Harlem Nocturne

dimecres, 10 d’agost de 2011

Assassins en sèrie al cor de la Toscana


Una de les coses que em fan més il·lusió és adonar-me'n que els negrots exerciu de ser-ho, fins i tot quan esteu de vacances.
El meu germà Jordi, que no era negrot però que ja s'hi ha tornat a força d'aguantar-me, enguany ha visitat Itàlia amb la seva família. Té la sort d'haver-se mogut molt pel món i de poder continuar amb aquesta seva gran afecció.
Doncs bé, a Florència va topar amb un museu ben singular, el Museo dei Serial Killer di Firenze. Us he enllaçat la pàgina que he trobat a la xarxa. La feina m'aclapara i no disposo de temps per fer una recerca en condicions, però la informació és prou completa i l'italià s'entén molt bé.   
Tornem al meu germà. Què va fer així que descobrí el museu? Doncs pensar en "A l'ombra del crim" i fer unes quantes fotos. Un espai destinat als assassins en sèrie era perfecte i indispensable per al nostre bloc criminal.
Moltes gràcies, Jordi (i com m'agradaria saber més coses del museu i haver estat jo darrere la càmera!). Sigui com sigui, aquí trobareu les imatges. Recent arribades del cor de la Toscana. Per cert, l'última és brutal.
Bona tarda d'agost, negrots.





11 comentaris:

Hele la Sabatera ha dit...

Hola Anna, que bé aquestes fotos que ens duu el teu germà, ha de ser un museu força interessant. Un bon lloc per a una excurssió de grup de negrots, besets

Gemma ha dit...

Sols faltava el museo !! que sigui dit de pas, no visitaré mai si depen de mi, amb les fotos en tinc prou. Sóc massa peruca :( Però felicitats per poder incloure un lloc com aquest a la teva pàgina.

Elies ha dit...

Visca els meus germans!
Visca la negror!

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Què divertit! Això és ser un germà com cal!

Marta Roig ha dit...

els serial killers són autèntics o ficticis? perquè aleshores aquest museu dóna molt de yuyu.

electra ha dit...

ooooostres, quin art. el dia que tingui el goig de tornar a Florència serà el primer ens que aniré a veure (fins i tot abans del Duomo!)

Teresa ha dit...

Caram! No em perdré la visita al museu si algun dia viatjo cap allà! Gràcies, Jordi i Anna per la informació!
Petons!

Duc Engrescador ha dit...

Un motiu més de pes per visitar Florència! Pel que he entès els "serial killers" són autèntics, Marta!
Els més rancis no els conec però, si vols, puc donar-te referències de "Jack lo Squartatore" o de "Charlie Manson e la sua famiglia"!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Marta, la darrera foto dic que és brutal perquè són casos reals.
Ted Bandy, Charles Mason, Albert Fish, etc.
Suposo que també hi deuen sortir els de ficció, pel que es veu a les fotos.
Gemma, per què tan poruga? És només un museu.

Anònim ha dit...

Haig de dir que no hi vaig entrar. Prou feina teniem per poder veure tot l'art que atresora aquesta ciutat!

IO

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Molt interessant, sí, realment. D’altra banda estic amb la Gemma, jo tampoc el visitaré si vaig a Florència; en el meu cas, no perquè em faci por, sinó perquè em fa angúnia.