Harlem Nocturne

dimecres, 6 de febrer del 2013

BCNegra 2013: Verí… letal i no taca




La primera taula rodona de la tarda de dilluns dia 4 duia un títol prou inquietant: Verí... letal i no taca, en al·lusió a una de les armes de matar més rendibles del gènere i –quina por!– tal vegada també de la vida real.
Adela Muñoz Páez, catedràtica adscrita al Departament de Química Inorgànica de la Universitat de Sevilla, i Albert Vingut, cap del Servei de Química de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses de Barcelona, van fer un repàs exhaustiu a tots els verins haguts i per haver.
Evidentment, la majoria de substàncies tòxiques provenen directament de la naturalesa, especialment de les plantes i també d’alguns animals (recordeu com es va suïcidar Cleòpatra). Una gran part només són letals en funció de la dosi i, per tant, resulten fàcils de trobar i d’adquirir, ja que en petites quantitats serveixen per a altres finalitats (en farmàcia, en drogueria, contra les plagues, etc.).


El verí s’ha utilitzat per matar des que l’home és home i en l’antiguitat era un sistema molt freqüent. No debades els reis, emperadors i homes poderosos, davant la por de morir enverinats, comptaven sovint amb esclaus o empleats que provaven prèviament el seu menjar i la seva beguda. De fet, el sistema "verí" encara dura, per més que l’hàgim modernitzat i ara, pels crims d’estat, destaquin les substàncies radioactives. Només cal recordar l’enverinament amb Poloni-210 de l’antic coronel del KGB Aleksandr Litvinenko. O les sospites que encara planegen per damunt de la mort de Yasser Arafat, el cadàver del qual fou exhumat recentment per tal d’esbrinar si conservava restes letals.    
Els dos experts van comentar les propietats de moltes substàncies. Curare, cicuta, cianur, arsènic, tali, plom. Un munt de productes que tenim normalment a casa, que manegem en la vida quotidiana, són potencialment letals. Realment, la llista sembla inacabable. D’altra banda, no tots els verins són detectables amb la mateixa facilitat. Hi intervenen molts factors. Sobretot, tal com va remarcar clarament Albert Vingut, depèn de l’existència d’una sospita. Si no hi ha indicis de possible assassinat, resulta molt difícil arribar a la conclusió que algú ha estat enverinat. Per tant, no tenim ni idea de la quantitat de crims per enverinament que poden quedar impunes. Actualment, amb la incineració de tants cadàvers, el tema encara es complica més, ja que, sense el cos, és impossible seguir cap pista més endavant.  Injectar verins en certes menges funciona molt bé. En una peça de fruita, per exemple.
El mata-rates o els pesticides resulten recursos efectius. Albert Vingut va explicar que hi ha enverinaments lents i enverinaments ràpids. Molts assassins es prenen el seu temps, amb la qual cosa el crim es revesteix de l’aspecte d’una malaltia. El perfil d’aquest assassí és sobretot femení. Moltes dones, psicòpates sense capacitat d’empatitzar, egòlatres narcisistes necessitades de cridar l’atenció, enverinen els membres de la seva família per convertir-se en les seves cuidadores, que tothom les compadeixi i les consideri unes heroïnes. I així, van matant un familiar darrere un altre. Poca broma.
També va parlar de la figura de la “vídua negra”, que tanta literatura i cinema ha propiciat. Dones que persegueixen els diners d’un home acabalat i sol, sovint de certa edat, al qual es carreguen de pressa així que saben que heretaran la seva fortuna.
Agatha Christie va documentar-se força sobre la qüestió i es veu que l’encertava bastant. És una de les autores que més utilitzà el sistema, que en general està molt lligat a la novel·la britànica dels anys trenta. Tanmateix, el verí esdevé una arma sempre rendible, sempre utilitzable. De fet, recordo ara mateix diverses sèries de televisió actuals on un verí molt en voga és l’anticongelant dels cotxes, que du una substància –etilenglicol– que es veu que mata moltíssim. Les sobredosis de morfina, insulina i altres drogues també resulten un efectiu mètode criminal.
La xerrada va ser molt interessant i el debat posterior molt divertit. Tot i que els experts van intentar no donar idees, les preguntes del públic van resultar... com a mínim sospitoses.
Una agradable tarda molt criminal. Fins aviat, negrots.     



13 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs sí, l'Aghata Christie fa servir molt aquest mètode... M'he llegit quasi tots els seus llibres.

Fa por pensar que pots i et poden matar tant facilment i amb impunitat, oi?


Brrr.... Gràcies per la crònica.

MARTA VALLS

Anònim ha dit...

De bon segur que n'hi ha més dels que ens pensem...

Ara, hauria de ser preceptiu que el verí tingués bon gust. Qui no recorda el "Cianurín mentolado"?

IO

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Aquesta ressenya m'ha fet pensar a ARSÉNICO Y ENCAJE ANTIGUO, o ARSÉNICO POR COMPASIÓN.
Jo, personalment, prefereixo el curare.

Anònim ha dit...

A Olot, un zelador d'un geriàtic va enverinar onze persones...fa poc temps d'això i els matava amb productes de neteja...quina por !!
Interessant xerrada.
Bona tarda.
Tura

Lluís Bosch ha dit...

Setmana negra també és que, després de set mesos a l'atur, em facin un contracte per 15 dies coincidint amb la BCNegra...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ostres, doncs sí, Lluís. Quina mala sort.
Io: evidentment, vaig pensar en això del 'cianurín mentolado'. Hehe.
Tura: a Olot passen moltes coses. Recordo aquest afer. Quin horror!
Alícia: m'encanta 'Arsénico por compasión'
Marta: uuuuuuh

mercè trias ha dit...

"Arsénico por compasión" amb una tarda de diumenge enllestit,soc negra i criminal.. aneu en compte amb mi... PORRRRRRRRRRRRRRR!!!!
Fins demà negrots que per fí serà un dia que podré asistir a una taula rodona negra,negra...
Lluis B. com dius tú ja es el "sumum" de la mala sort que aquest dies no puguis estar a les xerrades, jo hem perdo totes les de tarda.. sort que encerto 2 matinets.
Arrevoire companys!!!
Mercè

Unknown ha dit...

Quin greu em sap perdre'm totes aquestes estones!!

Sort tinc, Anna, que ens ho fas viure com si hi fossim!!

Gràcies!!

Anònim ha dit...

Oh, quina por, sobre tot el zelador del geriàtric d'Olot, ho recordo ! i quantes maneres de matar," la viuda negra", que fa com l'aranya, primer s'aparella i despres el mata. l'Agatha Christie, de les mevas preferides !
Molt interesant Anna. Gràcies, per la teva resenya de la BCN NEGRA.

Carme Luis

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Hahaha! Per allò de les preguntes sospitoses del públic.
Probablement s’ha assassinat més gent amb verí que de cap altra manera. Quant a la ficció, em sembla que avui en dia això del verí no està gaire de moda. Tu ets l’experta, però.
M’apunto a la llista de fans de “Arsenic and Old Lace” (sempre l’he vist, i moltes vegades, en versió original). També he pensat en la peŀli de Hitchcock “Notorious” on els nazis aquells es volen carregar el personatge de l’Ingrid Bergman amb verí.

Anna Maria Villalonga ha dit...

No, Potato, encara es fa servir, tot i que la cosa ha variat una mica. Ja dic, l'anticongelant de cotxes surt molt. I també la radioactivitat. Recorda, per exemple, "Mans lliures" de Jordi de Manuel.
Pel que fa a "Notorious" (aquí "Encadenados") és una de les meves pel·lis favorites de Hitchcock. Cary Grant, Ingrid Bergman i Claude Rain. Tots genials. El suspens, de primer ordre. L'escena a la bodega, per més que la vegis, posa nerviós com el primer dia.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ah, i Arsénico por compasiòn, buf. De tota la vida.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

És veritat! Se m’havia passat per alt “Mans lliures”.
“Notorious” és també una de les meves preferides de Hitchcock. La tinc en DVD i l’he vist moltes vegades. Tal com dius, per moltes vegades que la vegis, l’escena al celler posa molt nerviós. Tota la peŀlícula, des que ella arriba a la casa del nazi, és suspens elevat al quadrat, amb l’escena al celler que s’emporta el premi, i l’escena final quan surten de la casa..., ai, quin patiment.
“Arsenic and Old Lace” me la sé gairebé de memòria, a casa ha esdevingut un “cult movie” (no és l’única). Sembla mentida però tot i veure-la tantes vegades encara em fa riure.