CAMBRA OBSCURA, un relat d'Elies Villalonga

Avui recupero el meu costum, massa dies perdut, de publicar relats en aquest blog. Tanta feina, tantes obligacions i tants problemes no em permeten dedicar-m'hi tot el que voldria. Tanmateix, avui sí que m'hi poso. Us faig arribar un microrelat del meu germà, Elies Villalonga, al qual alguns ja coneixeu perquè no és el primer cop que apareix per aquest espai negrot i terrorífic. Allà va. Espero que us agradi. Es titula CAMBRA OBSCURA.  

CAMBRA OBSCURA 

 Es​ ​ desperta​ ​ enmig​ ​ de​ ​ la​ ​ foscor.​ ​ Té​ ​ mal​ ​ de​ ​ cap​ ​ i​ ​ pesantor​ ​ al​ ​ cos.​ ​ No​ ​ entén​ ​ què​ ​ hi​ ​ fa​ ​ allà  ni​ ​ com​ ​ hi​ ​ ha​ ​ arribat. 

Palpa​ ​ els​ ​ murs​ ​ que​ ​ l’empresonen​ ​ i​ ​ crida​ ​ en​ ​ demanda​ ​ d’ajut.​ ​ Colpeja​ ​ l’accés​ ​ tancat​ ​ amb  totes​ ​ les​ ​ seves​ ​ forces.

Els​ ​ ulls​ ​ esbatanats​ ​ proven,​ ​ sens​ ​ èxit,​ ​ d’identificar​ ​ algun​ ​ objecte​ ​ de​ ​ l’habitació.​ ​ Un calfred​ ​ la​ ​ sacseja.​ ​ Un​ ​ petit​ ​ raig​ ​ lumínic​ ​ que​ ​ s’escola​ ​ per​ ​ un​ ​ porus​ ​ de​ ​ la​ ​ porta​ ​ projecta​ ​ a  la​ ​ paret​ ​ oposada​ ​ de​ ​ la​ ​ cambra​ ​ un​ ​ crucifix​ ​ invertit.

Li​ ​ vénen​ ​ al​ ​ cap,​ ​ aleshores,​ ​ les​ ​ recents​ ​ desaparicions​ ​ de​ ​ noies​ ​ de​ ​ la​ ​ barriada.​ ​ Els​ ​ rumors  assenyalaven​ ​ una​ ​ secta​ ​ satànica​ ​ que​ ​ adorava​ ​ el​ ​ maligne.​ ​ De​ ​ manera​ ​ instintiva,​ ​ busca  dins​ ​ la​ ​ butxaca​ ​ del​ ​ vestit​ ​ i​ ​ agafa​ ​ el​ ​ seu​ ​ rosari.​ ​

Comença​ ​ a​ ​ resar​ ​ amb​ ​ devoció.

Aquell​ ​ pensament​ ​ demoníac​ ​ li​ ​ fa​ ​ accelerar​ ​ encara​ ​ més​ ​ el​ ​ cor​ ​ que​ ​ ja​ ​ batejava​ ​ a​ ​ gran velocitat.​ ​ De​ ​ genolls,​ ​ tot​ ​ el​ ​ seu​ ​ ésser​ ​ trontolla​ ​ i​ ​ es​ ​ mou​ ​ endavant​ ​ i​ ​ endarrere​ ​ amb​ ​ una cadència​ ​ rítmica​ ​ que​ ​ va​ ​ augmentant​ ​ de​ ​ manera​ ​ frenètica​ ​ mentre​ ​ el​ ​ rosari​ ​ li​ ​ llisca​ ​ entre els​ ​ dits​ ​ suats.

El​ ​ gir​ ​ d’una​ ​ clau,​ ​ el​ ​ so​ ​ d’un​ ​ passador​ ​ i​ ​ un​ ​ grinyol​ ​ exagerat​ ​ la​ ​ posen​ ​ en​ ​ guàrdia.​ ​ Ajupida, amb​ ​ l’esquena​ ​ contra​ ​ la​ ​ paret​ ​ i​ ​ malgrat​ ​ el​ ​ torrent​ ​ de​ ​ claror​ ​ que​ ​ l’aclapara,​ ​ aconsegueix d’enfocar​ ​ una​ ​ esvelta​ ​ silueta​ ​ que​ ​ li​ ​ resulta​ ​ familiar.

Però​ ​ és​ ​ quan​ ​ parla​ ​ i​ ​ se​ ​ li​ ​ adreça​ ​ amb​ ​ dures​ ​ paraules,​ ​ amb​ ​un to​ ​ greu​ ​ i​ ​ rovellat,​ ​ és​ ​ només aleshores​ ​ quan​ ​ reconeix​ ​ aquella​ ​ veu​ ​ escoltada​ ​ tantes​ ​ i​ ​ tantes​ ​ vegades​ ​ a​ ​ l’altra​ ​ banda del​ ​ confessionari.
 
 

Per sentir el text enregistrat EnVeuAlta, premeu aquí sota, damunt del títol

CAMBRA OBSCURA 

Un relat d'Elies Villalonga: "Importa?"

El meu germà Elies Villalonga està on fire. No puc sentir-me més contenta i orgullosa. Ell, que és matemàtic, corrobora un cop més el maridatge sense complexos entre las ciències i les lletres. 

Avui, el seu relat Importa?, una història dura i gens gratuïta que interpel·la directament (i no és una broma) el lector, ha estat publicat al diari Malarrassa. L'acompanya una bonica il·lustració de Jaume E. Vilaseca.

Us el deixo tot seguit. Estic segura que us agradarà.

L'únic problema, com sempre, és l'error en el cognom.

ENS DIEM VILLALONGA, C...!  

Elies Villalonga, premi al millor microrelat de terror al Festival de Molins de Rei

Avui no penso dissimular el meu orgull, perquè estic que no cabo a la pell. El meu germà, Elies Villalonga, ha estat el guanyador del Premi de microrelat en català de la 35 edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei. És un festival de solvència contrastada (35 edicions no són poques) i d'abast internacional.  Es premia un relat en català i un en castellà (que enguany ha guanyat també una amiga coneguda, Paz Montserrat) i que ha comptat, aquest cop, amb 153 participants.

El relat de l'Elies Villalonga es titula Passió vampírica i té una original particularitat: està escrit en forma de poema. Xuclar sang en versió poètica no em sembla gens malament, negrots.

Per a qui no el conegui, us diré que el meu germà és un gran amant del cine fantàstic, de terror i de ciència-ficció, una persona inquieta culturalment, molt actiu en un gran nombre de facetes i que escriu per afició. Forma part dels Relataires en Català i conrea sobretot temàtiques de terror i ciència-ficció. Va ser finalista als Premis Ictineu 2011 amb el seu relat Laia Deu, i el seu tarannà demostra un cop més que no existeix cap divorci entre les lletres i les ciències pel que fa al saber humà, ja que ell és Llicenciat en Matemàtiques i professor d'aquesta disciplina.

Alguns dels seus relats han aparegut a la Revista La lluna en un cove i molts els podeu llegir si premeu aquest enllaç de la pàgina de Relats en Català.  

També us podem oferir el poema guanyador del premi en àudio, gràcies a la gravació feta per EnVeuAlta. Premeu aquí i el sentireu. Serà tota una experiència sensorial.

Enhorabona, Elies! I endavant!

Un parell de fotografies de l'acte i la recollida del Premi.