Harlem Nocturne

dijous, 10 de març de 2011

El quadern de Nicolaas Kleen, de Jaume Benavente


Amb El quadern de Nicolaas Kleen (títol prou suggeridor), l’escriptor barceloní Jaume Benavente inaugura una prometedora sèrie de novel·la negra protagonitzada per la inspectora de la policia holandesa Marja Batelaar. L’acció té lloc a Amsterdam. Com el mateix autor va aclarir en una de les xerrades de la BCNegra, la seva intenció és ampliar els horitzons i els escenaris; trobar un conjunt d’afinitats que vagin més enllà d’aspectes puntuals o locals. Té el propòsit ambiciós de conjuminar el gènere policíac amb una narrativa que poui en la psicologia dels personatges.

Després de llegir la novel·la, no dubto que ho està aconseguint. Benavente ha començat a amollar un univers propi –en el qual s’hi sent molt a gust– amb la voluntat de dotar d’una personalitat ben definida els ambients i els personatges. Està mimant de valent el perfil de la seva heroïna. Vol que el lector penetri en el cercle de la seva particular ficció (absolutament versemblant i creïble) i s’hi trobi tan bé com ell mateix. Per a aquest propòsit, li resulten molt útils les acurades i gens banals descripcions d’Amsterdam, que demostra conèixer molt bé (l'obra està molt ben documentada a tots els nivells).
L’entorn i el tractament dels personatges fan desaparèixer l’inicial prejudici que el lector (tal vegada legítimament) pugui albergar. És evident que molts es preguntaran: i per què situa l’acció a Holanda un escriptor de novel·la negra de Barcelona? Per què no aquí?


Doncs bé, tot i que conec molt poc Benavente (bàsicament gràcies al món virtual) m’atreveixo a aventurar una de les seves possibles respostes: i per què no? La seva tria és personal i, com que se’n surt, no presenta problemes. L’autor pretén confegir una ficció que interactuï amb el món real i amb el seu propi univers literari. Per exemple, enmig de la novel·la inclou una "col·laboració estel·lar" (allò que en castellà se’n diu un “cameo” i que feia Alfred Hitchcock en totes les seves pel·lícules), mitjançant la qual ell mateix es converteix en un personatge a la ciutat holandesa. Un escriptor barceloní que està escrivint una novel·la i que manté un breu contacte amb la protagonista. El món de Marja Batelaar és un món sense fronteres. Té familiars i amics dispersos pel món i tot em fa sospitar (haig de reconèixer que tinc informació privilegiada) que en properes entregues els escenaris poden esdevenir d’allò més variats.

La trama policíaca és correcta, amarada de les pulsions humanes més ancestrals (cobdícia, enganys i mentides, sexe) enmig d’un entramat prou actual (tràfic d’òrgans, immigració, les conseqüències de la Guerra dels Balcans). Hi ha un aspecte que m’ha agradat molt. Marja Batelaar, que s’enfronta amb el seu primer cas criminal com a responsable de la investigació, estableix una relació clarament dialèctica amb el lector. El lector no disposa de cap informació que ella no tingui. Tot ho va descobrint al mateix temps que la inspectora. Els interrogants que ella es planteja són els mateixos que, a través de les conjectures de Marja, es planteja el lector. Crec que el sistema funciona. El conjunt de preguntes directes que la protagonista es formula ens ajuden a sentir-nos plenament integrats en la ficció criminal.


No vull desvetllar gaire coses més. Es tracta que ho descobriu solets. M’han agradat els personatges secundaris, inclosa la ciutat, que esdevé un personatge de ple dret (fins i tot hi surt un gat, Jeff, que espero que tingui una mica més de rellevància en el futur: sisplau, Jaume!).
És de pel·lícula americana la motivació (ja la descobrireu personalment) per la qual una universitària experta en art es converteix en policia. Marja és una intel·lectual que llegeix sense parar (va amb els seus llibres amunt i avall) i que es complau en la contemplació de totes les pintures penjades a les cases que visita. Els negrots que em coneixeu sabeu que aquest tarannà del personatge m’havia d’agradar per força. Lectura, art, una important vida interior... fantàstic.
És per tot això que il·lustro la capçalera d'aquesta ressenya amb un dels quadres preferits de Marja Batelaar (i sospito que també de Jaume Benavente): “Paisatge d’hivern amb patinadors”, de Hendrick Avercaamp, que es troba precisament al Rijksmuseum d’Amsterdam.

Queda clar, negrots, que us recomano la novel·la. Jo, per part meva, ja friso per tal que arribi aviat el segon lliurament.

Fins aleshores, saludem l’autor. I a vosaltres, negrots, que passeu un bon dia.



12 comentaris:

Yves Gerbeau ha dit...

M'afegeixo a la salutació de l'autor. Tot un luxe aquest bloc, que ens apropa autors de nivell.

Felicitats per la crítica.

Anònim ha dit...

Com sempre, una crítica de nivell que ens engresca a llegir la novel·la en qüestió.

En aquest cas, em sembla entendre que el nivell del llibre està una mica per sobre d'altres, en el sentit que està impregnat d'un nivell cultural (art, ciutat, cosmopolitisme)prou interessant.

Ja vindré a "pidolar" el prèstec (he, he)

IO

Anònim ha dit...

ÉS QUE ÉS IMPOSSIBLE PODER LLEGIR OTS ELS LLIBRES QUE M'AGRADARIA... EL POSARÉ A LA LLISTA, EM SEMBLA QUE M'AGRADARIA MOLT... GRÀCIES!!



MARTA VALLS

Anònim ha dit...

Una d'aquestes novel·les que obren camins i que val la pena llegir! Gràcies per l'excel·lent crítica, Anna. Crec que novel·la i autor ho mereixen.

X. R. Trigo

Jordi Canals ha dit...

La teva crítica anima a llegir la novel•la de Jaume Benavente, tots els components que esmentes son prou atractius. Una altra recomanació a la llista de lectures pendents. Moltes gràcies!

Gemma ha dit...

Bé, ara que començo a interesar-me per aquest tipus de novel.la, ja miraré de llegir-la, sembla prou interessant.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

La trobo d’allò més atractiva, segons el que expliques. I això del “cameo” acaba d’arrodonir el desig de llegir-la. A veure si la puc afegir als llibres catalans que he de comprar un d’aquests dies.

Jaume Benavente ha dit...

Hola Anna,
M'agrada molt la teva manera d'apropar-te, de llegir, el món de la Marja Batelaar, que és el meu. He volgut fer una novel·la que fos coherent amb el que he escrit fins ara. No és un trencament amb els llibres anteriors (en els quals ja era present el suspens, el misteri, i la mateixa forma de tractar el text) sinó un aprofundiment, una conseqüència fins i tot lògica del que havia fet fins ara. És novel·la negra i policíaca ja que hi ha un argument criminal, la seva investigació i resolució, però també és novel·la psicològica, d'atmosferes, de personatges i de la seva relació amb el paisatge, un llibre sobre la mirada i en el qual la pròpia ciutat, Amsterdam, n'és un personatge més, al costat de la Marja Batelaar i dels seus secundaris que l'aniran acompanyant en les futures entregues. Cada novel·la anirà integrant-se en el conjunt per oferir una manera de mirar o de sentir el món.

Penso que tot autor té el dret a triar el seu petit univers, un univers de temes, construït amb les seves afinitats (o repulsions), obsessions, inquietuds. Fidel a aquesta convicció, intento dibuixar la meva pròpia geografia, d'ús personal, fonamentalment europea, amb epicentres molt clars, com Amsterdam, Lisboa, Porto, les illes atlàntiques i fins i tot Londres. És un continent literari, que no ha de coincidir estrictament amb el físic.

Gràcies per mantenir aquest blog i gràcies als lectors que heu apropat al meu treball. Fins la propera.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tu, Jaume. I sí, ho veig ben bé com tu ho expliques. Com a lectora, crec que he captat aquestes teves intencions i idees i també m'adono que és un univers que s'ha d'anar desenvolupant i creixent.
Una abraçada i aquí t'esperem ben aviat.

Teresa ha dit...

Hola!

El llibre té tots els ingredients perquè m'hi enganxi... (Sant Jordi, arriba aviat, si us plau!!!) A més a més la teva presentació, Anna, i el luxe que l'autor també ens parli de la seva obra fa que ja estigui desitjant tenir-la entre les mans.
Encantada de saludar-te, Jaume!
Per cert que Amsterdam és una ciutat que m'atrau molt... així que pugui hi aniré!

Gràcies a tots!!

Anònim ha dit...

Estic llegint el llibre i he pensat mirar si tenies ressenya. És curiós que vaig fer un comentari al facebook amb la mateixa fotografia del quadre dels patinadors sobre gel amb que encapçales el post. Amb el Dietari de Porto ja vaig estar buscant pintors i quadres i també en vaig trobar un que em va agradar molt. És extraordinari com aquest autor fa de les ciutats veritables personatges. Jo conec una mica Amsterdam i em trobo bé amb aquest llibre.

Àngels F.

Anna Maria Villalonga ha dit...

No sé si saps, Àngels, que aviat sortirà el segon llibre dela Marja. O sigui que has triat un bon moment per llegir aquest.