en aquests instants em pregunto... On sou? Quina cara teniu? Em sembla que, fins i tot, ja n’he trobat algun. Ai, la veritat, no em fa cap gràcia pensar que vivim entre psicòpates!     

 
 
 
 
 
 
 

13 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Espero que cada vegada hi hagi menys psicòpates! Per altra banda, és cert que la lectura ens acosta a la realitat. Quina por!
Gràcies Anna!

Anònim ha dit...

Penso que tots n'hem conegut de psicòpates. Fan por. Tant de bo cada cop es puguin controlar i curar més aquestes malalties.

Gràcies Anna Maria

MARTA VALLS

Anònim ha dit...

I aquesta que volia raptar la dona i la filla de Paco González diu que "era una chica modélica que ni bebia ni fumaba".
No sé si és veritat aquesta història, però potser si que haurem d'anar mirant al nostre voltant amb desconfiança.
I a dins nostre?

Gràcies per les teves cròniques.

Àngels Freixa

Anònim ha dit...

Interessant aproximació a la psicopatia. Encara que no siguin de l'entorn proper, només cal recordar la guerra contra l'Iraq per identificar-ne alguns, oi?

IO

Anònim ha dit...

Bona tarda Anna:
Jo estic llegint,"EL VERANO DE LOS JUGUETES MUERTOS"...DE Toni Hill
El inspector Héctor Salgado lleva semanas....
El aparente suicidio... fins aquí puc lligir!!!!!!

Unknown ha dit...

La veritat és que fa por, solen tenir una aparença normal i això els fa molt temibles. No sé, si el tipus de vida que duen ajuda gaire a reduir aquest tipus de malalties. Sospito que no.

Anònim ha dit...

Però hi vivim, no en tinguem cap dubte i els tenim al voltant!
La gent d'Olot que conexiem el home que matava les avies del Hospici, mai haguessim pensat que aquell home, bo i amable, fos un assasí.
Fa por només de pensar-hi...
Quina basarda!
Tura

Anònim ha dit...

Nomes aquesta paraula, ja hem posa la pell de gallina, diuen que son tan intel·ligents, i super maticulosos.

Gràcies per la ressenya!
Carme Luis

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, teniu raó. Ficció a banda, resulta terrorífic pensar que hi ha gent que no empatitza amb ningú. Però haberlos, háylos!

Unknown ha dit...

M'apassiona el tema!
Jo també crec que n'hi ha més dels que ens pensem...
Una abraçada!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

M'intriguen els psicòpates. He llegit força sobre ells (coses que m'ha recomanat el Yotin; ell ha llegit moltíssim sobre el tema). Em fan molta por perquè, tal com comentes, no tots cometen crims però se'ls troba pertot arreu. I amb les circumstàncies adients surten a fer de les seves, per exemple amb règims dictatorials, guerres... El que em crida més l'atenció de tot el que he llegit del tema és l'enorme quantitat de psicòpates que es troben a Wall Street (segons experts en psicopatia). Poden fer molt mal, encara que no assassinin ningú. La manca d'empatia que tenen m'esborrona. Per cert, vaig intentar crear un psicòpata amb el personatge del Secretari de la noveŀla (dins literatura juvenil, s'entén); no sé si em va sortir prou bé.
N'hi ha molts, viuen entre nosaltres, efectivament. I em sembla que n'he conegut alguns.
M'hauria agradat molt assistir a aquesta taula rodona. Gràcies per la crònica!

Anònim ha dit...

Anna, el teu blog és boníssim i enganxa com una mala cosa!! I només em faltava llegir aquest artícle!! És com si haguéssim entrat tots de pet dins mateix d'una novela de terror. Valentia companys!! La por paralitza. Esforcem-nos per ser forts i valents, tenir netedat de sentiments (per no ser com Ells) i criteri suficient per no deixar-nos portar per interessos o instints de comfort i evitar així posar-nos en situació de ser manipulats (víctimes i psicòpates es retroalimenten). És la millor forma que se m'acudeix per desarticular els psicòpates i altres amb patologies varies.
BVAP - Bondat i Valentia Al Poder!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Teresa, Shaudin i Anònim (que no sé qui ets, però intueixo que ens coneixem perfectament).
Sí, aquests dies hi he pensat i n'he identificat uns quants. O almenys, s'hi assemblen molt.