Presentació de la novel·la “Un habitual de la comissaria”, de Dominique Manotti

Ahir, en una tarda de primavera inusualment fresca, va tenir lloc la presentació de la novel·la número 7 de la Col·lecció Crims.cat (Editorial Alrevés). En aquesta ocasió, es tracta d’una obra francesa, que ha traduït Brisa Prieto, signada per la reconeguda autora Dominique Manotti. El seu títol: Un habitual de la comissaria. 

El lloc de l’esdeveniment fou La Casa del Llibre del Passeig de Gràcia i l’encarregat de fer els honors, el nostre amic Sebastià Bennasar. Val a dir que, una estona abans, jo m’havia reunit amb els editors i la mateixa Dominique Manotti per fer-li una entrevista que espero poder publicar en un parell de dies.

En un ambient de gran interès, amb una bona assistència de públic i amb la presència d’alguns negrots absolutament reconeguts, Bennasar va introduir-nos en el personatge de Manotti i en l’esperit d’Un habitual de la comissaria. Amb el seu humor de sempre, es mostrà molt impressionat per una novel·la de gran nivell, sens dubte fruit del talent d’una de les escriptores més potents de l’actual noir francès. Bennasar considera que el text, que aprofundeix en un tema tan interessant com la recerca que els personatges fan de la pròpia identitat, també destaca per la seva versemblança. Per a ell, Un habitual de la comissaria demostra amb claredat que, a través del gènere, podem conèixer a la perfecció la història social d’un país.   

Tot seguit, i mitjançant la traducció de Brisa Prieto (per si algú no entenia el francès), vam tenir el plaer d’assistir a la xerrada de Manotti –una persona de mirada intel·ligent i somriure proper– que ens brindà una intervenció animada i combativa, amb un tarannà apassionat que delata unes fermes conviccions. Historiadora de formació, ha estat professora durant molts anys, la qual cosa amara el seu discurs d’un reconfortant aire didàctic. Molt conscienciada políticament, la seva literatura pretén acostar-nos a la situació real que viu la societat francesa.  

Les seves afirmacions van posar els pèls de punta a tots als assistents.  Encara no he llegit la novel·la, però l’autora va assegurar que tot el que hi explica és estrictament real. Ho veurem amb més detall a l’entrevista, ja que fou un tema que vam comentar àmpliament. Només avanço que Manotti reflecteix uns cossos policials absolutament distanciats de la ciutadania, viciosos, corruptes, racistes i violents, que són  capaços de qualsevol acció (l’extorsió, la mentida, els falsos testimonis, fins i tot el crim) per tal de mantenir el seu estatus de poder. No cal dir que el seu discurs esdevingué una arenga de decidida denúncia davant d’una situació estancada que considera impossible de canviar.

  

Com sempre que t’ho estàs passant bé, la tarda es va escolar massa ràpidament. Després, ja sabeu. Fotografies, abraçades, signatures del llibre, converses en totes direccions... 

Un cop més podem fruir de bona novel·la negra traduïda al català. És el primer cop que Manotti, molt famosa a França, gaudeix d’una publicació en la nostra llengua (tenia un parell de títols en castellà que ara mateix resulten impossibles de trobar). 

Aquesta, com ja sabeu, és l’aposta de Crims.cat i de l’Editorial Alrevés. Alt nivell en els autors propis i alt nivell en els autors traduïts, remarcant els europeus (fins ara tenim un portuguès, un sard i aquesta darrera, francesa). Potenciar la lectura, prendre’ns com a pròpia la responsabilitat de llegir “negre” en català i sumar-nos a les iniciatives per aconseguir-ho, està també en les nostres mans, negrots. 

Espero que us agradi el reportatge gràfic. No totes les fotos són meves. Les més bones pertanyen a la negrota Maria Rosa Duran Albareda. I també n'hi ha algunes d'un altre negrot, en Jordi Trilla. 

Per acabar, no vull deixar-me una coseta que em rosega per dins sempre que presentem un llibre de Crims.cat. Et trobo a faltar, estimat. Em refereixo a tu, sí, allà perdut a Salamanca: Àlex Martín Escribà, el valuosíssim director de la col·lecció.