Harlem Nocturne

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Shaudin Melgar-Foraster. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Shaudin Melgar-Foraster. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de gener del 2018

"El somriure de Darwin" ja és a la Biblioteca Robarts, a Toronto





La meva estimada Shaudin Melgar-Foraster no em falla mai, ni a mi ni a la nostra literatura. És com una petita formigueta, perduda en la immensitat del continent americà, que va emplenant de llibres en català les biblioteques que té a l'abast. Ho ha fet amb tots els meus. I ara li ha tocat el torn a la meva darrera novel·la, El somriure de Darwin. Shaudin em comunica que ja ha arribat a l'enorme i prestigiosa Biblioteca Robarts de la Universitat de Toronto.

No puc estar més agraïda i contenta, com us podeu imaginar. Mil gràcies, Potato estimada.

Aquí us deixo l'enllaç de la fitxa per si el voleu consultar. Quina il·lusió. La tasca que la Shaudin està duent a terme no té preu, negrots (i lletraferits en general).    



dijous, 30 d’agost del 2012

El crim català ha arribat al Canadà (II)

Tots recordareu que fa uns mesos us vaig fer saber que la meva amiga Shaudin Melgar-Foraster, professora a la Universitat de York a Toronto i escriptora, havia aconseguit fer arribar tres de les nostres novel·les negres més actuals a la biblioteca de la seva Universitat (llegir aquí). La seva fita és anar-ho fent de mica en mica, perquè hi ha una quota limitada i no pot sortir-se del nombre de llibres fixat. Amb tot, avui torno a tenir bones notícies. La Shaudin, que per cert va ser a Barcelona aquest estiu com molts vosaltres sabeu i demostra la foto, ho ha tornat a fer. 




En aquesta ocasió, els afortunats han estat Sebastià Bennasar i la seva novel·la La mar no sempre tapa i Teresa Solana amb Negres tempestes. Com podeu comprendre, estic molt contenta que les meves recomanacions portin els nostres autors arreu del món. 

La tercera novel·la que ha arribat al Canadà també és una meva recomanació, però no és negra. Shaudin volia, lògicament, diversificar l'oferta catalana a la biblioteca (l'alumnat ha de veure una panoràmica àmplia de la nostra literatura actual). Per tant, vaig pensar de seguida en una novel·la absolutament esplèndida, tal com vaig ressenyar en el meu altre bloc literari (El fil d'Ariadna II). Parlo de La nevada del cucut, de Blanca Busquets, un autèntic tresor.

En fi, negrots. Que anem posant piques pels "puestos". I que duri! Gràcies, Shaudin. 
Una forta abraçada a tothom. 


   

dimecres, 25 de gener del 2012

El crim català ha arribat al Canadà


M'ha sortit un títol en forma de rodolí d'estar per casa, però, fet i fet, s'ajusta a una veritat (metàforica), però exacta. El crim català ha arribat al Canadà, concretament a la biblioteca de la Universitat de York, a Toronto.    
Molts de vosaltres coneixeu la meva amiga Shaudin Melgar-Foraster, escriptora, blocaire i professora de Català i d'Història de Catalunya a dues Universitats canadenques. Shaudin, que fa molts anys que viu en aquell fred i meravellós país, és una gran activista de la nostra llengua i de la nostra cultura. Amb les seves classes, ha mostrat la realitat catalana a centenars d'estrangers, en els quals ha despertat una clara consciència d'allò que els catalans hem estat en el passat, som en el present i volem ser en el futur. 
Evidentment, l'àmbit principal de la feina de Shaudin és el món de la literatura. Shaudin té un bloc (que enllaço aquí) on ens transmet màgicament (quan pot, perquè sempre va molt enfeinada) les seves inquietuds, descobriments, preocupacions. També ens informa de les novetats al voltant dels seus relats, publicacions diverses, llibres. Ens explica  històries i anècdotes. Si hi entreu, us en fareu addictes, perquè és un lloc encantador.   
Com us podeu imaginar, la lluita per la llengua i la literatura té molts fronts oberts i moltes derivacions. És a dir, hi ha moltes tecles a tocar.  Shaudin, sempre amatent, es preocupa molt per intentar que, pel que fa a l'oferta de títols en català, la biblioteca de la seva Universitat estigui ben dotada. Vol que hi siguin presents tots els gèneres i, sobretot, que hi arribin llibres actuals, que posin de manifest l'estat de les lletres catalanes en aquest moment.
Doncs bé, em sento molt orgullosa que les meves ressenyes i recomanacions criminals hagin contribuït d'alguna manera a la tria de Shaudin. Així, avui podem dir que tres novel·les negres recents, que mostren als lectors canadencs la vitalitat del gènere a casa nostra, ja han arribat a la Biblioteca de la Universitat de York, a la ciutat de Toronto, Ontario, Canadà.

Per ordre alfabètic d'autor, són:

El quadern de Nicolas Kleen, de Jaume Benavente



Mans lliures, de Jordi de Manuel


Quan la nit mata el dia, d'Agustí Vehí


Per fer recordatori,  he posat  damunt dels títols l'enllaç de les ressenyes que, de totes tres novel·les, vaig escriure en el seu moment. I tot seguit us enllaçaré les fitxes de la Biblioteca. Estic segura que us farà gràcia veure-les. Als escriptors segur que sí.

El quadern de Nicolas Kleen: fitxa bibliogràfica 
Mans lliures: fitxa bibliogràfica
Quan la nit mata el dia: fitxa bibliogràfica  

De mica en mica, recull la dita, s'omple la pica. O dit d'una altra manera, entre tots farem bullir l'olla. Forma part de l'obligació  dels amants de la nostra cultura, d'aquells que creiem que té un nivell equiparable a qualsevol altra, donar-la a conèixer. I en això estem la Shaudin i jo. A mi em sembla impagable que, a l'altre cantó de l'Atlàntic, qualsevol inusitat estudiant de la nostra petita i dissortada llengua, nascut en qualsevol indret del món, pugui arribar al taulell de la biblioteca i demanar els títols més actuals de la nostra collita (en aquest cas, de la nostra collita criminal!).
  
De part de tots nosaltres, des d'aquí, tan lluny, gràcies Shaudin. Necessitem ambaixadores com tu a tots els racons del planeta.
NOTA IMPORTANT: Shaudin no ha demanat més llibres negres perquè té una quota limitada, òbviament. Però que no pateixin els altres escriptors, perquè em consta que anirà demanant i que té un munt de títols apuntats.

divendres, 24 de desembre del 2010

El secret de L'oreneta, de Shaudin Melgar-Foraster

Avui 24 de desembre, el dia abans de Nadal, vinc a comentar una altra obra de l'amiga Shaudin Melgar-Foraster. S'intitula El secret de L'oreneta i, com ja passava amb Més enllà del somni, es tracta d'una novel·la suposadament juvenil. Tanmateix, puc garantir que agrada a petits i grans. Per tant, està indicada per als joves de, si fa no fa, fins a 100 anys.
Abans de res, vull agrair a l'autora la seva atenció, ja que la novel·la és un valuós regal nadalenc que ha tingut la delicadesa d'oferir-nos. Els seus lectors (admiradors incondicionals) estem encantats. Shaudin ha creat un bloc preciós, exclusiu per a l'obra, il·lustrat esplèndidament pel seu fill, que dibuixa molt bé.
La iniciativa, poc usual, mereix un aplaudiment. Ens permet gaudir d'un text inèdit, no publicat, sense pagar ni haver de sortir de casa. Per no parlar del fet que el bloc possibilita la interacció directa amb l'escriptora. Això no té preu. Els lectors habituals sabem quantes vegades, en acabar una novel·la, ens agafen unes ganes irresistibles de canviar impressions i comentaris amb el seu autor!
El secret de L'oreneta pot encabir-se dins del gènere de la novel·la breu. Com diuen els anglosaxons, és una short story. Dividida en 15 capítols, la podem llegir d'una tirada sense invertir massa més d'un parell d'hores. Amarada de misteri, amb molts dels llocs comuns típics de les novel·les per al jovent (cases abandonades, desaparicions, bèsties malèfiques, contes de por, nens aventurers, amagatalls), és també un al·legat en defensa de la llibertat i de la llengua catalana. Cal tenir present que en les històries de na Shaudin, per més juvenils que siguin, res no és banal. Sempre existeix un rerefons seriós i meditat al voltant dels valors que val la pena transmetre. En aquest cas, disfressat d'intriga i de misteri,  el relat esdevé  un retall de la postguera espanyola en un poble català del Vallès, amb tots els seus prejudicis, els seus problemes socials i la seva manca de llibertat.   
Les picades d'ullet de l'autora resulten encantadores. El secret de L'oreneta té moments deliciosos, amb un gran encert a l'hora de tractar la psicologia dels personatges. Shaudin se situa amb facilitat en el paper dels protagonistes, encara que siguin nens, de manera que aconsegueix transmetre  amb molta versemblança els seus pensaments i sensacions.  En aquesta comesa l'ajuda indubtablement el seu ús del llenguatge, prou acurat per resultar literàriament interessant i prou adequat pel que fa al registre. 
Evidentment, no puc explicar res de la trama. Però sí que vull remarcar que la novel·la m'ha fet vibrar d'agitació mal continguda. L'he llegit amb el cor bategant, desitjosa d'avançar i de saber què passava. I no perquè es tracti d'un text insòlit. Ja he dit que poua en els llocs comuns del gènere. Sinó per la genialitat de la prosa de l'autora, que sap crear, com ningú, un ambient d'intriga magistral.  
En fi. No em queda res més que agrair novament a Shaudin el detall amb els seus admiradors. I a tots vosaltres, negrots, dir-vos que no deixeu passar El secret de L'oreneta.  No us en penedireu. És una obra fantàstica que es mereix ser publicada en paper ràpidament. 

Aquesta és l'adreça, que també us he enllaçat damunt del títol a l'inici de la ressenya:


Una forta abraçada a tots i felices i negrotes festes.     

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Més enllà del somni (apunts), de Shaudin Melgar-Foraster

Espero que arribeu aquí rebotats de la ressenya de Més enllà del somni, el llibre de Shaudin-Melgar Foraster, que he penjat a "El Fil d'Ariadna". Per si no és així, us l'enllaço aquí mateix i la podreu llegir.
En qualsevol cas, la novel·la de Shaudin conté una sèrie d'elements que també la fan susceptible d'aparèixer en aquest espai ombrívol. Al marge de la seva condició de llibre d'aventures juvenils, l'autora s'empara en una sèrie de mecanismes, recursos i personatges de l'imaginari del misteri més pur.
Així, hi trobem bruixes i bruixots, dracs, monstres marins, miralls amb propietats especials. Tot un conjunt d'elements que, tractats de manera força original, esdevenen alhora antics i moderns. Shaudin es complau també en la desmitificació dels tòpics, de manera que els bruixots només són una suposició, les bruixes són boníssimes i les reines cuinen i es comporten com un personatge absolutament casolà. A Més enllà del somni tampoc no hi manca la màgia i aquestes bruixes són capaces de donar vida a éssers inanimats o de volar d'una manera molt especial.
Amb tot això, negrots, no vull donar a entendre que l'obra sigui estrictament infantil o juvenil. Res més lluny de la veritat. Estic convençuda que en podem gaudir gairebé més els grans que no pas els petits.
En fi, recomanable de totes totes. A mi m'ha entusiasmat i no dubto que a vosaltres, negrots, us pot agradar i molt. Tot seguit, us he col·locat, per tal que la conegueu, la portada de la traducció anglesa.

Una abraçada i fins ben aviat, negrots.