Harlem Nocturne

dimecres, 3 d’agost de 2016

Aproximació analítica (sense spoilers) a Orange is the new black



El meu article del mes d'agost a la revista El Cinèfil va d'una sèrie que em sembla superba: Orange is the new black. He fet una anàlisi general, que engloba les quatre temporades que ens han arribat fins ara, vigilant molt que no hi hagi cap spoiler. I no n'hi ha ni un. Espero que su agradi. Us deixo aquí les primeres línies i després l'enllaç a la Revista per tal que continueu llegint.

Feliç dimecres calorós, negrots.    



Aproximació analítica (sense spoilers) a Orange is the new Black

Tot just acabo la quarta temporada d’Orange is the new black molt colpida i impressionada. No patiu, he promès no fer spoilers i no els faré. Però no puc deixar de dir que aquesta darrera entrega m’ha semblat espectacular. La sèrie va iniciar-se l’any 2013 i es basa en el llibre autobiogràfic de Piper Kerman intitulat Orange is the new black: crònica del meu any en una presó federal de dones. Kerman relata la seva experiència carcerària en ser condemnada per passar diners de la droga deu anys després d’haver comès el delicte, quan ja havia canviat completament de vida.
Partint d’aquests fets reals i amb un plantejament de tragicomèdia, un guió molt coherent i un esplèndid tractament dels personatges, la sèrie ha aconseguit tres fites importants.



1 comentari:

Raquel Gámez Serrano ha dit...

La buscaré! Sembla prou interessant. Moltes gràcies!