Harlem Nocturne

dimarts, 30 d’agost del 2016

D'aquí a uns dies, Cartagena Negra



I seguint amb la dimensió informativa del blog, avui anunciem la pròxima edició del Cartagena Negra, segones jornades dedicades al gènere, que se celebraran entre el 6 i el 10 de setembre, amb un munt d'activitats atractives.  

Cada cop tenim més trobades i festivals. La negror és pertot. El que faria falta seria que augmentessin els lectors. Vinga, animeu-vos!

Si premeu aquí, podreu anar directament a la pàgina del festival i consultar tot el programa.

Feliç dimarts, negrots.


dilluns, 29 d’agost del 2016

El misteri del bressol buit, de Montse Sanjuan





El misteri del bressol buit és la segona entrega de les aventures de la mossa d’esquadra destinada a Lleida La sergent Anna Grimm. Una policia perspicaç, treballadora i obstinada amb molt bona fama dins del cos i que no para ni un moment fins que resol els casos, en els quals s’implica profundament.
Si bé la primera novel·la, com sempre passa amb els arrencaments de les sèries, tenia molt de presentació dels espais i dels personatges, inclosa la seva vida privada, en aquest segon títol hi trobem un procedural de pel·lícula, que es desenvolupa perfectament. Té la cadència adequada i el crescendo d’intriga necessari. Desgrana la informació a poc a poc, amb la dosificació ideal per enganxar el lector. L’he llegit en dos dies, amb això us ho dic tot.  
El cas, que narra l’assassinat d’una parella i la desaparició del seu fill petit, resulta prou imaginatiu i ben travat. Quan t’acostes al final, tal vegada pots intuir per on anirà el desenllaç, però això només si ets un animal negrot. Si no, estic segura que pot sorprendre a més d’un lector.
Amb aquesta segona entrega, Montse Sanjuan s’ha superat. Ha tornat a col·locar Lleida al mapa del crim literari català i ha estat finalista del Premi a la millor novel·la negra en català de 2015 (escrita per una dona) al Festival Cubelles Noir.
Vinga, Montse, brillo. Que ja esperem la tercera!  



dimarts, 23 d’agost del 2016

Els ossos soterrats, de Silvestre Vilaplana





Els ossos soterrats, de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana, va ser la novel·la guanyadora del III Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana (2016). Com a jurat del premi, vaig tenir l’oportunitat de llegir-la fa uns mesos i ja aleshores em va semblar magnífica. No debades es va alçar amb el guardó. Ara, amb tranquil·litat, he volgut gaudir-la un cop publicada, sense la celeritat obligada de les lectures del certamen. I he de refermar-me en la meva opinió. Encara m’ha agradat més.     
Els ossos soterrats és una ficció dura i realista que poua sense reserves en un tema pendent de resoldre dins de la poc desenvolupada democràcia que vivim. Un tema  vinculat a la tan esmentada Llei de la Memòria Històrica. Em refereixo a la recuperació del gran nombre de cadàvers que foren soterrats a les cunetes durant i després de la Guerra Civil, cadàvers de persones executades sense escrúpols que les seves famílies encara no han recuperat, que en la majoria de casos encara no se sap on són. Com va succeir, sense anar més lluny, amb Federico García Lorca, de l’assassinat del qual s’han complert 80 anys el proppassat dia 18.  
A mig camí entre la novel·la històrica i la criminal, Els ossos soterrats resulta una lectura que flueix amb una enorme naturalitat malgrat la duresa del tema, amb una trama perfectament lligada que fluctua entre dos temps narratius: el passat (el moment dels terribles fets) i el present, quan la néta d’un dels homes assassinats intenta trobar i enterrar com es mereixen les seves restes. Ambientat en un petit poble no identificat del País Valencià, el present se’ns mostra vergonyant i obscur, amb tots el ets i uts de la corrupció, la maldat i la fatxenderia impune dels seus polítics, prohoms i empresaris. El passat, al seu torn, impressiona al lector profundament. És el testimoni d’una època terrorífica que els nostres avis i pares van viure en primera persona. Em sembla inevitable que ens afecti directament, per més història de ficció que sigui. Com podem llegir a la contraportada del volum: Tot mort té una història al darrere que potser a algú no li interessa gaire desvelar, i ni molt menys saber d’on venim i desenterrar el passat.
Vilaplana excel·leix en la combinació de la cura estilística amb la senzillesa narrativa, en la dosificació dels tempos i en la caracterització dels personatges, encara que sigui amb poques pinzellades. La novel·la és plena dels estereotips ‒i tanmateix reals com la vida‒ que podem reconèixer en la societat actual. Alhora, els personatges del passat ens atrapen amb una versemblança que ens colpeix.
No vull revelar res més, però sí aclarir que Els ossos soterrats posseeix diversos nivells de lectura. Que ningú no es tiri enrere pensant que es tracta d’un text històric feixuc i complicat. Res d’això. La novel·la és una perla que enganxarà des de la primera pàgina qualsevol tipus de lector.
Al meu entendre, un dels títols més interessants de la col·lecció Crims.cat, que justament ara celebra el seu cinquè aniversari.
Feliç tarda, negrots.  





dimecres, 3 d’agost del 2016

Aproximació analítica (sense spoilers) a Orange is the new black



El meu article del mes d'agost a la revista El Cinèfil va d'una sèrie que em sembla superba: Orange is the new black. He fet una anàlisi general, que engloba les quatre temporades que ens han arribat fins ara, vigilant molt que no hi hagi cap spoiler. I no n'hi ha ni un. Espero que su agradi. Us deixo aquí les primeres línies i després l'enllaç a la Revista per tal que continueu llegint.

Feliç dimecres calorós, negrots.    



Aproximació analítica (sense spoilers) a Orange is the new Black

Tot just acabo la quarta temporada d’Orange is the new black molt colpida i impressionada. No patiu, he promès no fer spoilers i no els faré. Però no puc deixar de dir que aquesta darrera entrega m’ha semblat espectacular. La sèrie va iniciar-se l’any 2013 i es basa en el llibre autobiogràfic de Piper Kerman intitulat Orange is the new black: crònica del meu any en una presó federal de dones. Kerman relata la seva experiència carcerària en ser condemnada per passar diners de la droga deu anys després d’haver comès el delicte, quan ja havia canviat completament de vida.
Partint d’aquests fets reals i amb un plantejament de tragicomèdia, un guió molt coherent i un esplèndid tractament dels personatges, la sèrie ha aconseguit tres fites importants.