Harlem Nocturne

dijous, 13 d’octubre de 2022

Lectures i més lectures

 


La drecera de Caïm, de Silvia Mayans 

Una obra fantàstica que l'any passat va guanyar el XXX Premi Ferran Canyameres de novel·la. Es tracta de la tercera entrega de les aventures del fotògraf Elíades Bel, i aquest cop incideix en el tema de la memòria històrica i les fosses comunes enmig de la sordidesa de certes entreteles familiars. Fresca, dinàmica, ben escrita i ben documentada, amb el ben resolt registre de la parla dialectal pel que fa als diàlegs, és un text que us recomano vivament. 

Detective íntimo, de Carlo Frabetti

Una original novel·la que vaig conèixer gràcies a la recomanació d'Andreu Martín. És una història surrealista, protagonitzada per un detectiu que no s'ocupa de casos criminals, sinó de resoldre casos "íntims". L'adjectiu ¨íntim" va molt més enllà del que us podeu imaginar. És un text molt ocurrent, especialment pel que fa als diàlegs. Un exercici metaliterari amb una  quantitat de referències literàries que el fa idoni per al gremi dels filòlegs. Des de Cadalso a Borges, des de Chesterton a Conan Doyle, Lewis Carrol i Montserrat Roig. Una novel·la diferent.  

Morts, qui us ha mort?, d'Iñaki Rubio

Un true crime intens, que dissecciona un dels fets més vergonyants de la història d'Andorra. La crònica dels esdeveniments que van conduir a l'última condemna a mort del país, l'any 1943. M'ha interessat molt tot el que he après sobre els costums, la política i les lleis andorranes, que, almenys pel que fa a aquella època, m'han semblat més complicades i anacròniques del que ja tenia entès. El text és llarg, molt novel·lat, i jo potser hi he trobat a faltar les entrevistes i avatars que va viure l'autor, Iñaki Rubio, mentre s'estava documentant. Sé que això hauria allargat la novel·la encara més, però a mi m'hauria agradat conèixer el making off i esbrinar com va reunir la informació. No m'hauria importat que sacrifiqués una part de la pura novel·la en ares d'aquesta informació. El procés d'investigació em sembla molt important, sobretot en un afer amb aquesta potència històrica. En qualsevol cas, Iñaki Rubio converteix el llibre en un magnífic al·legat en contra de la pena de mort. I jo, que tinc aquesta reivindicació com la més clara de la meva vida, li agraeixo infinitament. 

Monumental, de Joan Canela i Jordi Colonques 

Novel·la breu que vaig llegir d'una tirada, guanyadora del Premi Novel·la i Falles de Cullera. M'ho vaig passar la mar de bé, com sempre que llegeixo aquests bons amics. Un text fresc i molt amè, una trama policíaca i fallera que pot proporcionar uns moments de grata diversió. 

Mentre la neu sigui blanca, de Jordi Boixadós  

Un llibràs, que negreja i que enganxa des de la primera pàgina. Una història del passat, que torna inesperadament i passa d'un pare a un fill perquè aquest fill pugui finalment tancar-la i posar damunt la taula tota la veritat. A mig camí entre Suècia i Catalunya, l'autor teixeix una trama plena de secrets terribles, però alhora farcida d'humanitat i sensibilitat. És un text excel·lent, que segur que interessa a un públic ampli. 

Malabèstia, de Raquel Gámez-Serrano

Novel·la guanyadora del Premi Ferran Canyameres d'enguany. L'autora ha fet un important salt qualitatiu en la seva escriptura, donant vida a una ficció dinàmica i crítica que afronta amb ambició literària. Una de les múltiples urbanitzacions fantasma que recorren la nostra geografia és el punt de confluència de l'acció de la novel·la, on hi trobem acumulades algunes de les xacres de la societat actual: el tràfic de marihuana, la corrupció policial, les ocupacions de cases, els robatoris en domicilis, la violència de gènere... i enmig de tot això, dos policies i una educadora social lluitant contra el mal com Gary Cooper a "Solo ante el peligro". I no va desencaminada la meva comparació, perquè l'autora parla de Far West per descriure el territori comanche on es desenvolupa la història. Una obra ben negrota. 


I fins aquí de moment. Continuarem, negrots.   

  

dimecres, 29 de juny de 2022

Lectures negres segon trimestre 2022

 


Les ànimes sordes, d'Albert Villaró  

És un text de l'any 2000 que ara ha recuperat l'Editorial Medusa, d'Andorra. El cert és que m'ho he passat genial. Un Villaró sempre és un Villaró: àcid, irònic, àgil, ocurrent i carregat de segones intencions. Perfecte per a l'estiu. 

Ventura & Co.,  de Lev. R. O'Leory 

Una novel·la breu, pràcticament una nouvelle. Delirant, delirant, delirant. Un perdiguer faldiller al màxim ens explica les seves peripècies en primera persona des de la hipèrbole caricaturesca. Ambientada en un futur proper, amb la gent que es pot teletransportar amunt i avall (això m'encanta) i amb la possibilitat de trasplantament il·limitat d'òrgans, el final ens sorprendrà. Un joc metaliterari molt ocurrent. Com són aquests valencianas! 

El color dels coloms, de Rubèn Intente 

Un procedural on res no és el que sembla, amb uns quants personatges singulars que conformen un  univers de variats matisos. Una lectura agradable i curiosa, amb un sotsinspector poc simpàtic i una sergent molt més intuïtiva i desperta. L'autor reflexiona, enmig d'un estol de referències culturals, i ens fa reflexionar també a nosaltres. 

Anna Grimm. Xarxes criminals, de Montse Sanjuan 

La quarta entrega de les aventures de la sergent Anna Grimm. Una novel·la de procedimient policial, on seguim fil per randa la investigació d'un cas molt brut, que posa damunt la taula la part més fosca de l'ésser humà. La cobdícia, el maltractament, la violència de gènere: tot en el si de la família i dels amics propers, que encara ho fa més terrible. Una àgil lectura que fa passar molt bona estona. Quantes coses que succeeixen a Lleida!  

Crims. Llum a la foscor, de Carles Porta

El segon volum de no ficció que ens fa arribar Carles Porta arran del seu èxit amb el programa de ràdio i de televisió. Alguns dels casos del llibre ja els coneixia, precisament per la versió televisiva. Lectura planera d'una narració rigorosa que no especula, sinó que ens mostra els fets tal com són. 

La gran serp, de Pierre Lemaitre   

La primera novel·la negra de Pierre Lemaitre, escrita el 1985. Una història molt inesperada, negra negríssima, plena de morts per totes bandes. Sicaris que ja són vells, però no per això menys freds i calculadors. Causa una certa hilaritat, i té un final que ningú no podia esperar, senectud inclosa (no puc ser més clara). Es nota que és una primera novel·la, però en Lemaitre és en Lemaitre. M'ha enganxat i m'ha divertit prou. 

dimarts, 5 d’abril de 2022

Primer trimestre de lectures del 2022

 


EL DIABLE NO VIU A L'INFERN, de Franck Bouysse (Editorial Alrevés, Crims.cat) Traducció de Maria Llopis

Una novel·la de difícil definició. Molts en dirien un noir rural, però és molt més que això. La presència aclaparadora del paisatge, que se'ns imposa des de la primera pàgina. El fred extrem, la neu, la soledat, el silenci. Uns personatges (pocs, poquíssims) fills d'aquest silenci, d'aquest rigor, d'aquest paisatge. I els secrets, i la família, i el valor de la vida, i els animals, i el gos. Una prosa d'alt nivell en una traducció impecable de Maria Llopis. Una novel·la molt recomanable, que eleva qualsevol gènere literari. 


CATEDRALES, de Claudia Piñeiro (Ed. Alfaguara)

Sempre que llegeixo Claudia Piñeiro em reafirmo en la consideració que em mereix. És una gran autora, que sempre explica coses interessants des d'un alt nivell literari. Catedrales és una novel·la brutal, un text de denúncia explícita al voltant de la irracionalitat, la repressió i el fanatisme de l'Església Católica. L'horror dins d'una família que queda devastada fins a límits insospitats per culpa de l'integrisme religiós. Personatges molt ben dibuixats i un crescendo que ens va deixant estabornits. 


SUBURBIS DEL PARADIS, de Silvestre Vilaplana (Editorial Alrevés, Crims.cat)

Una novel·la ben travada, sense res superflu. Un retrat fidel de la corrupció política que ens envolta, la pujada de l'extrema dreta, les clavagueres del poder, la violència dels qui manen. La protagonista de l'anterior novel·la negra de Vilaplana (Dones sense nom), la inspectora Araceli Lavila, torna amb un cas fosc i dolorós, que la implica personalment, i que esperem que no sigui l'últim. 


LA FORASTERA, d'Olga Merino (Ed. Alfaguara)

Una novel·la extraordinària, un autèntic western modern en una terra dura i inhòspita. Amb un llenguatge ric i un registre impagable, Merino excel·leix en tots els aspectes literaris, des de la construcció de personatges a la recreació atmosfèrica, passant per la descripció de la natura (que és un personatge més) i dels sentiments més atàvics. Una història atemporal, que recomano vivament. 


SERÁ NUESTRO SECRETO, d'Empar Fernández (Ed. Alrevés)  

Un text dur, sense concessions, de caràcter essencialement coral, que explora la part més fosca de la naturalesa humana. Diria que és la novel·la més canònicament negra que li he llegit a l'autora. Inicia la sèrie protagonitzada pel sotsinspector Mauricio Tedesco, que esperem que tingui molta continuïtat. 



diumenge, 2 de gener de 2022

Darreres lectures de 2021

  


Bon dia, negrots. Aquí teniu les darreres lectures de 2021. Així ens posem al dia per començar de nou amb la llista de 2022. 

Són les següents: 


Rey de picas, de Joyce Carol Oates. Una novel·la llegida en un dels clubs de lectura que condueixo. Llibre sorprenent, personal, un homenatge metaliterari a tots els grans autors del terror i el misteri del món bàsicament anglosaxó, entre els quals Edgar Allan Poe i Stephen King, però no només. Ja sabeu que Oates va guanyar el Premi Pepe Carvalho en la passada edició de la BCNegra. Les usuàries del meu club, i jo, ens ho hem passat molt bé. 


Petits contes misògins, de Patricia Highsmith. Relectura d'aquest conegut recull de contes breus de Highsmith, que destaquen per l'acidesa, la caricatura, la hipèrbole i l'esperpent. La crítica desfermada de l'autora envers el paper de la dona en la nostra societat. Res no es queda per analitzar en unes històries que ens deixen groguis i que, sovint, hem de llegir més d'una vegada. Highsmith no decep mai. 


El pantà maleït. Les morts de Susqueda, de Tura Soler. Un true crime de la gran periodista Tura Soler sobre el terrible cas de l'assassinat d'una parella de joves a l'entorn del pantà de Susqueda. Un cas que va sacsejar la societat catalana i que, malauradament, encara no s'ha resolt. Tura Soler ens explica amb un gran detallisme tot el que sabem fins ara i que ella ha investigat exhaustivament. Esfereïdor.        


Policies, de Joan Miquel Capell i Andreu Martín. Una novel·la probablement més extensa del que calia, que ens explica amb un cert to documental els inicis dels Mossos d'esquadra en l'època preolímpica. La meva percepció és que hi ha un excés d'informació sobre la feina de la policia que no té gaire interès per al lector alié al cos. Però potser a certa gent li pot interessar.      

dijous, 2 de desembre de 2021

Més llibres llegits

  Una nova tanda de llibres llegits, negrots. Aquí els teniu. 



De mica en mica s'omple la pica, de Jaume Fuster

La relectura d'un clàssic que m'ha fet xalar com la primera vegada. El recordava massa vagament i m'ha causat molt plaer tornar-lo a llegir. 



La segona estrella, d'Albert Plans

Un thriller futurista (ambientat en un futur proper que no se'ns fa avinent de manera explícita), fusionat amb una trama de ciència-ficció. Una persecució incansable que també posseeix una part de novel·la de carretera. Amb un to narratiu molt picat, muntat a partir de fragments breus encapçalats cadascun per un títol, el text va al gra i no té floritures. Es llegeix a un ritme imparable. A mi m'hauria agradat saber l'any dels fets i que el desenllaç hagués estat més pausat. La societat que descriu és distòpica, marcada per la catàstrofe climàtica. Em sembla que, per desgràcia, això ja ho tenim tots coll avall. Perfecte per passar una bona estona.  



 El adulto, de Gillian Flynn

Una obra molt breu, que vaig llegir d'una tirada en una sola tarda. Homenatge a les històries gòtiques i de terror psicològic, destaca per la imaginació, l'humor i les situacions més terribles. Flynn desplega la seva capacitat de crear atmosferes i personatges curiosos en una trama que ens farà passar una estona senzillament fantàstica. No pretén res més, però no és poc.   


Mi prima Rachel, de Daphne du Maurier

Com he pogut viure fins ara sense haver llegir més Daphne du Maurier? Mi prima Rachel és una novel·la senzillament magistral. El domini de la dosificació del suspens, l'ambigüitat que ens manté lligats a la història, la saviesa en la construcció dels personatges, la descripció acurada dels ambients i les situacions... Tot és tan perfecte que no pots parar de llegir. Només dir que m'he comprat tota la seva obra per anar assaborint-la de mica en mica. Ja friso, així que pugui, per abocar-me a un altre títol de l'autora. Feu-me cas. 


 Els bons fills, de Rosa Ribas

Segona entrega de la sèrie de la família de detectius Hernández. Una Rosa Ribas diferent, més casolana, més propera, que ens mostra les interioritats privades i professionals d'uns personatges amb unes característiques prou atractives. La novel·la passa amb més o menys amabilitat fins que un gir inesperat i brutal ens trenca l'encanteri. Com un cop de mall al cap. Llegiu-la i ho veureu. 


La venjança és meva, de Marie NDiaye

Una novel·la especial, amb una veu narrativa focalitzada en la protagonista, una advocada que es troba amb un cas que li remou el passat. Un estil personal i diferent, una història contada amb un to gens habitual no exempt d'ambigüitat. Només assistim a la visió de la protagonista, de manera que no sabem quant del que explica és cert o simplement passat pel sedàs de la seva interioritat i dels seus traumes. Interessant. 



Camí de cendres, de Biel Cussó

Una novel·la polida, com una petita joieta. Curta, amb veu pròpia, dura i tendra alhora, ben escrita i amb una trama poc habitual pels nostres verals. L'he gaudit i m'ha semblat personal i diferent. Segur que pot agradar a un públic ampli. 


Confusión, de B.A. Paris 

Un thriller típic, amb una trama que, sense ser original, no pot evitar atrapar-nos. L'autora juga amb el lector, el provoca. No creiem que ens estigui explicant allò que ja ens imaginem i pensem que no és possible, però després... Lectura d'hivern a la vora del foc. Entretingudíssima. 



Entre les ombres, de Xulio Ricardo Trigo

La segona entrega de la difícil vida de l'Erika Ernemann, una novel·la que els lectors estàvem esperant després d'haver llegit L'objectiu del crim. Amb el rerefons del maig del 68 a París, una dura història de foscor que ens manté a l'expectativa. De foscor i de llum, com les fotografies de la protagonista, aquesta policia alemanya amb ànima de fotògrafa. Un llibre d'aquells que fan lectors. Us agradarà.   



  

dilluns, 11 d’octubre de 2021

Porcs, de Jordi Santasusagna

 


Porcs (Crims.cat, Editorial Alrevés, 2021) fou la novel·la guanyadora del VIII Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. Un text particular, engrescador i amb segell propi que pot interessar una gamma molt àmplia de lectors.  

La novel·la és un noir rural que se situa en un petit poble del Prepirineu l’any 1992. De fet, l’acció s’inicia la mateixa nit de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. El text demostra clarament la tendència actual a construir la ficció criminal en qualsevol entorn. Ens allunyem de la canònica i clàssica novel·la negra urbana per demostrar que el crim i la violència poden ser arreu.

La història, que no revelaré perquè el lector la gaudeixi a la màxima potència,  és d’una considerable truculència, per més que aquest mot no m’acabi de convèncer. S’ha fet servir massa. Tanmateix, en aquest cas resulta perfectament escaient. Una revenja brutal, bastida amb originalitat i un punt d’ironia molt reconfortant, ens manté lligats a les pàgines sense que, fins al final, no acabem de captar-la en tota la seva dimensió. El passat diuen que sempre torna, i és exactament això el que ens ofereix Porcs, un viatge analèptic als anys de la Guerra Civil que representen el principi de tot.

La novel·la, per tant, es mou entre dos moments temporals i, alhora, conté un cert element fantàstic vinculat a les llegendes locals, que ja sabem que tots els pobles en tenen. Salpebrada amb uns diàlegs vius i versemblants, amb un nivell lingüístic i estilístic molt remarcable, un dels seus punts forts és la construcció dels personatges. Les relacions fraternals, les relacions entre veïns, la rancúnia enquistada i l’oblit impossible fan de Porcs un extraordinari exemple de les complicades relacions humanes, agreujada la situació per l’univers tancat i enrarit típic de qualsevol poble petit.  

No dic res més. Però no us perdeu la novel·la. Quan el jurat del premi la vam llegir, vam estar d’acord a guardonar-la per unanimitat. Estic segura que, si us hi apropeu, de seguida comprendreu per què.     

Ressenya també publicada a la Revista Cardona Oberta. 

divendres, 17 de setembre de 2021

Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?, de diversos autors


 



Aquesta tardor ens porta la darrera novetat de Crims.cat , el recull de relats que hibrida la ciència-ficció i el gènere criminal intitulat Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?, en clar homenatge a Raymond Chandler i a Philip K. Dick: la seva obra Somien els androides xais elèctrics?, text base de la pel·lícula Blade Runner, ha inspirat el títol. 

La idea va partir d'una de les coordinadores del volum, Teresa Solana, que buscava aprofitar creativament els mesos de pandèmia de l'any 2020. Juntament amb el director de la col·lecció, Àlex Martín Escribà, van posar en marxa el projecte, del qual ara ja en podeu assaborir el resultat.  

El volum és variat i de lectura molt amena, malgrat la coincidència de gairebé tots els autors en la idea de descriure un futur distòpic i dur que no augura gaires alegries. Els textos van acompanyats d'unes boniques il·lustracions de caire infantil en un clar exercici metaficcional: l'autora és un dels personatges del llibre, la nena Betsy de Vós, que forma part del relat de Max Besora.  

Ja sabeu que no faig ressenyes detallades dels llibres on participo, però sí que m'agrada fer-me ressò de la seva existència. En aquest cas, estic molt feliç de compartir pàgines amb un munt de grans amics que admiro i estimo. 

Els onze integrants de l'antologia som: Jordi de Manuel, Teresa Solana, Andreu Martín, Carme Torras, Margarida Aritzeta, Max Besora, Llort, Jordi Nopca, Marc Pastor, Salvador Macip i una servidora.   

De moment, el llibre ha tingut molt bona acceptació i bones crítiques. Espero, i esperem tots els companys, que us resulti molt plaent. 

Fins aviat, negrots.