Harlem Nocturne

dimarts, 20 d’abril de 2021

Ja tornava a tocar un post

 


Ja feia molts dies que no tornava a escriure aquí. La feina se'm menja, però no vull deixar de consignar el recompte de les novel·les llegides, encara que sigui amb una frase, 

Per tant, allà van.  



Objectes perduts, de Quico Vilaró

Una novel·la extraordinària, molt recomanable, plena de personatges entranyables, humor i tendresa. Una novel·la coral que és el milloret del "negre" que he llegit darrerament, encara que sigui d'un "negre" molt sui generis. 




Llibre de morts, de Jordi Colonques

Darrer premi de narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx. Una novel·la crítica i fresca, on el lector aprendrà moltes coses de la ciència forense i de la tanatopràxia. Gent al límit, mirada de denúncia envers la societat actual i una lectura, alhora, molt distreta i plaent. 


  

       Ara direu que estic boig, d'Andreu Martín

Una nova novel·la divertida i delirant que ens arriba de la mà d'Andreu Martín. Una ficció breu i lleugera, on hi trobem una mica de tot. Fins i tot un protagonista de dubtosa cordura. Està malament del cap? O tal vegada no? L'haurem de llegir per descobrir-ho, negrots. 



               Dies de tempesta, de Sara Bilotti

Una novel·la ambiciosa i diferent, amb girs i sorpreses i un ambient opressiu. Tracta temes difícils, com els traumes de la infantesa, el maltractament en el si de la família i la violència a diversos nivells. Tanmateix, no tot és el que sembla. Com sempre, Pau Vidal fa una traducció fantàstica d'un giallo recent que no deixa indiferent ningú. 



        

De sobte pensa en mi, de Jordi Dausà i Mascort 

Al meu entendre, el seu màxim valor és l'ús d'un nivell de llengua i un estil impecables. La trama té lloc en una urbanització de poca volada plena d'individus inversemblants. La fauna humana desfilant en un llibre molt personal, tant personal com la veu de Jordi Dausà. 



Crímenes imaginarios, de Patricia Highsmith

En l'any del centenari de l'autora, una de les seves novel·les emblemàtiques, al marge de la sèrie de Ripley. Un text marca de la casa, amb un crescendo formidable, que indaga en la profunditat de la naturales humana des de posicions absolutament sorprenents. Què fan els personatges? Per què ho fan? Com és possible que actuïn com actuen? Una sèrie de preguntes que la novel·la ens planteja per acabar deixant-nos amb un magnífic sabor de boca. 



Sus...pense, de Patricia Highsmith 

L'únic assaig de l'autora. Un text de lectura entenedora i molt interessant, on la reina del suspens desgrana les seves experiències creatives i ens fa cinc cèntims dels recursos, els estratagemes, les dificultats, les inquietuds i el goig d'escriure. Molt recomanable per conèixer de primera mà el posicionament de Highsmith enfront de la tasca de l'escriptura.   



           Justícia quasi poètica, de Jordi Cervera

Una novel·la que enganxa i no pots deixar, amb personatges brutals i circumstàncies terribles. Sexe i violència al servei d'una finalitat: obrir el debat al voltant de si la justícia és justa. Ho és? O de vegades només ens quedarà la venjança? Llegiu-la i ho sabreu, negrots.  

dilluns, 4 de gener de 2021

Els 50 títols de Llibres del Delicte: "Delinqüents"

 


Em complau molt fer-me ressò avui de la darrera novetat de l'Editorial Llibres del Delicte. Es tracta del recull de relats intitulat Delinqüents, nom perfectament idoni, que correspon al volum número 50 de la col·lecció.  

Em fa molta il·lusió que Llibres del Delicte hagi arribat fins aquí (tan difícil com és), tirant endavant malgrat les adversitats de la salut, de la crisi, de la pandèmia i de l'endèmica situació precària a què està sotmesa la venda de llibres a casa nostra.    

Encara em sembla que va ser ahir quan l'editor Marc Moreno em va citar a la llibreria Laie per explicar-me el projecte i preguntar-me què em semblava. Una editorial de novel·la negra en català, pensada per als autors d'aquí, amb la idea de donar-los veu. Li vaig dir que era fantàstic, però ambdós sabíem que econòmicament resultava una aposta incerta. 

I, tanmateix, avui som aquí. Quasi 8 anys després i celebrant el número 50 amb aquest aplec de 25 relats (de la majoria dels autors de l'editorial), que espero que tingui molt d'èxit. Jo ja l'he llegit i m'ho he passat la mar de bé. Hi trobem un conjunt divers i original, que pot resultar del gust d'una àmplia gamma de lectors. Així ho espero. 

Ah, us informo: el meu relat es titula "Canvi de plans" i l'editor m'ha fet l'honor d'encetar amb ell el volum. 

Que en gaudiu molt, negrots. I Llarga vida a Llibres del Delicte!       



dissabte, 2 de gener de 2021

Resum de lectures (i un nou any que comença)

 

Ja som al 2021 i encara tenia pendent la darrera tongada de lectures negres de 2020. Les detallo tot seguit. A falta de temps, només les catalogaré amb una frase. Però com a mínim quedaran consignades. 


  


Temps mort, Llort             

    Entre la negror, la ciència-ficció i el deliri. 



                          L'origen del pecat, Marta Alòs

Bona novel·la, crítica amb el poder i amb l'Església, que sempre s'ho mereix. 



                     L'esguard de la bèstia, de Quim Gómez

Bona òpera prima, guanyadora del I Premi Vilassar de Noir. En volem més. 



Dones sense nom, de Silvestre Vilaplana

Dura, actual, ben escrita i molt crítica. L'Església tampoc no hi surt gaire ben parada.  


Entre murs, de Marta Segura

D'època, fosca i amb un psicòpata que fa feredat. 



Appletown, de David Marín

Divertida, breu, curiosa, àgil. De lectura molt plaent. El volum inclou quatre relats de l'autor, publicats en diversos reculls.  



Greal de sang, de Gregori Royo

Sectes i Església en entredit en una València trepidant. 




ARA JA SEGUIREM AMB LES LECTURES DEL 2021, NEGROTS.


dimecres, 26 d’agost de 2020

Nova sessió de mini-ressenyes negrotes

 


He trobat un moment per a les mini-ressenyes pendents. Allà van, negrots. 


La avería, de Friedrich Dürrenmatt 

Friedrich Dürrenmatt demostra un cop més el seu talent en aquesta nouvelle extraordinària que recomano vivament. Un text que enfronta, des de posicions gairebé esperpèntiques, una reflexió profunda al voltant del concepte de justícia en la societat occidental. La diferència entre justícia i llei queda al descobert quan quatre ancians (un fiscal, un jutge, un advocat defensor i un botxí) afirmen que és ara, en un joc teatral i després de jubilats, quan podran administrar realment justícia. És fal·laç la seva posició? És nomes la capacitat d'argumentar millor allò que fa guanyar un judici? On rau la veritat, on rau la mentida? L'obra s'inicia amb una mena de preàmbul que ja ens situa en l'oposició entre realitat i ficció. Però... tots som culpables d'alguna cosa? Hi ha diverses formes o graus de culpa? Ja veieu tot el que poden contenir unes poques pàgines. No explico més. Ho haureu de llegir. 



Estira el fil, Ariadna, de Joan Carles Ventura  

Una novel·la per a joves que també agrada als adults, amb l'agilitat i el llenguatge amè de Joan Carles Ventura, que fou guanyadora del Premi de narrativa juvenil Ciutat de Torrent 2019. La protagonista, Ariadna, és una joveneta urbex i youtuber que es pren molt seriosament aquestes activitats. Damunt de la seva bici, fa quilòmetres a la recerca de troballes interessants, però mai no s'hauria esperat topar amb un assumpte tan espinós com el que trobem a la novel·la, un afer delictiu que l'acaba posant en seriós perill. Ajudada de dos amics, cadascun amb habilitats diferents, acabarà resolent un cas criminal molt important. La novel·la, que inclou diversos recursos narratius, combina l'aventura amb la crítica social, col·locant a l'abast del lector jove alguns dels problemes més sensibles de la nostra societat actual.   



L'assassí que estimava els llibres, de Martí Domínguez 

Una novel·la molt recomanable, que es llegeix en un sospir i que ens aboca a aquell humor valencià únic i intransferible que a mi tant m'agrada. Un text acolorit i de mirada intel·ligent, un fresc vivíssim de las societat actual, en clau valenciana, on l'autor no deixa pedra per remenar. Classes baixes, classes altes, el món universitari, editorial i acadèmic, personatges joves, personatges no tan joves, empresaris sense escrúpuls. De tot una mica, embolicat en una trama que negreja i que ens manté lligats, en un text que ens ajuda a desconnectar de tot. O... o potser no, si pensem que nosaltres també formen part d'aquest maremàgnun social que denuncia sense pèls a la llengua.



El mal pare, de Pep Prieto

Novel·la que se situa en la tradició cada cop més freqüent de la fusió de gèneres, a mig camí entre el negre i el fantàstic, amb una trama de rancunies i secrets familiars molt efectiva. Tot i un cert aspecte massa pel·lículero (sobretot cap al final), que lliga sens dubte a la perfecció amb el caràcter d'expert i addicte seriòfil i cinematogràfic de l'autor, el text també posseeix un vessant filosòfic i profund que m'ha semblat molt interessant. Els tres personatges principals (tres germans) estan curosament treballats, de manera que el conjunt s'allunya d'intranscendències sensacionalistes per ocupar-se de qüestions gens banals. D'altra banda, hi apareix un personatge mitològic, que serveix de fil conductor, que a mi em subjuga perquè el conec molt bé. Es tracta de Tirèsies, el misògin endevinador cec de Tebes, sobre el qual tinc molta informació a causa dels meus articles acadèmics. És un personatge que, a més, apareix a Lo somni de Bernat Metge (segle XIV) i a Poderosa Afrodita, de Woody Allen (segle XXI). Què més podem demanar? 
Que els clàssics no moren mai, negrots!



  Halley 2042, d'Anna Carreras

Aquesta és una novel·la difícil de ressenyar a causa de la seva irregularitat. Està muntada a partir de dos fils narratius. Un m'ha enganxat molt, l'altre, personalment, no l'he sabut gaudir. També es troba a mig camí entre la negror i la fantasia futurista, i tracta un tema interessant: la robòtica. Fa feredat imaginar què ens depararà el futur en aquest sentit, però sé de bona tinta que coses molt complexes. Anna Carreras fa la seva aposta en aquesta novel·la breu on també hi aboca quasi en primera persona algunes de les seves preocupacions contemporànies.   



La senyora dels dimarts, de Massimo Carlotto

Una delícia. Una nova delícia d'un Massimo Carlotto madur i original que a aquestes alçades de la seva carrera literària es permet el luxe de portar-nos per on vol i allà on vol. Una trama d'embolics d'un cert to vodevilesc, un cant a la llibertat humana, una defensa de la debilitat i la fragilitat que ens caracteritza, una volguda ruptura dels tabús i uns personatges entranyables i únics. Tot això i molt més és aquesta senyora dels dimarts que es llegeix amb fruïció i que, després de mantenir-nos força desorientats durant gran part de la lectura, ens deixa un tendre i agradable regust de boca. 


   Els llops sempre tornen, de Jaume Albert Ollé

Amb un títol així, jo havia de llegir aquesta novel·la tant sí com no. I he de dir que no em va decebre en absolut, i molt menys sabent que es tracta d'una òpera prima. És un text de tall clàssic, ben narrat i construït, una novel·la d'espies amb dos tempos cronològics. Hi trobem  la incidència del passat en el present i en les relacions familiars, els secrets no revelats, les coses amagades. També la traïció, el dolor i l'amor. Una novel·la on els personatges són molt importants, que beu d'una extensa tradició literària i cinematogràfica que tots nosaltres compartim. Hi destaca també la descripció del paisatge i queda palès que l'autor s'ha documentat amb atenció. M'ha agradat molt.   

dimarts, 14 de juliol de 2020

Col·laboració giallo-negra, novel·la negra italiana i catalana





Amb un gran plaer us anuncio la col·laboració entre aquest blog negrot i un dels grans blogs de referència a Itàlia, "La botegga del Giallo". La idea ha partit de la responsable de #santjordiacasa, una catalana que ha viscut molt de temps a Itàlia i que ara ha tornat. Vol potenciar la relació literària entre els dos països i la nostra novel·la allà. Així que, amb aquesta finalitat, s'ha posat en contacte amb mi. Sembla que a Itàlia coneixen aquest blog, suposo que en part a causa de la publicació de la meva novel·la La donna in grigio ara farà dos anys. 

Evidentment, el projecte m'ha fet molta il·lusió. De moment, algunes de les meves ressenyes (les que jo considero d'obres més interessants) es publicaran a "La botegga del giallo" traduïdes a l'italià. La idea és donar-nos a conèixer a Itàlia i, amb sort, que algun editor s'animi a traduir-nos. 

Moltes gràcies a #santjordiacasa per aquesta fantàstica i engrescadora iniciativa. 

Com no podia ser d'una altra manera, la primera ressenya traduïda correspon a una de les millors novel·les negres (i no negres) de què disposem: L'olor de la pluja de Jordi de Manuel. Aquí us la deixo. 

Activisme en estat pur, negrots. 

   

dissabte, 11 de juliol de 2020

Convocatòria VIII Premi Agustí Vehí-Vila de Tiana








Un cop més, em complau convocar el Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana, que en aquest cas arriba a la VIII edició. Fem el possible per defenestrar el terrible virus que ens està amargant la vida i que l'any vinent tot pugui funcionar amb normalitat, negrots. Creuem els dits! 

Aquí teniu l'enllaç on hi trobareu les bases. Endavant i sort! 


                 VIII PREMI AGUSTÍ VEHÍ-VILA DE TIANA 


dilluns, 11 de maig de 2020

Nova tanda de lectures



Torno a fer-me ressò de les darreres lectures, encara confinades. Continuo sense voler parlar del confinament. Allà van.  



Desconfia de tothom, de S.J.Watson  

És una novel·la de suspens típica i, a mesura que llegia, vaig pensar que l'havia vist convertida en pel·lícula. La vaig triar de la pila de llibres pendents perquè buscava alguna cosa que no em fes pensar massa. En aquest sentit, la vaig encertar. Tot i ser relativament previsible, em va distreure. El tema de la pèrdua de memòria és un tema fascinant, que s'ha tractat en moltes ocasions a la literatura i al cinema. A Desconfia de tothom ens trobem amb una dona indefensa que no recorda res de la seva vida, exceptuant el dia en què viu. Quan se'n va a dormir, ho oblida tot i l'endemà es desperta absolutament ignorant del seu passat. Escriure un dietari l'ajudarà a superar-ho i a descobrir els perills que l'envolten. La pega més gran d'aquesta novel·la és l'extensió. Podria haver funcionat molt millor amb unes quantes pàgines menys. 
Amb tot, està ben travada i no li falta enginy.     



Crims, de Carles Porta

Després del seu èxit amb el programa de ràdio i televisió, ens arriba la versió literària de Crims. Carles Porta ens fa avinents set casos que a la televisió no havíem vist. Ara que sembla que el true crime (també dita literatura non fiction) ha fet un esclat a casa nostra, ningú millor que Porta per provar de posar, com diu ell, "llum a la foscor". El seu to és desenfadat i proper, sense cap pretensió literària, però el contingut sempre està ben documentat i ben desenvolupat. Ha estat una lectura molt distreta, malgrat que resulta impossible no pensar en la maldat que ens envolta i que sovint ens espera a l'altre cantó de carrer. 


  

  El paradís a les fosques, de Vicent Usó

Una novel·la bestial, molt dura, molt descarnada, molt realista, que no respon al gènere "negre" a l'ús. Es tracta d'un retrat ferotge de la societat que ens envolta, una baixada als inferns del seu protagonista, Maties, en una ficció sense concessions. La novel·la va guanyar el Premi Enric Valor de Novel·la l'any 2018, i a la contra s'hi pot llegir: "És la història d'una família en què els silencis han pesat massa i durant massa temps, però també una crida a reflexionar sobre l'èxit i el preu que estem disposats a pagar per aconseguir-lo"  
La prosa de Vicent Usó és extraordinària. Lectura recomanada. 

  

Líbranos del mal, d'Empar Fernández y Pablo Bonell

Empar Fernández i Pablo Bonell ja han col·laborat en l'escriptura a quatre mans de diverses novel·les policíaques, les aventures del policia Santiago Escalona. A Líbranos del mal han tornar a reunir-se per oferir-nos un original i divertit exercici que explora, com en un joc de miralls, els límits entre la realitat i la ficció. Ambdós autors són, amb els seus mateixos noms i professió (professors d'institut), els protagonistes de la història, i fins i tot sospitosos de ser uns assassins. Els crims que es cometen a la novel·la també els investiga Escalona, el personatge creat per ells, en un embolic endogàmic molt ben aconseguit. Si algú no sap com funciona un institut per dintre, ho podrà saber. Això també és un punt a favor del llibre, a veure si així aconseguim que la feina 
dels docents es valori com cal.     
M'ho he passat molt bé. 


A Bàrcino, de Maria Carme Roca

No sé del cert si a aquesta novel·la li correspon ser en aquest blog de literatura criminal, perquè és evident que es tracta d'una novel·la històrica. Tanmateix, ja sabem que els gèneres no sempre són purs. La trama d'A Bàrcino és fosca, plena d'intrigues, curulla de maldat i de revenges, de manera que no em sembla del tot inadequat. A Bàrcino és la continuació de Barcino, una de les novel·les més exitoses de Maria Carme Roca, que publicà fa deu anys. Aquí trobem les peripècies de la vida de Minícia, situades en temps de l'emperador i filòsof Marc Aureli, al segle II després de Crist. L'excel·lent documentació, la narració de Minícia en primera persona, la descripció de Barcino, Tarraco, Roma... M'he cruspit la novel·la en un tres i no res. 

D'ella i de la seva protagonista, la pròpia autora va dir: "Una dona singular. Primer, perquè en la ficció és filla d'un gran personatge històric i nostrat: Luci Minici Natal Quadroni Ver (protagonista de Barcino). Que en la ficció també sigui amiga de l'emperador Marc Aureli (comparteixen el gust per l'escriptura) i amant de Luci Cecili Optat (un altre notable de Barcino) condiciona el seu estatus. Però la Minícia té vida pròpia i n'agafarà les regnes, des de gestionar el negoci familiar de les curses de quadrigues per les quals sent passió, a estimar sense límit a qui tria com a destinatari dels seus afectes. Un error de joventut, però, li passarà comptes, uns comptes que traspassaran l'àmbit personal i afectaran tot l'imperi".    


Fins a la pròxima, negrots.