Cruel y extraño, de Patricia Cornwell

Cruel y extraño (1993) és la quarta entrega de les aventures de la forense Kay Scarpetta, creada per l’escriptora americana Patricia Cornwell. Tal com vaig apuntar aquí, jo només havia llegit (i fa molts anys) Post mortem, el primer títol de la sèrie. Vaig començar Cruel y extraño gairebé per casualitat, perquè vaig topar amb l’edició de butxaca, a baix preu, mentre comprava el diari a la llibreria de la cantonada. I mireu, se’m va enganxar a les mans. Després de la lectura he descobert dues coses. Una: m’ho he passat molt bé, m’ha agradat. Dues: no tornaré a llegir aquestes horroroses edicions, per molt barates que siguin. T’hi deixes la vista i el procés esdevé feixuc i antipàtic. No compensa gens.

La trama fa molt per a mi, que sóc més amant de psicòpates, misteris i crims terribles que no pas d’arguments mafiosos o corrupcions polítiques. D’altra banda, com que també m’agrada molt el tema científic i el seguiment del procediment i de les pistes, doncs perfecte. Per acabar-ho d’adobar, tot plegat succeeix en un hivern fredíssim, amb neu, tempestes i pluja. Què més podia demanar?

Ha estat divertit assistir a les indagacions forenses en època pre-CSI i a les referències informàtiques en època pre-windows. Ambdós aspectes tenen força rellevància dins la novel·la i, per tant, apareixen molt. He comprovat un cop més la rapidesa en l’avenç de la ciència i de la tècnica. I he constatat tot el que aprenem, gairebé de manera inconscient, amb les novel·les més actuals i amb les sèries de televisió. Certs raonaments que a l’any 1993 encara requerien tot un munt d’especulacions i explicacions, ara es resolen a tota pastilla amb una prova d’ADN o amb una repassada a les trucades fetes des del telèfon mòbil.

Una novel·la distreta, ben travada, que manté l’interès, molt americana i molt plàstica. Fàcilment imaginable com a pel·lícula o com a telefilm. Si me’n cau alguna altra a les mans, no li faré fàstics, atès que la sèrie consta de 20 títols.

Que passeu un bon dia, negrots.

V Premi internacional RBA de novel·la negra

Anit, a Barcelona, es va lliurar el V Premi Internacional RBA de novel·la negra, que va recuare en  l'autora dels Estats Units Patricia Cornwell.

L'obra receptora del guardó, Red Mist, apareixerà aquí a final d'any, si més no en castellà, amb el nom  de Niebla roja. Es tracta de l'entrega número dinou de les peripècies de la doctora Kay Scarpetta, del departament de medicina legal i una bona i resolutiva detectiva.    

He de dir que jo només he llegit una novel·la de Cornwell, la primera de la sèrie. Va arribar a les meves mans abans de ser molt famosa, en un dels encàrrecs que jo solia fer al Círculo de Lectores a nom de la meva mare (que n'era sòcia). Crec que corria l'any 1991 o 1992.

El títol de l'obra és Post mortem i val a dir que, en un període pre CSI on encara no ens havien aclaparat amb hores i hores de metratge sobre tècniques forenses, em va resultar prou atractiva. L'autora encara signava Patricia D. Cornwell (la D correspon a Daniels, el seu cognom familiar, mentre que el Cornwell li prové d'un primer matrimoni).    
No puc afegir res més perquè no he continuat llegint-la. Per tant, totes les aportacions dels negrots seran molt ben rebudes.  

En qualsevol cas, la notícia d'avui és  el premi, el més substanciós del gènere criminal. Ni més ni menys que 125.000 euros (poca broma). 

Els guanyadors de les anteriors edicions  han estat: 

Francisco González Ledesma: Una novela de barrio (2007). 

Andrea Camilleri: La muerte de Amalia Sacerdote (2008).

Philip Kerr: Si los muertos no resucitan (2009).

Harlan Coben: Alta tensió (2010).

Oi que seria bo que per una vegada se l'emportés algú menys famós? Ai, que em temo que RBA juga a guanyador. Una idea per reflexionar.

Bona nit, negrots.

Aquesta és l'edició de Post mortem que tinc a casa  i que avui m'ha plagut remenar abans de redactar aquesta breu notícia.