El meu article del mes d'agost a la revista El Cinèfil va d'una sèrie que em sembla superba: Orange is the new black. He fet una anàlisi general, que engloba les quatre temporades que ens han arribat fins ara, vigilant molt que no hi hagi cap spoiler. I no n'hi ha ni un. Espero que su agradi. Us deixo aquí les primeres línies i després l'enllaç a la Revista per tal que continueu llegint.
Feliç dimecres calorós, negrots.
Aproximació analítica (sense spoilers) a Orange is the new Black
Tot just acabo la quarta
temporada d’Orange is the new black molt
colpida i impressionada. No patiu, he promès no fer spoilers i no els faré. Però no puc deixar de dir que aquesta
darrera entrega m’ha semblat espectacular. La sèrie va iniciar-se l’any 2013 i
es basa en el llibre autobiogràfic de Piper Kerman intitulat Orange is the new black: crònica del meu any
en una presó federal de dones. Kerman relata la seva experiència carcerària
en ser condemnada per passar diners de la droga deu anys després d’haver comès el
delicte, quan ja havia canviat completament de vida.
Partint d’aquests fets reals i amb un plantejament de
tragicomèdia, un guió molt coherent i un esplèndid tractament dels personatges,
la sèrie ha aconseguit tres fites importants.
1 comentari:
La buscaré! Sembla prou interessant. Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada