De cap manera puc invertir temps en fer les ressenyes de sempre, perquè l'Any Pedrolo em té colgada de feina. Tanmateix, fidel a la meva autoexigència de deixar constància de totes les lectures que vaig fent, avui escric quatre ratlles per parlar-vos d'aquesta novel·la de Manuel Quinto, Sopar per a ogres, publicada com ja vaig explicar AQUÍ a la col·lecció de novel·la negra que dirigeix Andreu Martín.
La novel·la està molt bé, m'ho he passat pipa llegint-la. Una intriga extraordinàriament escrita, amb un domini del llenguatge i dels registres molt estimulant, que ens explica una història protagonitzada per Bonaventura Pals, personatge principal en altres novel·les de Quinto. És, per tant, una baula més en una sèrie que jo no coneixia. La destresa de Quinto és manifesta, com podem esperar d'algú amb el seu bagatge literari.
Al final de cada capítol, de manera molt original, hi trobem tota una sèrie de notes relacionades amb la gastronomia, ja que un dels personatges de la trama és un cuiner d'alt nivell. Les dades de les notes alternen la realitat amb la ficció, la història amb la invenció, però en tot moment resulten deliciosament enginyoses i divertides.
Una lectura molt recomanable. Gràcies, Andreu, per haver-me-la fet avinent.
2 comentaris:
T’agraeixo molt que, tot i la feinada que tens amb l’Any Pedrolo, no deixis d’escriure’ns ressenyes de les lectures que vas fent. I encara que les ressenyes siguin més curtes i menys freqüents, són sempre ben rebudes, si més no per mi. M’admira la teva constància, el teu compromís amb la literatura, la teva facilitat per comunicar, d’una forma òptima, què penses d’un text literari. Endavant, Potato!
Gràcies! No havia rebut l’avís del teu missatge. Faig el que puc, estimada. Sempre porto les ressenyes endarrerides, però vaig fent com puc. Un petó ben fort!
Publica un comentari a l'entrada