Harlem Nocturne

diumenge, 13 de juliol del 2014

Josep Forment, l’editor que parlava amb els autors



 
Taula rodona al Festival Tiana Negra (gener 2014)
 
 
 
 
Amb Jordi Fernando (Ed. Meteora) a Collbató Negre (març 2014)
 
Quan algú visita la pàgina web de l’Editorial Alrevés, allò que troba en primera instància és una frase definitòria ˗breu però contundent˗ que fa molt bona fila: La editorial que habla con sus autores. Guau. Una afirmació que promet. Sigueu sincers: genera expectatives. Al cap d’un moment, però, estic convençuda que la majoria de la gent l’oblida. Vivim en una societat mercantilista i fal·laç, on els eslògans d’aquesta mena acostumen a funcionar com un simple reclam publicitari. Per tant, sembla normal que ningú no se’ls cregui, que a ningú no li passi pel cap que de tant en tant ˗i sense que necessàriament hagi de servir de precedent˗ puguin ser sincers.
Tanmateix, en aquesta ocasió, la gent s’equivoca. L’Editorial Alrevés, petita empresa de bojos somiadors enamorats dels llibres, sí que parla ˗i molt˗ amb els seus autors. És una de les seves inequívoques característiques. Han aconseguit convocar, al seu voltant, una gran família de lletraferits. Un grup humà increïble ˗escriptors, editors, col·laboradors, divulgadors˗ que s’ajuda, s’estima i es respecta. I que quedi clar que quan dic “gran família”, no estic emprant un tòpic ni una frase feta. Som una gran família. Ho hem demostrat aquests dies, quan ens ha sobrevingut una tragèdia que mai no hauríem pogut imaginar. Josep Forment i Forment, director de l’editorial, el “papa ós” de tots plegats, ens ha deixat de sobte. Prematurament, traumàticament, cruelment. I la gran família d’Alrevés s’ha replegat en ella mateixa, com una sola ànima, per intentar comprendre, per conjurar el dolor, per dir-li adéu. Perquè sabem que junts tot adquireix més sentit, si és que n’hi ha cap, de sentit. Perquè sabem que junts som molt més forts.
La mort de Josep Forment es va produir el passat dia 9. Des d’aleshores, molts membres de la gran família han escrit elegies, panegírics, lloances. Tots remembren la seva relació personal i única amb l’estimat amic. Tots els autors ˗cal recordar la frase˗ admeten amb insistència que parlava molt amb ells. Jo encara no havia pogut posar-me davant de l’ordinador. No m’hi veia amb cor. I el cert és que ara mateix teclejo i teclejo aquests paràgrafs sense estar gens convençuda d’encertar a dir el que sento, de poder transmetre la sensació de ràbia, d’incomprensió i de pena que em crema per dins. La mort sempre és inoportuna i voraç, però quan arriba abans d’hora, amb traïdoria, et deixa fora de combat.  
Jo també sentia que la meva relació amb en Josep era especial. Ens vam conèixer a través d’Àlex Martín Escribà, el director de la Col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat, engegada fa uns anys per Alrevés. Amb una gran amabilitat, tot l’equip em va incloure de seguida en el projecte. A partir d’aquí, el meu tracte amb ells ha estat intensíssim i constant. Som els crimcatians, una nova espècie d’utòpics amants de les lletres negres! Aquest text no s’acabaria mai si fes una relació exhaustiva de les trobades, taules rodones, presentacions, xerrades, viatges, signatures de llibres, fires, paradetes, clubs de lectura, actes en llibreries, festivals, dinars, sopars, festes, celebracions, etc. etc. que hem compartit. Ni jo mateixa en sóc conscient. Ser amb ells, riure amb ells, trobar-me amb ells, forma part des de fa uns anys de la meva més absoluta quotidianitat. Ja us ho he dit: som família.     
Per això resulta tan difícil escollir un record. Tots són tan valuosos! Amb en Josep Forment havíem tingut moltes converses. Sobre literatura (era un home cultíssim, un erudit amb un gran olfacte, un grandíssim editor); sobre els llibres que publicava (estàvem d’acord gairebé en tot, de vegades amb aquella complicitat un pèl acadèmica que ens unia); sobre el mercat editorial (en sabia un munt, jo aprenia cada dia d’ell); sobre la vida (els fills, la família, les coses importants); sobre la salut i la mort (hi pensava molt); sobre el món d’avui, la pèrdua dels valors, la societat.
Però no puc deixar de destacar que ell va parlar, en nom de l’Editorial, en la presentació del meu llibre Les veus del crim (encara no fa un any, va ser el 18 de setembre de 2013) a la Llibreria La Impossible. Una tarda absolutament màgica, farcida d’amics i d’alegria. Mesurat, intel·ligent, proper, en Josep va valorar l’aportació del llibre a l’escassa assagística existent sobre el gènere negre en català. Li agrairé sempre.
 
 
Presentació de Les veus del crim a La Impossible (18 de setembre de 2013) 
 
I tampoc no puc deixar d’esmentar, amb un nus a la gola, que només unes hores abans de traspassar va tenir la deferència de ser amb nosaltres a la posada de llarg de l’Associació En Negre, juntament amb en Sebastià Bennasar i Empar Fernández, a la Biblioteca del Vapor Vell. Estava perfecte, lúcid, pletòric, tan boig per la literatura i els llibres com de costum, recolzant amb entusiasme el nou projecte, assegurant que tots lluitàvem per la mateixa causa. A l’endemà al matí, s’havia mort.  
 
 
Presentació Associació En Negre , Biblioteca Vapor Vell (8 de juliol de 2014)
 
En Josep Forment era un home molt sensible. M’ho havia reconegut moltes vegades. Un gran patidor. Es preocupava per tot, es neguitejava, se'n dolia. Sovint ens dèiem, l’un a l’altre, que ens assemblàvem molt en això. I era veritat. I també ens assemblàvem en una altra cosa: ens agradava abraçar. Estàvem convençuts que les persones ens hem de tocar, petonejar, dir-nos que ens estimem. Ho hem de fer mentre hi som, perquè després ja no és possible. Cada dia hi crec més, en aquesta idea. Davant del patiment, només ens resta el contacte humà.
Per aquest motiu, Josep, he abraçat molt fort els teus companys d’Alrevés (Gori, Ilya, Marc, Roger) i ho continuaré fent. Per aquest motiu, Josep, he abraçat molt fort la teva esposa (Olga) i el teu fill (Pol). I per aquest motiu, amic estimat, t’abraço en la distància, amb l’emoció a flor de pell, siguis on siguis.
Descansa en pau.
 
 
És així com t'imagino, Josep, carregat de llibres.


Article també publicat a Núvol

Article també publicat a Llibres per llegir





11 comentaris:

Anònim ha dit...

Sap molt greu una mort prematura i tant sobtada.

Estic completament d'acord en que ens hauriem d'abraçar més, sempre que el cor ens ho demani...

Descansi en pau!!


Marta Valls

Anònim ha dit...

Quines paraules més valuoses, Anna. Segur que al Josep li haguessin agradat molt.

A més a més, tens tota la raó.

Si hi penses, en realitat només ens tenim els uns als altres. El que més valorem són les persones. El que més ens enfonsa quan les perdem, són les persones. Tota la resta es pot substituir, tota la resta es pot restablir.

Si el temps és tan valuós és perquè el compartim, perquè l'omplim de records i de paraules que ens porten la llum dels altres.

Però no pateixis, Anna, perquè el Josep no morirà mai del tot mentre visqui dins teu, a la teva memòria.

Una fortíssima abraçada.


(Noemí)






Jordi Canals ha dit...

És una pena sentir l’allunyament d’una persona jove i culta. Jo no el coneixia però només cal mirar la seva fesomia de bona persona. Descansi en pau.

Jofre Pervez ha dit...

Paraules molt sentides,emocions escrites. La mort a traïdoria i sense avís ens fa sentir impotents i orfes de parts nostres. Descansi en pau. Una abraçada.

Anònim ha dit...

Vaig conèixer i escoltar per primera vegada a Josep Forment el dimarts a la presentació d'Associació en Negre. Va ser un gust sentir-vos parlar i tornar-te a abraçar.
Quan el dimecres vaig veure la notícia, la primera reacció va ser de incredulitat. És tot tan injust que de vegades et costa seguir endavant i vaig pensar molt en tu.
Escrius sentides paraules i emociones i t'envio una abraçada fortíssima.

Àngels

Unknown ha dit...

Només calia passar pel teu mur del fb. per veure que no eras l'Anna de sempre; la mort sobtada és dolorosa i aquesta t'ha tocat de plé, però la seva mort us farà tirar endavant, amb més força, tots els projectes on ell hi era present. La persona no hi és, però teniu el seu coratge i el seu ànim per fer-ho.
Descansa en pau, Josep!

Emili Gil ha dit...

Cada cop que visc una situació similar només se m'acut que cal fer coses positives per a tothom mentre som vius.

Unknown ha dit...

Certament quan la mort colpeja a persones joves i plenes d'energia costa d'entendre.
Totes aquestes paraules tan boniques que li heu escrit els amics al Josep el fan etern, present i impossible d'oblidar...una presència que us acompanyarà sempre, perquè el Josep serà a cada llibre, a cada trobada, a cada presentació... I és l'homenatge més sentit i sincer que se li pot fer... fer-lo present sempre.
Referent a les abraçades, què hem de dir, oi, Anna?
Una abraçada!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

No sé si has pogut dir tot el que sents ens aquests moments, però t'asseguro que t'he llegit amb un nus a la gola. Has sabut comunicar com era Josep Forment, com us l'estimàveu, fins al punt de formar tots plegats una família, que terriblement cruel pot ser la vida i, per tant, com cal estimar i demostrar-ho mentre som vius. M'has emocionat. Però no puc trobar paraules per apaivagar la teva tristor, només et puc dir que t'estimo, Potato.

Anònim ha dit...

La pèrdua d'una amic inesperada, sempre golpeja. Es veritat, sempre tindriem de demostrar mes, com estimem...i sobre tot fer el que ens surti del cor, mai reprimir-se. Has demostrat, com te l'estimaves, i pensa, que ell mai marxarà del tot.
Una forta abraçade

Anònim ha dit...

Carme Luis, soc l'ùltim anònim