Al club de lectura Joan Oliver, que coordino, hem
programat aquest mes de desembre la lectura de la novel·la Doble cuerpo, de l’escriptora nord-americana d’origen xinès Tess
Gerritsen.
D’alguna manera, era una assignatura que jo tenia pendent, ja que segueixo la sèrie de televisió basada en la nissaga de novel·les a la qual Doble cuerpo pertany i que està protagonitzada per dos potents personatges femenins: la policia Jane Rizzoli i la forense Maura Isles.
Sé que als Estats Units les novel·les són prou conegudes i sentia curiositat. Amb la lectura he descobert que, com passa sovint, la sèrie televisiva no es correspon massa fidelment amb la literària, però ambdues resulten suficientment engrescadores.
D’alguna manera, era una assignatura que jo tenia pendent, ja que segueixo la sèrie de televisió basada en la nissaga de novel·les a la qual Doble cuerpo pertany i que està protagonitzada per dos potents personatges femenins: la policia Jane Rizzoli i la forense Maura Isles.
Sé que als Estats Units les novel·les són prou conegudes i sentia curiositat. Amb la lectura he descobert que, com passa sovint, la sèrie televisiva no es correspon massa fidelment amb la literària, però ambdues resulten suficientment engrescadores.
Doble cuerpo és un thriller típic, molt
ben construït i travat, profundament americà en els seus plantejaments narratius
i de caràcter extremadament cinematogràfic. Atrapa al lector des de la primera
pàgina perquè apel·la a qüestions que ens remouen per dins: la doble identitat,
els orígens familiars desconeguts, la violència descarnada, la maternitat. El terror
en estat pur i la maldat de la naturalesa humana se’ns mostren amb cruesa i
habilitat, però sense concessions excessives a la trivialitat d’un típic
best-seller.
Doble cuerpo m’ha
semblat una bona novel·la, comercial i d’entreteniment, però molt digna i ben
escrita. Hi he descobert alguna incongruència, però no puc estar segura que no sigui un error de traducció. Ara esperaré a veure què n’opinen els membres del club
lectura el dia de la nostra trobada, el pròxim dia 16. Espero que s’ho hagin
passat bé. Jo m'he distret força.
Feliç dia, negrots.


