Harlem Nocturne

dissabte, 27 de juliol del 2013

El hombre de los círculos azules, de Fred Vargas






Rere el nom de Fred Vargas, una de les autores europees de novel·la negra més exitoses, s’hi amaga la historiadora i arqueòloga francesa Frédérique Audoin-Rouzeau: una reconeguda investigadora que, a més a més, es dedica a la literatura negra. 

Després de llegir-la, sempre tinc la sensació que la gent no pot restar indiferent davant de la seva narrativa. Agrada o no. Enganxa o no. El lector la fa seva, o no. Evidentment, jo tampoc no em mantinc indiferent. He de reconèixer que em suscita una estranya i inusual ambigüitat. Ja em va passar en el cas de Que se levanten los muertos (llegir aquí la ressenya) i m’ha tornat a succeir, amb igual força, a El hombre de los círculos azules.

La novel·la està protagonitzada pel comissari Jean-Baptiste Adamsberg, personatge seriat molt conegut (a França fins i tot s’ha dut a la pantalla). Adamsberg és una mena  d’ésser estranyíssim, de gran capacitat perceptiva, a mig camí entre Sherlock Holmes, August Dupin i Hèrcules Poirot (per citar alguns dels típics herois de l’enigma que semblen posseir facultats sobrenaturals). Alhora, però, és apàtic, poc comunicatiu i de trets físics sorprenents. La seva veu, la seva manera de parlar, suau i persuasiva, apaivaga els ànims de la gent que l’envolta. Tanmateix, la seva vida interior és torturada i poc entenedora. Ni ell s’entén ni l’entén ningú. Un geni policial de carrera fulgurant, respectat per tothom, però molt difícil de comprendre.     
 
 
A mi aquest home no m’agrada. No hi connecto, no m’hi sento còmoda ni identificada. No ha aconseguit ni de bon tros la meva simpatia (que tenen de manera incondicional molts altres investigadors i policies de la negror literària). Així mateix, tampoc no m’agraden la resta de personatges. Ni els policies ni els secundaris. Tothom sembla venir d’un altre planeta. He arribat a pensar que la traducció de la novel·la està mal feta,  perquè m’ha semblat que tot plegat era massa estrany. 





D’altra banda, amb El hombre de los círculos azules succeeix exactament el mateix que ja vaig detectar a Que se levanten los muertos. Em refereixo a la sensació d’antigor, de decadència, d’atemporalitat cronològica pel que fa a l’ambientació. Tot és polsós i indeterminat. Sabem que l’acció té lloc als anys noranta del segle xx, però, quan hom està llegint, no ho detecta. Perfectament ens podríem situar un segle abans. De fet, a mi m’ha resultat molt difícil no oblidar que ens trobàvem en un moment tan avançat del xx. Sense voler, el meu pensament reculava constantment, com si la història pertanyés al segle xix.    

No obstant tot això, recordareu que més amunt he parlat d’ambigüitat. I és així perquè, al marge de les pegues que exposo, el cas criminal m’ha agradat molt. L’he trobat original, ben construït i ben resolt. He de reconèixer que la primera meitat de la novel·la m’ha resultat feixuga i poc atractiva. En canvi, quan l’acció ha començat a avançar, la trama m’ha atrapat cada cop més. Tot anava lligant i la història anava guanyant terreny en agilitat i interès.   

En vista d’aquesta meva dicotomia, m’agradaria molt conèixer la vostra opinió. Què en penseu de Fred Vargas? Esteu d’acord amb mi o creieu que no tinc raó? És un problema meu? Us agrada l’Adamsberg? En fi, us convido a parlar. Pot ser interessant. 

Espero que em digueu coses, negrots. Mentrestant, que passeu un feliç dissabte!
 

10 comentaris:

Maurici ha dit...

A grans trets coincideixo amb tu. Si en una cosa es diferencia Vargas de la resta de negrots que he llegit és pel seu estil. Jo en tinc un parell i tampoc he acabat de connectar-hi. De fet, em vas costar més el llibre que acabes de ressenyar que no pas Huye rápido, vete lejos.

Malgrat tot, el més probable és que li doni una nova oportunitat...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Jo tinc un altre llibre d'ella ja comprat i en espera. Per tant, en un moment o altre el llegiré. També li donaré, doncs, una altra oportunitat. Ara no sé quin títol és. No ho recordo. Està sota una pila immensa.

27 de juliol de 2013 13.43

Jordi Canals ha dit...

Els que com jo no llegim molt novel•la negre el comentari d’avui no anima massa a endinsar-se amb Fred Vargas, de tota manera es qüestió de donar-li un marge de confiança i provar. Gràcies Anna! bon cap de setmana.

Anònim ha dit...

Gràcies, per la teva resenya, ancara que no t'hagi agradat, sempre es interesant saber, la teva opinió.


Carme Luis

Anònim ha dit...

Jo he llegit un parell de la Fred Vargas i he de dir que em van agradar força. Aquí no coincidim, Anna!!! Em va semblar que tenia un toc molt personal i sabia crear una atmosfera molt concreta amb personatges ben curiosos.

Marc Moreno

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, sens dubte. El toc és molt personal, però a mi em genera aquests sentiments que explico. En canvi, la trama criminal sí que m'ha agradat. De vegades, en aquestes atmosferes tan poc convencionals, no tothom hi entra. Amb tot, li donaré una altra oportunitat, ja que tinc una altra novel·la a casa.

Unknown ha dit...

Com que tinc molts llibres fent cua, em sembla que de moment aquest no entrarà a la llista...
Una abraçada!

PLACE DES VOSGES ha dit...

Tens raó en una cosa. Les traduccions son molt dolentes. Tant la catalana com la castellana.La Vargas es una gran escriptora i per tant dificil de traduir. En francés , les atmosferes, els adjectius, les petites pinzellades.....tenen una dimensió que els traductors no han aconseguit traslladar. Quelcom semblant passa amb Simenon ( tot i que les darreres traduccions a El Acantilado i Quaderns Crema son molt bones ).
Jo en sóc un amant decidit , l´he llegida tota i n´espero amb afany ,noves entregues.

Salutacions

Josep

Anna Maria Villalonga ha dit...

Josep, estic convençuda que tens raó. I no dubto de la vàlua de Fred Vargas. Per això li donaré una altra oportunitat, i provaré en francès. Tanmateix, de moment em genera més aviat tedi. No ho puc evitar.
Però per això hi ha gustos per tot. No passa res.

Maurici ha dit...

Avui he acabat El hombre del revés, i he de dir que ha valgut la pena donar-li una nova oportunitat a Fred Vargas!