Fa unes setmanes us vaig anunciar la nova col·lecció de llibres de terror, misteri i fantàstics que pensava publicar El País. La sortida al mercat ha estat increïblement ràpida (el meu llibreter de la cantonada està sorprès i tot), de manera que pràcticament tots els títols ja són a les meves mans. Pertanyen a autors clàssics: volums de poques pàgines, ben relligats, amb lletra grossa i unes portades força atractives.
El cas és que avui, mentre feia el dinar, he agafat a l'atzar el d'un escriptor que -haig de confessar-ho- no coneixia. Es tracta de l'irlandès Joseph Sheridan Le Fanu (Dublín, 1814-1873), el qual, segons explica la contraportada, va passar força desapercebut i va caure en l'oblit. Per fortuna, el seu deixeble M. R. James es proposà de redescobrir-lo i d'atorgar-li el lloc que es mereixia. Com que ja coneixeu (i, si no, us ho dic ara) la meva debilitat pels autors d'Irlanda, m'he posat ràpidament a fer-hi una ullada.
La biografia de Sheridan m'ha cridat l'atenció. Se'l considera un geni del terror, creador de la ghost story moderna. Home solitari i misantrop, després de la mort de la seva esposa es va recloure sense veure pràcticament ningú per dedicar-se únicament a la lectura i a l'escriptura. L'anomenaven El príncep invisible. Sembla que la seva novel·la Carmilla (així, amb r) està considerada la millor història de vampirs que mai no s'ha escrit i que va exercir no poca influència en el Dràcula de Bram Stoker. Amb aquests antecedents, mentre les patates bullien, no me n'he pogut estar de llegir el primer relat del llibre, El fantasma i el ensalmador. És una història molt breu, però plena d'encant, que m'ha recordat inevitablement l'ectoplasma de Canterville (també de pare irlandès i no m'estranyaria que inspirat en aquest), que ja vam comentar fa uns dies. L'argument és senzill i no exempt de tòpics, però està envoltat d'una aurèola que combina amb originalitat el misteri i l'humor i que es mereix un 10.
He fet una recerca a Internet i heu estat de sort, negrots. El text està publicat i es pot llegir en línia. No us el perdeu, que us farà molta gràcia. Jo he rigut entre dents.
Quan llegeixi la resta de relats, prometo tornar a aquest autor. Em fa molt l'efecte que s'ho mereix i que ens pot oferir a tots plegats una agradable sorpresa.
Aquest és l'enllaç:
Bona lectura, negrots!
1 comentari:
Està força bé.
Llegendes, alcohol i fantasmes. Una bona combinació!
Molt divertit.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada