Harlem Nocturne

dimarts, 2 d’agost de 2011

Mans lliures, de Jordi de Manuel


Jordi de Manuel és un escriptor que ha aconseguit atrapar-me, com a un vil mosquit, en la seva teranyina. I és que la literatura d’aquest doctor en biologia i alhora lletraferit és una mena de teixit d’aranya, ben sòlid, que s’enfila pels racons en una construcció travada i ferma, capaç de caçar al vol qualsevol incaut afeccionat a la lectura que s’hi acosti una mica. I la xarxa creix i creix, perquè De Manuel no para d’escriure. I jo em sento, pobreta, com aquell increïble home minvant del clàssic del cinema fantàstic dels anys 50: incapaç de fugir. Hi ha una diferència, però. I és que, si sóc sincera, no tinc cap intenció de fer-ho. M’hi trobo la mar de bé enredada en la tela. He entrat en l’univers demanuelista i m’hi penso quedar. 
Jordi de Manuel ha creat una ficció pròpia, a mig camí entre la novel·la negra, el relat futurista, la ciència-ficció i el gènere fantàstic. Que ningú no s’espanti davant d’aquesta descripció. Les seves obres no contenen cap element que no puguem considerar absolutament versemblant. Situades en un futur pròxim (2014, 2015, 2017), narren les peripècies de l’inspector de la policia Marc Sergiot i estan ambientades en moments diferents, fent salts endavant i endarrere que no suposen cap problema per al lector, atesa la capacitat narrativa i la claredat meridiana de la prosa de De Manuel.


M’explicaré: Sergiot va debutar amb una breu novel·la ressenyada aquí, Tres somnis blaus, guanyadora l’any 2000 del Premi Valldaura de novel·la breu de Cerdanyola del Vallés.  La trama se situa el 2015 i narra un fets que podeu consultar si premeu l’enllaç de damunt del títol. Tanmateix, l’acció del llibre que comentem avui, Mans lliures, publicat el 2009 i guanyador el 2010 del II Premi Ictiniu a la millor novel·la fantàstica escrita en català, transcorre un any abans, el 2014. Els lectors amb memòria (o sigui, els atrapats com jo) llegeixen Mans lliures i s’adonen que ja coneixen com una mena de déus omnipotents el futur immediat del personatge i del seu entorn. Però no només això, perquè Mans lliures també ens insinua altres històries del passat que encara han d’arribar, de la mateixa manera que sabem que també arribaran històries del futur.

Comenceu a entendre’m ara? 

L’univers de Jordi de Manuel és original, personal i molt imaginatiu. Com he apuntat, mai no abandona la teoria aristotèlica de la versemblança ni el decòrum horacià, de manera que la credibilitat de la història, malgrat els tints fantàstics o de ciència-ficció, està assegurada. Aquest punt, al meu entendre, és bàsic per aconseguir l’efecte desitjat.  El misteri i la intriga del gènere negre es conjuminen amb trames ben actuals, preocupacions del nostre present i del nostre futur, en una voràgine que m’ha fet preguntar-me si De Manuel és una mena d’endevinador visionari o algú li xiuxiueja el futur a cau d’orella. A Mans lliures, una trama de rerefons polític que recrea un complot contra un possible president de la Generalitat ben sui generis, l’escriptor descriu de manera gairebé textual alguns dels fets (la revolta dels indignats, per exemple) que hem viscut enguany.


L’estructura narrativa m’ha agradat. Trepidant, es llegeix amb delit. A mi m’ha durat literalment tres dies. L’autor ressegueix en temps present la investigació policial, però intercala, en forma d’analepsis, els esdeveniments previs, els camins que condueixen als crims investigats. Amb aquest recurs aconsegueix la superioritat informativa del receptor, que coneix la seqüència dels fets abans que la policia (i amb més detall). D’aquesta manera, el lector pot jugar el joc d’una investigació paral·lela. Si més no, a mi m’ha passat. Vaig descobrir gran part dels misteris, amb les pistes suggerides, abans que en Sergiot i els seus ajudants.
De Manuel s’insereix en una tradició de molta solera, que recorda Ray Bradbury o Aldous Huxley. Conrea una literatura de tonalitats catastrofistes, quasi distòpiques, que pretenen posar damunt la taula molts dels grans problemes de la societat actual. I ho fa amb una intel·ligència indiscutible i amb un llenguatge molt adient.

I ara ve la gran pregunta: com és que estic atrapada en la teranyina? Doncs resulta ben clar. Si us hi fixeu, tota la ressenya ha consistit en fer referència, d’una manera o d’una altra, al tema del temps, de la temporalitat cronològica. Passat, present i futur, tant de la ficció novel·lesca com de l’instant de l’escriptura real. Per tant, un univers temporal que t'engoleix i no et deixa sortir. I així em trobo jo, havent col·locat com un autòmat, damunt la tauleta de nit, un altre títol de De Manuel, L’olor de la pluja. I ho he fet desafiant un munt de llibres que feien cua, des de fa temps, a la lleixa d’espera. Si això no és estar enganxada, ja em direu.

En qualsevol cas, us recomano sens dubte el maremàgnum demanuelista. I si teniu algun dubte de l’ordre en què convé llegir les obres, no patiu. Com he comentat, ho captareu tot al vol.


14 comentaris:

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

TINC UN PROBLEMA: NO M'AGRADA LA CIÈNCIA-FICCIÓ! PERÒ EL BUSCARÈ.

Hele la Sabatera ha dit...

Prenc nota del títol, ara estic amb "Besaré tu cadáver" del Terenci Moix, tenia molta curiositat per llegir aquesta incursio del Terencia a la literatura negra, besets

Carme Luis tTatje ha dit...

El buscaré, ancara que sigui de ciència ficció, segur que hi han aspectes molt reals, doncs les dates que poses, no són tan llunyanes.
I amb el próleg que ens fas, de bén segur que ens agradarà.

Moltes gràcies

Anna Maria Villalonga ha dit...

Temo no haver-me expressat prou bé. Les novel·les del Jordi no són de ciència-ficció. Són novel·les de crims. El que passa és que estan situades en un futur proper i hi ha alguns elements fantàstics, d'imaginació (unes rondes aèries, per exemple, que envolten Barcelona). Però res més. Una altra cosa és que ell usa també algunes qüestions, com l'escalfament del planeta i la sequera, per generar un ambient angoixant i plasmar problemes.
Però no és ciència ficció com la podeu imaginar vosaltres.
Que ningú no deixi de llegir-les per aquest motiu.

electra ha dit...

moltes gràcies, el pintes molt bé.
avui, a abacus, anava buscant el llibre que deies d'Andreu Martín i no l'he trobat. de fet no és estrany: en sortir-ne per pagar, m'he adonat que he perdut la targeta abacus (i, de passada, tb la del mercat), i m'ha caigut el mòbil, s'ha desballestat, hi he ficat la memòria malament i després no podia ni sortir ni entrar, etc. en fi... no deu ser el meudia. buscaré millor l'A. Martín.

Elies ha dit...

Celebro molt que t'ho passis tant bé llegint al Jordi de Manuel. Un altre autor a afegir a la llista!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Me l’apunto. De fet, ja tenia apuntat aquest autor gràcies a tu. No puc comentar gaire perquè no l’he llegit, però el que expliques resulta súper atractiu.
Quant a la incursió minifuturística, em recorda una altra noveŀla negra que no sé si coneixes: “A Philosophical Investigation” de Philip Kerr. Els altres llibres d’aquest autor no m’han acabat d’agradar, però “A Philosophical Investigation” m’agrada moltíííssim! Se situa l’any 2013 (el va escriure el 1992, així que quedava més lluny), però no és ciència ficció, en aquest sentit és més aviat el que expliques de Jordi de Manuel. La trama no te l’explico, és clar, però tracta d’un assassí anomenat (nom de codi policial) Wittgenstein, perquè al 2013 la gent amb tendències homicides tenen noms d’autors de l’editorial Penguin. Tant l’investigadora com l’assassí estan fantàsticament desenvolupats i la noveŀla, que és un thriller inteŀlectual, resulta trepidant. Bé, fa molt temps que te’n volia parlar i he aprofitat per fer-ho ara.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ostres, doncs moltes gràcies. Evidentment, me l'apunto.

Duc Engrescador ha dit...

Sembla una proposta interessant. En prenc nota també!

Anònim ha dit...

Hola!!
Bona ressenya. El llegirem, la ciència-ficció és un tema pendent. Per contraposar et recomano la novel.la PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA de la Marta Rojals,excel.lent novel.la, també escriu als butlletins de Vilaweb.
Bon estiu negrots-es!!

Imma C.

Anònim ha dit...

Hola: Comparteixo que els llibres d'en Jordi de Manuel, enganxen. "L'olor de la pluja" el trobo un llibre inolvidable i en Marc Sergiot entranyable.
Jordi! que volem mès novel.les.


Mònica

JdM ha dit...

Hola,
Estic molt content de llegir els afalacs de l'activista literària que manté viva (i llarga) aquesta ombra del crim. Tal com ella remarca, la meva ciència-ficció no hauria d'espantar ningú; fins i tot els que tenen més prevenció amb el gènere se sentiran còmodes, perquè en el fons només es tracta d'especular amb un "què passaria si..." Amb l'inoblidable (segons la Mònica) L'olor de la pluja és on més aposto per aquesta barreja i transgressió de gèneres.
Per altra banda, el llibre de Kerr "Una investigació filosófica" és una delícia que vaig llegir fa uns quants anyets i comparteixo l'entusiasme per aquesta novel·la amb la Shaudin. L'Imma C. esmenta "Primavera, estiu, etcètera" de la Marta Rojals, que fa uns dies he començat a llegir, res a veure amb la negror, però és un esclat de claror i frescor molt recomanable. Us desitjo que ompliu el que queda d'estiu amb molt bones lectures.
Jordi de Manuel

Teresa ha dit...

Bona tarda!
Tinc fent cua "Tres somnis blaus", que ja tinc ganes de començar.
Segur que aquest nou llibre que ens proposes ens enganxarà als amants de la novel·la negrota!
Gràcies!

Pere Nieto ha dit...

Els darrers fets a Catalunya situen el llibre en plena actualitat. Bona novel·la i que pot interessar a tothom que segueix el moment actual de Catalunya.