Harlem Nocturne

dimecres, 29 de març del 2017

Ja s'acosten Les Borges Negres!





Que un festival literari sigui capaç de modificar el nom (i el color) d'una ciutat,  és una passada. Però està a punt de succeir. Perquè el pròxim dia 8 d'abril Les Borges Blanques, capital de la comarca de Les Garrigues, es convertirà en Les Borges Negres. Es tracta de la primera edició d'un nou festival negrot que espero que sigui molt reeixit. Jo hi aniré amb molta il·lusió i participaré en una taula rodona on tot seran dones: Raquel Gámez, Graziella Moreno, Fàtima Llambrich i una servidora. També ens moderarà una dona, Mariví Chacón, la presentadora del programa Cafeïna de la Televisió de Lleida. El tema: La novel·la criminal: calidoscopi de la societat. Apa, aquí queda. Us deixo també una fotografia del programa complet. Tothom que estigui per la zona hi ha de venir. No us feu els longuis, que posaré falta.




dimecres, 22 de març del 2017

El somriure de Darwin, segona edició





El somriure de Darwin m'està donant moltes alegries. La recepció dels lectors és extremadament positiva i ara ja puc celebrar la segona edició. Li vull dedicar aquesta segona edició al meu enyorat Manel,
que estava enamorat de la novel·la, que la va viure des dels inicis
i la sentia molt seva. Estaria tan content! 
També vull dedicar-la a la meva filla Mireia, que és el millor regal
que m'ha fet la vida.
Gràcies a tots per permetre que Darwin, Max, Noemí i Ivan hagin passat a formar part del vostre imaginari.
I recordem tots plegats una cosa: la literatura ens ajuda sempre, sempre, a tirar endavant.


Tan tuyo como tu muerte, d’Emili Bayo






Tan tuyo como tu muerte és la darrera novel·la d’Emili Bayo, escrita en aquesta ocasió en castellà. Una ficció policíaca ubicada a Lleida i protagonitzada pel sergent Abel Claramunt, un personatge amb un càncer de pròstata molt avançat que, personalment, m’ha agradat molt.
La història pivota entre el cas criminal, gens fàcil, i la pressió que uns esdeveniments del passat exerceixen sobre el personatge. La seva jove companya a la comissaria, Azucena, serà per a Abel un revulsiu i un esperó, i contribuirà decididament a posar-lo en antecedents d’aquest passat inconegut. 
La novel·la està molt ben escrita. Alterna els capítols en primera persona, protagonitzats pel policia i que ressegueixen la investigació, amb els capítols en tercera, que són els fragments de la víctima. No explicaré res que pugui revelar secrets, però podeu estar segurs que us enganxareu a la lectura.
Em sap molt greu la malaltia d’Abel Claramunt, ja que és un personatge que podria tenir molt de futur. Bayo va confessar durant la presentació que probablement hi haurà alguna novel·la més. Això esperem, malgrat que saber que el protagonista està tan fotut fa patir una mica el lector.
No us enganyaré: m’ha sobtat llegir Bayo en castellà, en una ficció que es desenvolupa a Lleida i amb noms i indrets d’aquí. Després de Puta pasta, la novel·la que va obtenir el V Premi Crims de Tinta, la veu de l’autor en una altra llengua m’ha resultat estranya. També una mica els diàlegs amb Azucena, que m’han semblat excessivament enginyosos. Ningú no sol  deixar anar tantes frases lapidàries de manera espontània. Aquesta part és l’única que m’ha semblat menys versemblant. Tanmateix, la veritat és que m’ho he passat molt bé.  
Us recomano Tan tuyo como tu muerte. Una bona contribució al “negre” que ve de Ponent. Us agradarà.    

diumenge, 19 de març del 2017

Maldita verdad, d'Empar Fernández: Premi Ciudad de Santa Cruz del Festival Tenerife Noir




Per fi! Per fi! Per fi! Estic contentíssima que Empar Fernández hagi rebut un premi per una novel·la tan fantàstica com Maldita verdad, la seva tercera entrega de la Trilogia de la culpa. Ja sabeu com m'agraden les seves propostes gris asfalt, postnoir o com vulguem anomenar-les. A més, és una dona. I sempre celebro doblement un premi rebut per una dona en aquest món encara masculí del "noir". Està clar que a Canàries no són com a Gijón i Empar Fernández ha aconseguit enguany endur-se el Premi Ciudad de Santa Cruz del Festival Tenerife Noir. Els seus contrincants eren bons i durs de pelar i per això vull felicitar-los a tots per haver arribat a finalistes.  
 Enhorabona, Empar. T'ho mereixes molt.  



diumenge, 12 de març del 2017

Societat Negra, d’Andreu Martín





Ja sé que vaig amb molt de retard, perquè Andreu Martín va guanyar el Premi Crims de Tinta en la seva V convocatòria amb la novel·la que avui ressenyo. És a dir, l’any 2013. Curiosament, he llegit abans diverses obres de l’Andreu que van ser publicades posteriorment. El motiu és doble. D’una banda, tinc tants llibres fent cua que, indefectiblement, sempre n’hi ha alguns que es van quedant acumulats. D’una altra, les novel·les de màfies (xineses o no) no m’agraden gaire. Per això, no sé si conscientment o inconscient, l’anava aparcant.
Evidentment, vaig cometre un error. I hauria d’haver sabut que m’estava equivocant. L’Andreu no pot judicar-se amb el barem general. Les seves obres sempre m’agraden, sempre. Perquè és un escriptor de raça, com la copa d’un pi, i amb una veu pròpia. Lluny de la sordidesa, la violència tarantiniana i el sexe desfermat (a voltes gratuït) que acostumen a acompanyar els subgèneres de màfies, narcotraficants i organitzacions criminals, les novel·les que fa l’Andreu són bona literatura. Literatura de veritat. Per això, malgrat que Societat Negra aborda sense pèls a la llengua el tema de la instauració de les temibles tríades a Barcelona, la novel·la és molt més. Un text ben travat, construït a base d’anticipacions, que desgrana la història de mica en mica, amb personatges rodons i polièdrics, alguns entranyables, i una exhaustiva documentació al voltant de la qüestió.
Un policia competent però en hores baixes per un greu problema familiar, un confident mig xinès que no ha tingut una vida fàcil, alguns pinxos de poca volada amb tots els números per acabar malament, sicaris dolents dolentíssims, mares i pares de tots els pelatges, caps i mans tallats, revenja i odi. Barcelona com a escenari del món de l’hampa més bèstia. Ah, i una noieta de sofisticada bellesa oriental amb uns mugrons de somni.
Què més volem? Si no ho heu fet (cosa estranya perquè no tothom té els meus prejudicis ni la meva acumulació llibresca), llegiu-la ja. Us encantarà.  


diumenge, 5 de març del 2017

Qüestionari literari al blog EN CLAU DE NEGRE de Raquel Gámez: les meves respostes






Avui la Raquel Gámez m'ha plantejat una sèrie de preguntes en un qüestionari que fa a diversos autors dins del seu blog En Clau de Negre. Si voleu saber què m'ha preguntat i què he respost, AQUÍ HO TENIU. I, de pas, us recomano visitar el blog, que és molt complet i conté ressenyes i articles molt interessants. 

Feliç diumenge, negrots.



dissabte, 4 de març del 2017

El Vi fa Sang, tercera edició: el festival negrot de l'Espluga de Francolí




El Vi fa Sang, el festival de novel·la negra catalana de l'Espluga de Francolí, arriba enguany a la tercera edició. Se celebrarà els dies 24, 25 i 26 d'aquest mes de març i jo hi participaré amb una enorme il·lusió. Presentaré la meva novel·la El somriure de Darwin i formaré part d'una taula rodona on parlarem de la llengua catalana en relació amb el gènere. He de dir que els meus records de les dues edicions anteriors són tan enormes, tan bonics, que ja friso per anar-hi. En aquesta ocasió, endemés, espero que em serveixi per relaxar-me una mica i netejar la ment d'aquest moment que estic vivint. El maridatge de la literatura negra i del vi és sensacional. I ens tracten tant bé a l'Espluga! En fi, que si podeu, no us ho perdeu.
Diversió, llibres i felicitat, tot garantit.  

Feliç dissabte, negrots.


divendres, 3 de març del 2017

Entrevista al blog Barcelona Literària





En Nil Montilla, la Sandra Gómez i la Laura Trius són tres estudiants de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Lletraferits de mena, estan editant un blog literari que em sembla molt interessant. El seu nom és Barcelona Literària i us recomano que li feu una bona ullada. Fa un parell de dies em van entrevistar al meu despatx i vam tenir l'ocasió de parlar de llibres, d'escriptura, de la meva darrera novel·la (El somriure de Darwin) i d'unes quantes coses més. Com que són molt treballadors, l'entrevista ja està disponible. AQUÍ LA TROBAREU si teniu ganes de veure-la i sentir-la. Em fa una il·lusió molt especial descobrir aquest jovent que sap trepitjar amb força amb iniciatives tan engrescadores. 
Gràcies i endavant!