Harlem Nocturne

dilluns, 13 de desembre de 2010

Vivir para siempre, conte europeu anònim

Feia molt de temps que no compartia amb vosaltres, negrots, algun dels contes que m'agraden. En relació amb el tema tocat altres vegades de l'eterna joventut, avui us remeto a aquest breu relat anònim, pertanyent a la tradició europea, que, si bé no es pot considerar de terror, a mi em genera una inquietud que Déu n'hi do. 
Espero que us neguitegi tant com a mi. 
Fins ben aviat.     

VIVIR PARA SIEMPRE

Una dama comía y bebía alegremente y tenía cuanto puede anhelar el corazón, y deseó vivir para siempre. En los primeros cien años todo fue bien, pero después empezó a encogerse y a arrugarse, hasta que no pudo andar, ni estar de pie, ni comer, ni beber. Pero tampoco podía morir. Al principio la alimentaban como si fuera una niñita, pero llegó a ser tan diminuta que la metieron en una botella de vidrio y la colgaron en una iglesia. Todavía está allí, en la iglesia de Santa María. Es del tamaño de una rata y una vez al año se mueve.



10 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Malgrat la seva brevetat, esgarrifa llegir-ho.

Gemma C.O. ha dit...

Aix que angoixant. Buf...

nomás por fun ha dit...

Fa poc vaig visitar l'Església de Santa Maria. No va ser fàcil d'obtenir el permís per accedir a la cripta de les relíquies. Una vegada allà baix, malgrat fixar-me molt, no vaig poder apreciar ni el més mínim moviment dins de l'ampolla.
No sabia que només es movia una vegada l'any!

Lurdes Estruch ha dit...

que fooooooooort... una mica fa present (què dic una mica: del tot!) el "retrat de dorian grey" de mestre Wilde, temàticament parlant, però pel que fa al ritme i a la figuració, purament al llenguatge, s'hi situa a les antípodes.
el trobo boníssim.

Anònim ha dit...

Que quedi clar que no vull viure eternament. Nooooooooo! C. Poblet

Anna Maria Villalonga ha dit...

Veig que sí, que us inquieta. Jo també el trobo boníssim.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

I jo també!

Yves Gerbeau ha dit...

Fantàstic! M'encanta!!!!!!!!!! és genial!

Elies ha dit...

Compte amb el que es desitja!

Teresa ha dit...

Ostres! He intentat imaginar-me dins l'ampolla...així eternament!
És curiós que la pengessin en una església! Potser un museu seria més adient!
El conte és molt curt, però fa pensar molt!!