Harlem Nocturne

dijous, 2 de juliol de 2015

Primícia: El mes de setembre ens portarà "Noves dames del crim"






Coordinar una antologia de relats és una tasca especial. No vull dir amb això que sigui difícil, però sí que requereix dedicació, disciplina, ordre, diplomàcia, capacitat per engrescar i, sobretot, ganes de dur-la a terme. Com totes les coses que es fan a partir d’una dosi ˗més o menys gran˗ de voluntarisme, la il·lusió és essencial.
Fa dos anys vaig coordinar Elles també maten, el recull de relats negres escrits per dones catalanes que tantes alegries ens ha ofert. Va ser la meva primera experiència en aquest sentit, i no va poder resultar més positiva: un projecte que, com he repetit mil voltes, ja va néixer tocat per una vareta màgica. Fou el número 3 de la nova editorial de novel·la negra en català Llibres del Delicte i encara és ben viu en la seva recepció.  
Tanmateix, com que l’editor (Marc Moreno) i jo mateixa som uns somiatruites lletraferits, no en vam tenir prou. I apa, ja ens torneu a trobar, dos anys després, embrancats en la confecció d’una segona antologia. Altre cop tretze autores (dotze de noves i una servidora, alguna prerrogativa havia de tenir) que demostren que “si cal matar, maten”.   
El nou projecte es titula Noves dames del crim i presenta una novetat, ja que algunes de les seves integrants (no totes, però sí un bon nombre) s’estrenen en la narrativa criminal. Malgrat el seu bagatge literari, l’antologia ha estat el seu primer contacte amb el gènere. I l’experiència els ha encantat, com demostra a bastament la qualitat dels relats, tots escrits expressament per a l’ocasió.
El llibre sortirà a principis de setembre, a temps de ser presentat durant la Setmana del Llibre en Català, però jo avui no he pogut resistir la temptació de fer-vos-en cinc cèntims i de mostrar-vos quin aspecte tindrà. També volia dir-vos, perquè em fa il·lusió, el títol del meu relat. És El violí mut i ja tinc ganes que el pugueu llegir.  
 
 
 
Les Noves dames del crim som: Isabel-Clara Simó, Rosa Ribas, Anna Moner, Isabel Franc, Elisenda Roca, Blanca Busquets, Roser Cabré-Verdiell, Montse Sanjuan, Sílvia Romero, Antònia Carré-Pons, Raquel Picolo, Gemma Pasqual-Escrivà i Anna Maria Villalonga.
 

dimecres, 1 de juliol de 2015

Ginesta per als morts d'Agustí Vehí: la recuperació d'un títol ja clàssic





Quan fa pocs dies vaig mirar la bústia i vaig trobar-hi, directament sortida del forn, la nova edició que l'Editorial Alrevés ha fet de la novel·la d'Agustí Vehí Ginesta per als morts, no vaig poder evitar una punxada d'emoció. Era una punxada agredolça i tendra, però molt dura. Em van venir al cap, a borbollons, tot un munt de records impossibles de controlar. Records que guardo com un tresor, d'un vàlua incalculable, però que encara (quan han passat ja més de dos anys del traspàs de l'Agustí) m'afecten molt. 
 
Entre aquests records, el d'un dia d'agost calorosíssim, en una terrassa davant del Museu Dalí de Figueres. Jo entrevistava l'autor per al meu llibre Les veus del crim i ell, entre riures, bromes i conversa, em va lliurar un exemplar de l'anterior edició de l'obra. Llavors es deia (erròniament) Ginesta pels morts i l'havia editat Mare Nostrum, una petita editorial del sud de França que tenia una pèssima, per no dir inexistent, distribució. Us podeu imaginar la meva alegria, perquè el llibre era dificilíssim de trobar. Jo sabia que era una gran novel·la i, evidentment, no me la volia perdre per res del món. 
 
Ara, a mitjan 2015, l'Editorial Alrevés ha tornat a publicar-la. 

Revisada, mimada, estimada. Ho ha fet com a homenatge a un dels escriptors estrella de la Col·lecció Crims.cat (abans hi havia publicat Torn de nit i Remor de serps), però també com un acte de justícia literària i de deferència als lectors. No podia ser que una novel·la tan interessant, tan remarcable, resultés quasi impossible de localitzar. L'edició va precedida per un emotiu pròleg del director de la col·lecció, Àlex Martín Escribà. 

Ara mateix tinc el llibre aquí, al meu costat, damunt de l'escriptori.  I em sento amargament feliç. Penso en tu, Agustí, i en el goig que et faria.

El teu blues empordanès, estimat amic. El teu blues. 
 
Si voleu llegir la ressenya que, en el seu moment, vaig escriure, només heu de prémer aquí.
 
Moltes gràcies, negrots.    
 
 

dilluns, 29 de juny de 2015

El post de repercussions de "La mujer de gris"




Com ja us vaig avisar fa uns dies, la meva novel·la La mujer de gris en traducció al castellà, publicada per l'Editorial Navona, comença a córrer per aquests mons de Déu. De moment, estic força contenta de la repercussió que està tenint.
 
He decidit, com vaig fer amb l'original en català La dona de gris, anar compilant en aquest post totes les ressenyes, entrevistes, articles, etc. que vagin sorgint. És una manera pràctica de tenir-los endreçats, de trobar-los de pressa si fan falta i també de facilitar a tothom la seva lectura o consulta.
 
Allà va, doncs. No cal dir que estic molt contenta. 
 
 
Fotos de la presentació el dia 16 de juny a la Llibreria La Calders de Barcelona, acompanyada d'una amfitriona de luxe, Empar Fernández. 
 
 
 
 
 
 
 
Article/entrevista a La Vanguardia del dia 29 de juny
 
 
 
 
Ressenya del 29 de juny a Planetaeris (Llegir aquí) La foto que ve a continuació és de la gosseta Kaly, dels titulars de Planetaeris. Es veu que la novel·la li va agradar molt!
 
 
 

Entrevista/article al Diari ABC del 29 de juny 




 

Entrevista a la COPE (16 de juny) amb Xavi Collado:


  
Programa de Radio 3 "Todos somos sospechosos" (25 de juny). Benjamín Prado parla extensament de la novel·la i hi posa música:  

divendres, 26 de juny de 2015

El meu relat "Las vergüenzas" publicat a Fiat Lux



 
 
Fa temps que la Revista Fiat Lux, que llueix a la seva capçalera
les següents definicions:
PERIODISMO NARRATIVO
CRÓNICA ROJA
FICCIÓN NEGRA 
s'ha convertit en un espai de referència al voltant del gènere criminal.   
Hi publiquen entrevistes, notícies, comentaris, ressenyes i també relats de les primeres figures del "negre" en llengua castellana. 
Sempre havia pensat que em faria il·lusió ser-hi un dia. I, mireu, al final així ha estat. Avui podeu llegir la meva història intitulada Las vergüenzas.
És negra, ben negra. Jo vaig gaudir de valent amb la seva escriptura. I em va agradar molt tornar a escriure en castellà, que ara feia un cert temps que no ho feia. Us deixo l'enllaç aquí sota. Ja em direu, negrots.
 
 
 
 
 

dimarts, 23 de juny de 2015

Tras la pista, un assaig violeta sobre novel·la negra





Avui tinc el plaer d'anunciar-vos la publicació del primer llibre sorgit del Projecte Munce sobre literatura criminal escrita per dones, un projecte del qual en formaré part així que ens confirmin oficialment la seva renovació (que sembla imminent). El projecte (llegir aquí) inclou una extensa base de dades, està dirigit per la Doctora Elena Losada i s'insereix en les activitats del Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona.
De fet, no és el primer cop que us en parlo (llegir aquí).
 
El motiu d'avui, com he avançat, és presentar-vos el llibre, que es titula Tras la pista, Narrativa criminal escrita por mujeres. A cura de la mateixa Elena Losada i de Katarzyna Paszkiewicz, el volum està compost per 12 articles (dels membres del projecte) que tracten el tema en profunditat i que sens dubte aporten una important baula a l'estudi del gènere des del rigor acadèmic i la investigació seriosa. La qual cosa, com sabeu, ens fa molta falta. Per això sempre la defenso aferrissadament.
 
Congratulem-nos tots junts d'aquesta notícia i que passeu una bona revetlla, negrots.
   
 

dilluns, 22 de juny de 2015

Semana Negra de Gijón 2015





Ja tornem a tenir aquí la Semana Negra de Gijón, que enguany se celebra del 10 al 19 de juliol. Us enllaço aquí la pàgina per tal que pugueu consultar el programa i resseguir totes les novetats. No cal dir que sembla d'allò més interessant.
 
Bona tarda, negrots.

dijous, 11 de juny de 2015

Leonardo Padura, Premi Princesa de Asturias de las Letras




L'autor cubà Leonardo Padura ha estat guardonat amb el darrer premi Princesa de Asturias de las Letras. No vull deixar de fer-me'n ressò amb molta il·lusió. Per diversos motius, com us podeu imaginar. D'una banda, perquè Padura és un gran escriptor que, sens dubte, es mereix tots els reconeixements possibles. D'una altra, perquè atorgar el premi a un cubà em sembla fantàstic. Ja era hora. I, sobretot, perquè l'extensa producció de Padura excel·leix en el conreu del gènere negre (recordeu que és el creador del famós detectiu Mario Conde). Ja sé que una flor no fa estiu, però destacar un autor de gènere amb un premi d'aquesta importància em sembla com a mínim un petit principi (o gran). No ho sé, però avui estic molt contenta. 

Enhorabona, Leonardo. Enhorabuena.