Harlem Nocturne

dimecres, 25 de gener de 2012

El crim català ha arribat al Canadà


M'ha sortit un títol en forma de rodolí d'estar per casa, però, fet i fet, s'ajusta a una veritat (metàforica), però exacta. El crim català ha arribat al Canadà, concretament a la biblioteca de la Universitat de York, a Toronto.    
Molts de vosaltres coneixeu la meva amiga Shaudin Melgar-Foraster, escriptora, blocaire i professora de Català i d'Història de Catalunya a dues Universitats canadenques. Shaudin, que fa molts anys que viu en aquell fred i meravellós país, és una gran activista de la nostra llengua i de la nostra cultura. Amb les seves classes, ha mostrat la realitat catalana a centenars d'estrangers, en els quals ha despertat una clara consciència d'allò que els catalans hem estat en el passat, som en el present i volem ser en el futur. 
Evidentment, l'àmbit principal de la feina de Shaudin és el món de la literatura. Shaudin té un bloc (que enllaço aquí) on ens transmet màgicament (quan pot, perquè sempre va molt enfeinada) les seves inquietuds, descobriments, preocupacions. També ens informa de les novetats al voltant dels seus relats, publicacions diverses, llibres. Ens explica  històries i anècdotes. Si hi entreu, us en fareu addictes, perquè és un lloc encantador.   
Com us podeu imaginar, la lluita per la llengua i la literatura té molts fronts oberts i moltes derivacions. És a dir, hi ha moltes tecles a tocar.  Shaudin, sempre amatent, es preocupa molt per intentar que, pel que fa a l'oferta de títols en català, la biblioteca de la seva Universitat estigui ben dotada. Vol que hi siguin presents tots els gèneres i, sobretot, que hi arribin llibres actuals, que posin de manifest l'estat de les lletres catalanes en aquest moment.
Doncs bé, em sento molt orgullosa que les meves ressenyes i recomanacions criminals hagin contribuït d'alguna manera a la tria de Shaudin. Així, avui podem dir que tres novel·les negres recents, que mostren als lectors canadencs la vitalitat del gènere a casa nostra, ja han arribat a la Biblioteca de la Universitat de York, a la ciutat de Toronto, Ontario, Canadà.

Per ordre alfabètic d'autor, són:

El quadern de Nicolas Kleen, de Jaume Benavente



Mans lliures, de Jordi de Manuel


Quan la nit mata el dia, d'Agustí Vehí


Per fer recordatori,  he posat  damunt dels títols l'enllaç de les ressenyes que, de totes tres novel·les, vaig escriure en el seu moment. I tot seguit us enllaçaré les fitxes de la Biblioteca. Estic segura que us farà gràcia veure-les. Als escriptors segur que sí.

El quadern de Nicolas Kleen: fitxa bibliogràfica 
Mans lliures: fitxa bibliogràfica
Quan la nit mata el dia: fitxa bibliogràfica  

De mica en mica, recull la dita, s'omple la pica. O dit d'una altra manera, entre tots farem bullir l'olla. Forma part de l'obligació  dels amants de la nostra cultura, d'aquells que creiem que té un nivell equiparable a qualsevol altra, donar-la a conèixer. I en això estem la Shaudin i jo. A mi em sembla impagable que, a l'altre cantó de l'Atlàntic, qualsevol inusitat estudiant de la nostra petita i dissortada llengua, nascut en qualsevol indret del món, pugui arribar al taulell de la biblioteca i demanar els títols més actuals de la nostra collita (en aquest cas, de la nostra collita criminal!).
  
De part de tots nosaltres, des d'aquí, tan lluny, gràcies Shaudin. Necessitem ambaixadores com tu a tots els racons del planeta.
NOTA IMPORTANT: Shaudin no ha demanat més llibres negres perquè té una quota limitada, òbviament. Però que no pateixin els altres escriptors, perquè em consta que anirà demanant i que té un munt de títols apuntats.

23 comentaris:

Pakiba ha dit...

Gràcies de tot cor a tots.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Carai, està molt bé això, la Shaudin és millor ambaixadora catalana que els germans del Carod-Rovira (perdó, sempre haig de sortir amb alguna de les meves) I el treball conjunt de l'Anna Maria amb ella és esplèndid i ara tenim més resultats. Enhorabona a totes dues. Això de les "recomanacions criminals" que li fas a la Shaudin ha quedat una mica fort, Anna Maria, gairebé he sentit un calfred de por ;)

Hele la Sabatera ha dit...

!! És una noticia meravellosa !!

Boladevidre ha dit...

Fantàstica la complicitat que permet tanta feina!!!
Enhorabona a les dues!

JdM ha dit...

A més, la literatura negra catalana arriba amb tres obres molt diferents, tant pel que fa a l'estil com a la temàtica i l'ambientació: una sobre una trama criminal ambientada a Amsterdam en temps present; una altra a Figueres, que explica el nostre passat després d'una guerra absurda; una altra ambientada a la ciutat de Barcelona que especula sobre el nostre país en un futur molt proper.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Molt oportú l'aclariment, Jordi. I absolutament cert.
Gràcies.

Anònim ha dit...

Això és fantàstic !! Gràcies a la Shaudin pel seu interés i a tú, Anna, pel teu entusiasme !! Tura.

Jordi Canals ha dit...

Felicitats a les dues per tan bona feina!

Anònim ha dit...

Com me'n alegro que aquests llibres hagin arribat al Canada, i comparteixo l'alegría de la Shaudin i la teva emoció Anna.

Gràcies

Carme Luis

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Jo estic suscrita al bloc de la Shaudin. Aquesta història dels llibres negres a Toronto, em recorda una sèrie d'històries:
Vaig aprendre l'anglès a l'Institut d'Estudis Nord-Americans, a Barcelona. Gairebé tota els professors, nadius dels USA psrlàven o, com a mínim, comprenien el català.
La meva mare i jo vam fer un viatge organitzat a Galícia. Entre els companys, n'hi havia una colla de cubans, residents a Miami. Una de les dones, era professora a l'Universitat. Quan li vaig comentar que, a moltes universitats estado-unidenques tenien càtedras de català, la seva resposta va ser:
EL CATALÁN NO ES UN IDIOMA.
No li vaig tornar a dirigir la paraula en tota la resta del viatge. El seu marit, un home molt agradable, no sabia que fer per que ella es disculpès amb mi.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Abans de tot vull donar les gràcies a l’Anna Maria, la meva amiga estimada àlies Potatito. Aquesta dona mai no es descuida de difondre tot el que té un mínim d’interès i està relacionat amb la literatura catalana (i d’altres també).
Us he de dir que aconseguir que la biblioteca comprés aquests llibres no va ser d’allò més fàcil, però tampoc gens difícil: unes quantes converses amb la directora de la biblioteca, un xic de diplomàcia i una engruneta d’imaginació per parlar d’aquests llibres tan meravellosos que de cap manera poden faltar a la nostra biblioteca. Per tant, l’únic mèrit per part meva, si n’hi ha cap, ha estat haver tingut la idea, res més. I si he demanat aquests tres llibres ha estat gràcies a ser lectora de A l’ombra del crim.
És ben cert el que comenta el Jordi. Com que no podia demanar tots els llibres d’aquests autors “criminals”, vaig haver de fer una bona tria. He de confessar que encara no n’he llegit cap (tot arribarà si deixen per un moment d’emprenyar-me amb la burocràcia universitaria i un gran munt d’estudiants s’espavilen solets i no em demanen ajuda a tota hora), així que cap n’havia llegit a l’hora de fer la tria. Però A l’ombra del crim és una magnífica font per fer-se una idea d’aquests llibres. Sabia que a “El quadern de Nicolaas Kleen” ens trobem a Amsterdam, en un temps de narració, si fa no fa, del present; per tant, una noveŀla de Jordi de Manuel amb un Marc Sergiot situat en un futur (encara que sigui un futur proper) marcava una diferència temporal. I, aleshores, la que escollís d’Agustí Vehí aniria bé que passés en el passat. Com que totes tres, a més, em semblaven d’allò més interessants, doncs, apa, endavant amb aquestes.
Com ja explica l’Anna Maria, vull que els bons llibres actuals de la nostra literatura arribin a la biblioteca de la meva universitat. Sóc una gran amant dels clàssics, però de clàssics ja n’hi ha una pila a la biblioteca. N’hi podria haver més, ben cert perquè en falten, però a la meva universitat no hi ha una llicenciatura en català (tampoc, evidentment, màsters o doctorat), així que no es fan estudis profunds de literatura catalana, i uns llibres contemporanis poden engrescar molt més els estudiants a llegir en català (sobretot si és noveŀla negra). A més de tot això, tinc un gran interès en promoure la bona literatura actual en català a l’estranger. Espero que l’arribada d’aquests llibres a la meva universitat faci engrescar a altres biblioteques de l’Amèrica del Nord a obtenir-los si no els tenen.
Com també comenta l’Anna Maria, hi ha d’altres escriptors de noveŀla negra en català que voldria tenir a la biblioteca. Em venen al cap Teresa Solana, Sebastià Bennassar, Jordi Cervera... Però enguany (any acadèmic) ja no en puc demanar més. Tot arribarà.
I em despedeixo o aquest comentari serà més llarg que l’article.

Anònim ha dit...

Bon di Shaudin: conseguir 3 llibres de negrots amb català a la vostre biblioteca ja es un relat com una mica misteriós.. gracies per la teva bon feina a l'altre punta del "mòn", si t'ha ajudat l'Anna doncs gracies tambè.. a ella sou una "parella de 2 magnífica", val la pena estar al vostre costat.
Autors catalansssssss!!!! ja esteu al Canadà.....
un petò.
Mercè

Yves Gerbeau ha dit...

Gràcies Anna, gràcies Shaudin. Entre tots, aconseguirem que es respecti la nostra llengua, com una més, com qualsevol altra!

Jaume Benavente ha dit...

Accions individuals, voluntaristes com els de la Shaudin Melgar-Foraster, o blocs seriosos i alhora entusiastes com el de l’Anna M. Villalonga, em retornen una certa il•lusió enmig d’una societat a la deriva, en el qual els llibres clònics, els llocs comuns i els escriptors robotitzats o d’encàrrec s’escampen com una epidèmia.
Espero que ben aviat a la biblioteca de la universitat de Toronto a on ha anat a raure la Shaudin Melgar-Foraster, al costat dels dels llibres del Jordi de Manuel, l’Agustí Vehí o meus, també es puguin trobar els de la Teresa Solana, en Sebastià Bennasar, en Jordi Cervera o en Pau Vidal. Noms propis per sobreviure en un sistema literari (o hauríem de dir editorial?) esquifit i fins i tot putrefacte. Diferents mirades per a un món fràgil i estrany.

Moltes gràcies Shaudin i Anna,

Jaume Benavente

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots per passar per aquí. Petons a la meva Shaudin i als escriptors i a tots els negrots i negrotes.
Evidentment, no us enganyaré. Treballar aquest bloc representa una feinada. Ho faig tota sola, absolutament, i em roba temps d'altres activitats i del lleure.
Per tant, ha de ser per força reconfortant, si no, no es podria fer.
Precisament dimarts parlaré d'això en el Seminari de la UB que ja us vaig anunciar.
Tanmateix, gratifica molt per motius diversos. El principal, lluitar, com fa la Shaudin tan lluny, per la nostra llengua i la nostra literatura, per la nostra normalització cultural com a país.
En segon lloc, perquè veus que treballes colze a colze amb els escriptors, que, lògicament, agraeixen la feina i estan tan preocupats com nosaltres per la situació general del tema (com tan bé apunta en Jaume Benavente en el comentari anterior).
Personalment, a més, m'ha permès conèixer persones meravelloses i dedicar-me (insospitadament, atès el ressò que el bloc està tenint) a l'estudi i la divulgació de la novel·la negra, que m'apassiona des que tinc ús de raó.
Per tant, endavant tots junts. Crec que formem part d'un projecte comú que tots (lectors, autors, estudiosos, divulgadors, afeccionats) hem de tenir clar que podrem tirar endavant si realment volem.
Gràcies a tothom.

Duc Engrescador ha dit...

Notícies de darrera hora:

M'ha emocionat molt saber la història d'aquests llibres "criminals" que han aparegut a la universitat de York, a la ciutat de Toronto, al Canadà. Els investigadors no han pogut determinat encara en quina estranya llengua estan escrits. Tot sembla portar a una conxorxa d'abast internacional i, potser, a una estranya secta que es reuneix tot sovint a l'ombra del crim. S'està mirant d'esbrinar el paper que hi podrien tenir dues sospitoses habituals, conegudes i reconegudes activistes literàries. Seguirem informant.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hahahahaha. Aquestes som nosaltres, Toni. Però no ho diguis a ningú... sssssht

Gemma ha dit...

Moltes felicitats a totes dues. És una gran gesta aconseguir que persones tan llunyades de nosaltres, tinguin aquesta oportunitat de coneixens una mica més a trabés dels nostres autors. Espero que aquesta oportunitat que s'ha obert, continui amb molts més autors de tots els genéres. Moltes gràcies per la vostre feina i molta sort.

Jordi Canals ha dit...

És fantàstic com les coses poden rodar bé si les persones que tiren endavant les fites que es proposen o fan possible per allò de la feina ben feta. Endavant!

Anònim ha dit...

Us felicito a totes dues per la vostra aportació a la nostra cultura i la nostra llengua. A l'Anna per l'esforç continuu i divulgatiu, i a la Shaudin per mantenir els origens i, és clar, la identitat amb actes que semblen petits però que són el reflex de la nostra vitalitat com a poble,i un exemple de compromis individual i col·lectiu.

Gràcies a ambdues.

IO

Anònim ha dit...

Patri Cia

Agrair-vos tant a totes dues, la gran tasca que esteu fent vers la defensa de la cultura lingüística catalana, si més no.

Porto cert temps comentant les teves ressenyes i fins ara no me'n havia adonat que no havia fet cap divulgació dels vostres blocs.
De vegades tenim a l'actitud passiva, tant de bo, no ens quedéssim la informació per nosaltres i la compartissim.

Tinc pendent de fer una immersió més acurada en els vostres blocs, Shaudin i Anna.
Però mentre aniré fent difussió de la vostra tasca.

Gràcies per la vostra dedicació, no defalliu !!! :D

Anònim ha dit...

Hola,

he estat estudiant en una de les universitats on la Shaudin dóna llengua catalana, Glendon College (York University) i primer de tot he de dir que la tasca que fa de donar a conèixer la llengua i cultura catalanes al món em sembla molt bonica i important. Malgrat això, he de posar en dubte les seves qualitats com a docent. Quan estudiava al Canadà vaig donar classes de repàs a una alumna d'ella, concretament una alumna de llengua castellana (que també n'ensenya). La meva tasca com a reforç consistia en explicar els errors a l'alumna, ja que la seva professora deia que no tenia temps per explicar-los-hi, ni tansols en hores de despatx. També em va explicar una mica la seva metodologia i em va donar al impressió que no s'explicava gaire bé.

Així doncs, penso que com a única representant de la llengua catalana a tota la universitat (hi ha altres professors catalans però no ensenyen llengua), despertaria més simpaties vers el nostre idioma si motivés una mica més l'alumnat, tant els que estudien llengua catalana com els que no. Em sap greu fer aquesta crítica negativa però la trobava necessària.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Diverses coses. Primera, no crec en absolut necessària aquesta teva crítica, sobretot perquè no l'argumentes en absolut i tampoc la signes. Qui ets? Algú que té el mal gust de fer el que tu has fet, com a mínim ha de donar la cara. En segon lloc, només parles d'un cas. Els profes, per bons que siguin, mai no agraden a tothom. Vés a saber si la teva alumna era una persona a la qual la Shaudin havia suspès, per exemple. D'altra banda, parles de classes de castellà, que les fa perquè no hi ha altre remei. Ella és profa de català. Em sembla que motiva els alumnes de sobres, pq molts ho han dit a les xarxes. En qualsevol cas, el més important és signar i argumentar clarament. No tirar una bomba sense més, tot amagant la mà.