Harlem Nocturne

dissabte, 31 de desembre del 2016

Llista de les meves lectures de 2016





He vist que en Sebastià Bennasar ha fet la llista de llibres que ha llegit aquest 2016 que avui s'acaba i m'ha vingut la idea de fer-ho també. Els he separat entre "Negres" i "No negres" i són tots els que he llegit sencers, però s'hi haurien de sumar alguns del Club de lectura que coordino (que en molts casos van ser relectures) i un munt de poemes i relats breus que m'he anat empassant al llarg de l'any. D'altra banda, per la meva feina a la UB, també n'he llegit uns quants de caràcter assagístic (de vegades complets, de vegades capítols) i molts articles solts.

La meva llista és purament informativa. No està estructurada amb cap tipus de voluntat valorativa.

Que passeu una bona entrada d'any, negrots.

Negres 

El secreto de la modelo extraviada, Eduardo Mendoza
Qui em vol fer mal, Xavier Vernetta
Maldita verdad, Empar Fernández
La Bíblia andorrana, Albert Villaró
Els fils de l’aranya, Margarida Aritzeta
Dits enganxosos, Rafael Vallbona
L’illa sense temps, Esperança Camps
Rosy & John, Pierre Lemaitre
Alicia, David Oliver
Consulting, François Thomazeau
Quaderns, Ramona Solé
Foc verd, Jordi de Manuel
La violència justa, Andreu Martín
Rafael Tasis, novel·lista policíac, Àlex Martín Escribà
No jugueu al cementiri, Olga Xirinacs
Campanades de boda, Teresa Solana
Tota la veritat, Núria Cadenes
Polpa, Jordi Masó Rahola
El correu de Trípoli, Margarida Aritzeta
La vida sense ell, Isabel Clara Simó
No escatimeu el flit!, Pop Negre
A la seva pell, Raquel Gámez Serrano
De moment tot va bé, Andreu Martín
Barcelona Negra, diversos autors
Camille, Pierre Lemaitre
El misteri del bressol buit, Montse Sanjuan
Els ossos soterrats, Silvestre Vilaplana
El cos deshabitat, Esperança Camps
La mort sense ningú, Jordi Tiñena
996, Josep Torrent
Estudi en lila, Maria Antònia Oliver
Tres dies i una vida, Pierre Lemaitre
X de rayos X, Sue Grafton
Entre dos fills, Maria Vilanova i Vila-Abadal
Alguna cosa no del tot neta, però no gaire perillosa, Ignasi Oliveres
Memòria d’un crim, Alexandra Cuadrat
Azul marino, Rosa Ribas i Sabine Hofmann
No n’estiguis tan segur, Llort
A la colònia hidràulica i altres contes, Sílvia Romero
El verano de los juguetes muertos, Toni Hill  

No negres

Cafè Berlevag, Mònica Batet
Stoner, John Williams
Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, Mònica Batet
Carol, Patricia Highsmith
El último vuelo del Microraptor, Sergi G. Oset
Olor de poma verda, Begoña Chorques Fuster (poesia)
Entre dones, diverses autores
Gatos ilustres, Doris Lessing
La Niña Azul, Emi Yáñez
Com ser-ho alhora, Ali Smith
L’aspiradora de Ramon Llull, Antònia Carré-Pons
Punyetera flor, Blancallum Vidal (poesia)
Res és ara ni això, David Caño (poesia)
Els homes del sac, Damià Bardera
Deu relats ecofuturistes, diversos autors
Un oceà de memòria, Sebastià Bennasar
Les pedres parlen, Meritxell Sales Tomàs (poesia)
Nens de llet, Damià Bardera
Viladelsac, Damià Bardera



divendres, 30 de desembre del 2016

El somriure de Darwin, la meva nova novel·la: ja la tenim aquí





Ja tenim aquí, en llibres reals i físics, la meva nova novel·la, El somriure de Darwin. Estic molt contenta i emocionada, malgrat que no em podia imaginar que arribaria en els moments més durs de la meva vida. Però sé que al meu marit, Manel Mora, que va llegir atentament les primeres versions, va donar la seva opinió i va gaudir molt del text, li fa molta il·lusió des del seu llit de l'hospital, a pesar del patiment. Així que tirem endavant. Tirem endavant amb la vida, enmig del dolor i de l'esgotament, perquè no podem fer cap altra cosa. I  perquè la literatura és un dels nostres millors amics, dels nostres millors aliats, dels nostres millors lenitius. 

El dia 16 de gener ja estarà disponible en llibreries i del dia i del lloc de la presentació ja us n'informaré puntualment.

He creat una pàgina de Facebook on aniré penjant totes les notícies, fotos, ressenyes i trobades referents a la novel·la.
Així quedarà tot recollit en un sol lloc.

 Comença l'aventura, negrots. I també els nervis de saber si El somriure de Darwin és del vostre gust. Espero que així sigui.

Continuem...


dimecres, 28 de desembre del 2016

El verano de los juguetes muertos, de Toni Hill





Ja sé que fer un comentari d'aquesta novel·la a aquestes alçades sembla ridícul, després de l'èxit de la trilogia, de la qual El verano de los juguetes muertos només n'és la primera entrega. Tanmateix, ja hem dit moltes vegades que la literatura no caduca. I jo, que tinc una cua tan llarga de llibres que esperen ser llegits, l'he agafat ara. Em sembla que no cal que escrigui una típica ressenya, però no volia deixar de consignar que el llibre m'ha agradat moltíssim. Ha aconseguit que em distregui del sofriment en els moments més durs de la meva vida. I això és una cosa que, com podreu comprendre, no té preu.

Per això, si és que queda algú que no hagi llegit la novel·la, l'encoratjo a fer-ho. Jo de segur que continuo amb la nissaga, que conté tots els ingredients d'una narrativa negrota entretinguda, ben travada i ben escrita.

Moltes gràcies, Toni. M'has ajudat molt.   

divendres, 23 de desembre del 2016

Bon Nadal als negrots




Malgrat els moments terribles que estic passant, i precisament per agraïment a tantes demostracions d'amistat i de suport que m'esteu brindant, vull desitjar a tots els negrots un Nadal molt feliç. Diu que "qui dies passa, anys empeny". Doncs això. Jo ara no puc acollir-me a cap refrany millor.
Fins aviat.



dissabte, 17 de desembre del 2016

El somriure de Darwin, la meva nova novel·la



Aquest petit apunt  és només per mostrar-vos la portada de la meva nova novel·la, titulada El somriure de Darwin. La publica Llibres del Delicte i sortirà el pròxim mes de gener de 2017. Si tot va bé, el dia 16 de gener la podreu trobar a les llibreries.

Així que sàpiga la data i el lloc exactes de la presentació, us n'informaré convenientment. De moment, em feia il·lusió que veiéssiu la coberta.

Espero que us agradi. Gràcies, negrots.  




dissabte, 10 de desembre del 2016

A la colònia hidràulica i altres contes, de Sílvia Romero i Olea






El recull titulat A la colònia hidràulica i altres contes, de Sílvia Romero i Olea, va rebre el XXIV Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar 2016. L’autora me’l va fer arribar i jo l’he llegit en pocs dies. He de dir que m’ha estat molt útil en uns moments familiarment i personalment molt complicats. El llibre m’ha ajudat a tirar endavant perquè ha aconseguit engrescar-me, cosa força difícil en una situació com la meva. Un cop més s’ha demostrat que la literatura és un dolç bàlsam per a l’esperit.
La mort és el fil conductor d’aquest aplec d’històries, totes elles singulars, diferents i molt imaginatives. 13 relats ‒encapçalats per citacions molt oportunes d’autors ben canònics‒ que desperten sentiments diversos i que s’adscriuen a tipologies també variades. Van de  la fantasia a la ficció distòpica de regust kafkià, del realisme macabre a l’humor negre, del crim i la tortura a la crítica social, de l’homenatge literari (Oscar Wilde forever) a la ciència-ficció una mica sui generis.
Se’m fa difícil decidir quin conte m’ha agradat més. L’autora del pròleg, Maria Victòria Lovaina, destaca El quadre, que a mi també m’ha semblat molt atractiu i atmosfèric, però n’hi ha d’altres que, al meu entendre, mostren una similar capacitat per enganxar el lector. Potser no em mullaré amb un títol, sinó que destacaré les virtuts que concorren en el conjunt. Per tant, citaré la capacitat de Sílvia Romero per inventar ficcions molt personals, que beuen de tota una vida de lectures, però que traeixen sens dubte un estil propi; la correcció estilística i el bon ús de la llengua i, com a colofó, la traça a l’hora d’atrapar-nos entre el món real i el món imaginari.
He gaudit molt del recull. No us el perdeu, negrots. És una lectura agradosa i fins i tot divertida, molt oportuna per a aquestes festes.      


dissabte, 3 de desembre del 2016

El meu relat "Excés de feina", ja es pot escoltar EnVeuAlta



Aquesta setmana els amics d'EnVeuAlta han enregistrat un relat que fa temps que vaig escriure i que es va publicar a la revista La lluna en un cove. Va ser finalista als Premis Ictineu, també.

És una història de regust fantàstic però amb un marcat rerefons crític i social. Espero que us agradi. Bon cap de setmana per a tothom.


                                     EXCÉS DE FEINA