Harlem Nocturne

divendres, 24 de desembre de 2010

El secret de L'oreneta, de Shaudin Melgar-Foraster

Avui 24 de desembre, el dia abans de Nadal, vinc a comentar una altra obra de l'amiga Shaudin Melgar-Foraster. S'intitula El secret de L'oreneta i, com ja passava amb Més enllà del somni, es tracta d'una novel·la suposadament juvenil. Tanmateix, puc garantir que agrada a petits i grans. Per tant, està indicada per als joves de, si fa no fa, fins a 100 anys.
Abans de res, vull agrair a l'autora la seva atenció, ja que la novel·la és un valuós regal nadalenc que ha tingut la delicadesa d'oferir-nos. Els seus lectors (admiradors incondicionals) estem encantats. Shaudin ha creat un bloc preciós, exclusiu per a l'obra, il·lustrat esplèndidament pel seu fill, que dibuixa molt bé.
La iniciativa, poc usual, mereix un aplaudiment. Ens permet gaudir d'un text inèdit, no publicat, sense pagar ni haver de sortir de casa. Per no parlar del fet que el bloc possibilita la interacció directa amb l'escriptora. Això no té preu. Els lectors habituals sabem quantes vegades, en acabar una novel·la, ens agafen unes ganes irresistibles de canviar impressions i comentaris amb el seu autor!
El secret de L'oreneta pot encabir-se dins del gènere de la novel·la breu. Com diuen els anglosaxons, és una short story. Dividida en 15 capítols, la podem llegir d'una tirada sense invertir massa més d'un parell d'hores. Amarada de misteri, amb molts dels llocs comuns típics de les novel·les per al jovent (cases abandonades, desaparicions, bèsties malèfiques, contes de por, nens aventurers, amagatalls), és també un al·legat en defensa de la llibertat i de la llengua catalana. Cal tenir present que en les històries de na Shaudin, per més juvenils que siguin, res no és banal. Sempre existeix un rerefons seriós i meditat al voltant dels valors que val la pena transmetre. En aquest cas, disfressat d'intriga i de misteri,  el relat esdevé  un retall de la postguera espanyola en un poble català del Vallès, amb tots els seus prejudicis, els seus problemes socials i la seva manca de llibertat.   
Les picades d'ullet de l'autora resulten encantadores. El secret de L'oreneta té moments deliciosos, amb un gran encert a l'hora de tractar la psicologia dels personatges. Shaudin se situa amb facilitat en el paper dels protagonistes, encara que siguin nens, de manera que aconsegueix transmetre  amb molta versemblança els seus pensaments i sensacions.  En aquesta comesa l'ajuda indubtablement el seu ús del llenguatge, prou acurat per resultar literàriament interessant i prou adequat pel que fa al registre. 
Evidentment, no puc explicar res de la trama. Però sí que vull remarcar que la novel·la m'ha fet vibrar d'agitació mal continguda. L'he llegit amb el cor bategant, desitjosa d'avançar i de saber què passava. I no perquè es tracti d'un text insòlit. Ja he dit que poua en els llocs comuns del gènere. Sinó per la genialitat de la prosa de l'autora, que sap crear, com ningú, un ambient d'intriga magistral.  
En fi. No em queda res més que agrair novament a Shaudin el detall amb els seus admiradors. I a tots vosaltres, negrots, dir-vos que no deixeu passar El secret de L'oreneta.  No us en penedireu. És una obra fantàstica que es mereix ser publicada en paper ràpidament. 

Aquesta és l'adreça, que també us he enllaçat damunt del títol a l'inici de la ressenya:


Una forta abraçada a tots i felices i negrotes festes.     

8 comentaris:

Elies ha dit...

A veure si aquestes festes tinc una estona i la llegeixo.
Moltes gràcies a tu per la recomanació i a la Shaudin per la seva generositat a l'hora de compartir.
Bon Nadal a tothom.

coloraines ha dit...

Quin comentari més xulo!
Estic a punt de llegir-la...estic esperant el moment idoni, sense les distraccions que tinc ara mateix :)
preciós el dibuix!
I la música que hi has posat acompanya d'allò més bé.
Que sigui una nit ben bona, interessant i sobretot, feliç!
Dolors

Gemma C.O. ha dit...

Com moltes vegades estic d'acord amb l'Anna. He també he llegit la novel.la i puc dir que no pot deixar nigú indiferent. Per part meva ja l'he recomanat i dues persones m'han assegurat que la llegiran amb els seus fills. No os fagi mandra i comenceu a llegir!!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Moltes gràcies, Anna Maria! M’has fet un magnífic regal de Nadal!!!

Jordi Canals ha dit...

Tinc previst llegir-la en quan acabi el llibre que tinc entre mans. M’agradaria reiterar l’esplendidesa de la Shaudin al fer-nos aquest regal digne d’elogi.

Teresa ha dit...

Gràcies per fer-nos saber del llibre, Anna!!
Segur que no ens deixarà infiferents.
Petons i bones festes a tothom!!

Jesús (Xess) ha dit...

Jo la vaig haver de llegir tota d'una tirada, perquè em va enganxar absolutament!!

És com tot el que escriu la Shaudin, senzillament magnífic.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Totalment d'acord, Jesús. Entenc perfectament la decepció de la Shaudin. Ara bé, qui més perd és qui es perd la lectura de les seves obres!