Al fil de la meva dèria de fer referència als autors que, al llarg de la història de la literatura, han conreat en algun moment el gènere negre, de misteri o de terror, avui em complau parlar-vos d'una gran escriptora gallega, Emilia Pardo Bazán (A Coruña 1851- Madrid 1921). No m'estendré en cantar les seves excel·lències, perquè al final us penso copiar un interessant enllaç on, si voleu, podreu aprofundir en la seva figura. Tanmateix, vull recordar la seva contribució cabdal a la literatura de finals del segle XIX. Fou una dona forta, admirable, lluitadora i defensora dels seus drets, la qual es va relacionar amb els grans de l'època sense complexos ni recances.
Una de les màximes figures del Naturalisme a la Península, coneguda sobretot per la seva magnífica novel·la Los pazos de Ulloa, la lectura de la qual recordo amb un gran plaer. Ara fa poc vaig adquirir la seva Obra Completa, de manera que em vaig poder dedicar a furgar en les moltíssimes pàgines que va escriure i a comprovar un cop més la seva qualitat com a narradora.
Vaig redescobrir els seus contes, envoltats del regust de la terra gallega, dels seus pobles, aldees, supersticions, costums ancestrals. Molts dels relats estan revestits d'un hàlit misteriós i enigmàtic, encara que no pertanyin pròpiament al gènere.
De qualsevol manera, n'hi ha un, Vampiro, que sens dubte és escaient per a "A l'ombra del crim". És una narració molt breu, que es llegeix en un instant, però un instant ple d'emoció. I que no us enganyi el títol, perquè el tipus de vampir que la protagonitza és molt particular. Sense ullals i sense capes negres, però igualment letal.
En fi, us deixo amb la història, negrots. No us la perdeu, creieu-me. Paga la pena.
Sobre l'autora:
