Harlem Nocturne

divendres, 29 agost de 2014

Fer-se soci de l'Associació EN NEGRE




Estimats negrots,
 

Us copio exactament les instruccions publicades al Bloc de l'Associació En Negre per tal que sapigueu com us en podeu fer socis. 
 
Moltes gràcies.
 

COM SER-NE SOCI

Qualsevol amant del gènere negre en català pot ser soci de En Negre. Per això caldrà que ens faci arribar un correu electrònic amb el seu
 
NOM I COGNOMS
ADREÇA
TELÈFON
ADREÇA ELECTRÒNICA
al correu electrònic associacioennegre@gmail.com
 
El preu de la quota anual és de 30 euros per any natural (24 per a estudiants i aturats que acreditin la seva condició) i el pagament s’ha de fer a aquest número de compte:
 
2100 0601 22 0200284885 (LA CAIXA) 
 
 

dilluns, 25 agost de 2014

El Diari Regió 7 entrevista Anna Maria Villalonga





En Toni Mata, del Diari Regió 7,  va venir a veure'm a La Bisbal d'Empordà. Volia fer-me una entrevista sobre el gènere negre (en general i en català) i sobre les autores catalanes. S'ho havia passat molt bé amb Elles també maten. Vam parlar moltíssim. Dues hores ben bones. Per tant, valoro molt el resultat, que va sortir publicat en el diari d'ahir. Sé perfectament  (per pròpia experiència) que, després, aquestes converses  costen molt de resumir de manera convincent. 
 
Al bloc de l'Associació EN NEGRE, de la qual, com ja sabeu, en sóc vicepresidenta, podreu llegir el text de l'entrevista íntegre (pitjar aquí).
 
També hi trobareu en els comentaris algunes matisacions que he aportat perquè m'ha semblat que s'havien de fer. 
 
Espero que us interessi, negrots.   
 
 

dilluns, 18 agost de 2014

Anem a casa d'en Wallander!




La Marta Roig (amiga estimada) i una servidora tenim en comú un bon nombre d’aspectes: la filologia, l’amor per la llengua catalana, l’adoració pels gats i altres bestioles, el cinema, els tebeos, el gust per la lectura, la febre negrota... I, dins d’aquesta última, la nostra predilecció per les novel·les protagonitzades per Kurt Wallander, l’heroi creat ˗com ja sabeu˗ per l’autor suec Henning Mankell.  
Enguany ˗enveja (in) sana˗ la Marta i la seva família estan fent per carretera una gira europea de gran recorregut. Un dels seus propòsits era aconseguir conèixer Ystad, la població d’Escània (al sud de Suècia) on vivia en Wallander i on estaven ambientats la majoria dels seus casos criminals.  

Ahir, dia 17 d’agost, la Marta va assolir la fita. I m’ha assegurat que no va parar de pensar en mi. De fet, afirma textualment, via WhatsApp: “Des que vam decidir arribar fins aquí, que he pensat en tu i en aquest moment”.
Per confirmar-ho, va acompanyar les seves paraules d’unes quantes fotografies, que m’han fet moltíssima il·lusió. Ystad sembla (i la Marta m'ho ha corroborat) un indret preciós. Un lloc tranquil i endreçat on resulta difícil imaginar-hi tants assassinats. Pel que m'ha explicat, des que hi van arribar que plou pràcticament tota l'estona.  I no han passat dels 15 graus. Queda clar que, en relació amb el  clima, en Mankell no ens ha enganyat.       
Aquí us deixo el petit reportatge, que inclou la placa del carrer d’en Wallander, Mariagatan, i una instantània de la Marta i del seu fill Albert (amb cara de fred tots dos, val a dir).
Espero que us faci gràcia, negrots. I a tu, estimada, molt agraïda.  






 
 
 
 
 

divendres, 8 agost de 2014

A l'ombra del crim, un bloc literari en català ben influent





Segons el directori EBuzzing, el nostre bloc, A l'ombra del crim, és el més ben posicionat en influència dins dels blocs literaris en català. Es troba en un rànking de 100, on ocupa el número 11 (un bon número ja en xifres absolutes), però el primer en llengua catalana. Si no m'he equivocat, només n'hi ha un altre en català, que és l'espai de l'amic Salvador Macip, BloGuejat (en el lloc 26).  
 
Evidentment, aquestes dades estan relacionades amb l'impacte a les xarxes, a Internet, però no deixen de ser molt engrescadores. Vol dir que el bloc es belluga, té visites, hi ha interaccions, es comparteix...  En una paraula, està viu.
 
Com us podeu imaginar, a mi em fa molt contenta. Per un cantó, per les hores que li he dedicat i que li dedico. Així sento que aquestes hores són  útils, que no cauen en un forat.
 
Per un altre cantó, perquè es compleix una de les finalitats principals del bloc: revalorar el gènere negre, donar-lo a conèixer i, sobretot, en la nostra llengua. Les col·leccions, les obres, els autors, els projectes.
 
Aquí trobareu l'enllaç d'EBuzzing, per si ho voleu consultar: http://labs.ebuzzing.es/top-blogs/literatura?start=20 
 
Gran part d'aquestes bones notícies us les dec a vosaltres, negrots. Seguidors sempre entusiastes, sempre fidels, sempre engrescats. No tinc paraules per agrair-vos-ho.
 
Continuarem lluitant... Les lletres ens ho exigeixen.
 
Que passeu un bon dia, negrots.



 

dissabte, 2 agost de 2014

Elles també maten, l'antologia recomanada a la Biblioteca de Cambrils






Estimats negrots,

L'antologia de relats negres escrits per dones Elles també maten continua el seu camí imparable. Moltes i constants alegries per a totes les autores i per al nostre editor, Marc Moreno.

Ja sabeu que vaig recollint aquí totes les ressenyes,
cròniques, fotos, vídeos, entrevistes, etc. relacionades amb el volum.
 
Avui en tenim una altra. La felicitat que Rosana Andreu, des de la Biblioteca de Cambrils, recomana el nostre llibre.

Moltes gràcies.

   Estem exultants!    

dimecres, 30 juliol de 2014

Off the record, de Xavier Gual






Off the record, del barceloní Xavier Gual, és el títol número cinc de l’Editorial Llibres del Delicte: una novel·la àgil i agradable, extremadament actual, que pot resultar una grata lectura d’estiu.
Off the record és un thriller periodístic. Ja sabeu que, a hores d’ara, la novel·la criminal ha obert extraordinàriament el ventall de la seva oferta. A banda dels clàssics policies i detectius, la gama d’investigadors incorpora professionals molt variats: advocats i fiscals, metges i antropòlegs forenses, estudiosos de tota mena i, per descomptat,  periodistes. Al cap i a la fi, la feina d’un veritable periodista (si és que n’hi ha gaires) consisteix, precisament, en la investigació. No només en la tasca immediata de perseguir la notícia, sinó en el treball més conscienciós de la recerca pertinent. La recerca dels fets ocorreguts i, si ens comprometem una mica més, la recerca de la justícia i de la veritat.   
Tot aquest dilema ètic, deontològic i professional assalta a la pobra protagonista del llibre, Anabel Rodríguez, una jove i encara inexperta reportera de poble que treballa en precari per quatre duros i que es troba enmig d’un embolic monumental. Com he dit, la trama és molt actual, ja que se centra en la corrupció política i empresarial vinculada a temes d’urbanisme. Què us he d’explicar? Ho veiem a la tele cada dia. No puc negar que a mi m’hauria agradat més un  delicte més desconegut, però alhora no puc deixar de reconèixer el punt de denúncia i de crítica que la novel·la palesa.  
L’acció és trepidant. Hi trobem una mica de tot. Cadàvers, persecucions, misteris, tortures, secrets inconfessables, traïcions. I una manca d’escrúpols que fa feredat. La pobra periodista (i amb ella unes quantes seves companyes, que es troben en un impàs de vida similar) hauran de lluitar com poden, jugant-se el físic i la feina, una mica a l’estil de David contra Goliat. M’ha semblat un pèl exagerat que els diaris gratuïts de poble tinguin tant moviment i tanta prèdica. En aquest sentit, m’hauria semblat més versemblant situar la trama en una població més gran i en un diari més potent. Tanmateix, és un món que desconec. Potser algunes d’aquestes coses passen de veritat. Em pregunto quant hi ha d'autobiogràfic en tot això.



 

L’estil literari m’ha agradat força. Gual escriu molt bé. I, endemés, posa en joc una sèrie de recursos narratius que, sense augmentar la complexitat del text, el doten d’un aire prou elaborat. Canvis de veu i de punt de vista, utilització de citacions molt adients, introducció de documents que recullen una part dels esdeveniments... una bona feina.      
Allò que més m’ha interessat de la novel·la no és la trama criminal ni la història que explica, que no deixa de ser d’un to lleuger i passador (molt de sèrie televisiva, inclòs el desenllaç final), sinó la capa amagada que batega amb intensitat en segon pla. És a dir, el debat obert entorn a la tasca periodística i tot allò que comporta, per bé i per mal. Xavier Gual el posa damunt la taula de manera molt intel·ligent. Al llarg de tota la obra, ho fa de manera implícita. Però també hi ha un fragment en què es destapa totalment.  Per això us aconsello llegir amb molta atenció el capítol intitulat B-7- Autocensura (opinió), que va de la pàgina 139 a la pàgina 149. Una boníssima anàlisi que us aclarirà moltes coses i no us deixarà indiferents.
Que gaudiu de la lectura, negrots.      
 


dissabte, 19 juliol de 2014

Por de la veritat, de Mary Higgins Clark







Només un breu apunt per ressenyar la novel·la de Mary Higgins Clark que tot just he acabat. Es titula Por de la veritat i us recomano que no la llegiu.
Evidentment, jo ja sabia que seria un llibre molt lleuger, tipus best-seller, que només em serviria per passar l’estona. Me’l van enviar des d’Edicions 62 i aquests dies, amb la casa plena de paletes i pintors, vaig decidir agafar-lo. Era fàcil, no m’exigia cap esforç i me’l podia empassar en qualsevol racó del pis, perquè, com us podeu imaginar, quan hom fa obres a casa tot està fora de lloc i fet un desastre.   
Per desgràcia, la novel·la encara ha resultat més fluixa que no em pensava. Temps enrere ja havia llegit alguna cosa d’aquesta senyora. Poca, la veritat. Però la recordava una mica més elaborada, més intrigant. Recordava que, malgrat l’estil convencional i sense pretensions, almenys aconseguia mantenir un cert suspens. A Por de la veritat no hi ha res d’això. Tot és previsible, sense emoció, sense que aconsegueixi enganxar el lector, amb una trama vulgar, una extensió innecessària  en el plantejament i el nus i un desenllaç, en canvi, massa precipitat i excessivament expeditiu.
Les parts narratives escassegen i tot ens arriba a través dels diàlegs o dels pensaments dels personatges. Fet amb tan poca traça que es nota perfectament que certes converses o certes reflexions són absolutament forçades i irreals i que tenen com a única finalitat la d’informar el lector. Evidentment, el lector necessita conèixer algunes qüestions per poder entendre allò que vindrà després, però l’autora ho col·loca tan barroerament que no s’ho empassa ningú, de manera que li resta al conjunt la poca credibilitat que té. Sembla la novel·la d’un principiant.
Potser l’autora s’ha fet gran i ja ha escrit massa (perdoneu els prejudicis) i ara simplement es dedica a repetir esquemes, temes, fórmules i recursos. Potser té un negre. En qualsevol cas, sigui qui sigui, ho ha fet fatal. Això sí, la novel·la esdevindria una fantàstica pel·lícula de sèrie B, d’aquelles que programen a Antena 3 els dissabtes i diumenges a la tarda. Tal vegada alguns errors imperdonables en la narrativitat literària es podrien reparar amb el llenguatge cinematogràfic.   
En resum: personatges plans i avorrits, cap tipus de crítica social, cap tipus d’aprofundiment psicològic. Res. Convencionalisme i superficialitat en estat pur. Una  mostra flagrant del pitjor thriller americà.
Ni us hi acosteu, negrots, que el temps que tenim és massa valuós.