Harlem Nocturne

dimarts, 15 de març de 2011

Avui un relat curt japonès: Un huevo, Anònim


Avui, com faig de vegades, us reprodueixo un relat breu. Una mica  inquietant. En homenatge a la desgràcia del poble japonès, n'he triat un d'anònim procedent d'allà. Espero que us agradi.


Un huevo
Anònim japonès

Un viajero encuentra en el campo a un personaje con la cabeza completamente lisa como un huevo, sin un solo rasgo. Aterrorizado sube a una carreta y le pide al campesino que arree el caballo de inmediato.

-¿Qué pasa? -le pregunta el campesino.

-Fue que vi a un hombre que tenía el rostro liso como un huevo.

-Entonces -respondió el campesino, volviéndose- ¿tenía el mismo rostro que yo?


14 comentaris:

Elies ha dit...

Com a homenatge bé, però el relat en si no m'ha agradat.
Un altre cop serà!

Anònim ha dit...

si, un pèl fluixet. Sayonara.

IO

Jordi Canals ha dit...

Està clar que l’humor japonès no és el nostre. Gràcies per comentar-nos-ho.

Gemma ha dit...

Quin calfred !!!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ja sé que no sembla prou bo, però si hi pensem una mica, realment impacta. I, malauradament, després de la desfeta nuclear que estan vivint, sembla una al·legoria de la realitat.

jomateixa ha dit...

inquietant...

Teresa ha dit...

Realment inquietant, Anna!!

Em poso en la pell del viatger i quin calfred!!
Et fa pensar: què ha passat? Una altra dimensió? Desastre nuclear? Epidèmia? Psicosi?

Gràcies per presentar-lo!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ja has vist que no ha agradat gaire, però en canvi jo penso que realment, amb pocs molts, aconsegueix neguitejar. I més avui en dia, després del que ha passat.
Petons

Maria ha dit...

Aquest ou twitterià m'ha provocat la mateixa sensació d'(ir)realitat dels somnis. I la il.lustració, molt ben trobada.
Has vist la "Natura quasi morta" de la Riera?

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hehe, Maria, molt bo això del ou twitterià, hihi.
Sí, he vist la novel·la de la Riera, però no la tinc. L'has llegit o en saps quelcom?
Jo l'he llegida força la Riera, en etapes no negres, per tant, aquesta serà obligada.

Maria ha dit...

No l'he llegit, la negra de la Riera. Estic encuriosida: va de cadàvers a l'Autònoma i estudiants Erasmus, llegia en un article que li dedicaven ahir al dia aquell que fa no sé quant temps que diuen que tanca i no tanca. Sang i fetge universitari? Per ara tinc feina amb les 800 pàgines d'El teatre del carnisser, del Kellermann, que ja té uns quants anyets però es fa simpàtic, més que res pel rerefons únic de Jerusalem en què se situa.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Jo la darrera que vaig llegir de la Riera va ser "Amb ulls americans". M'ho vaig passar força bé. Vaig riure.
Aquí va la ressenya:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/146186

No en sé res d'El teatre del carnisser. Podria ser un nom de sainet. Hahahaha.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Òndia, Marieta. Ara recordo també de la Riera un llibre entre negre i terriblement sòrdid intitulat "L'estiu de l'anglès". Molt recomanable.

Maria ha dit...

Me l'apunto!