Feia molt de temps que no compartia amb vosaltres, negrots, algun dels contes que m'agraden. En relació amb el tema tocat altres vegades de l'eterna joventut, avui us remeto a aquest breu relat anònim, pertanyent a la tradició europea, que, si bé no es pot considerar de terror, a mi em genera una inquietud que Déu n'hi do.
Espero que us neguitegi tant com a mi.
Fins ben aviat.
VIVIR PARA SIEMPRE
Una dama comía y bebía alegremente y tenía cuanto puede anhelar el corazón, y deseó vivir para siempre. En los primeros cien años todo fue bien, pero después empezó a encogerse y a arrugarse, hasta que no pudo andar, ni estar de pie, ni comer, ni beber. Pero tampoco podía morir. Al principio la alimentaban como si fuera una niñita, pero llegó a ser tan diminuta que la metieron en una botella de vidrio y la colgaron en una iglesia. Todavía está allí, en la iglesia de Santa María. Es del tamaño de una rata y una vez al año se mueve.
10 comentaris:
Malgrat la seva brevetat, esgarrifa llegir-ho.
Aix que angoixant. Buf...
Fa poc vaig visitar l'Església de Santa Maria. No va ser fàcil d'obtenir el permís per accedir a la cripta de les relíquies. Una vegada allà baix, malgrat fixar-me molt, no vaig poder apreciar ni el més mínim moviment dins de l'ampolla.
No sabia que només es movia una vegada l'any!
que fooooooooort... una mica fa present (què dic una mica: del tot!) el "retrat de dorian grey" de mestre Wilde, temàticament parlant, però pel que fa al ritme i a la figuració, purament al llenguatge, s'hi situa a les antípodes.
el trobo boníssim.
Que quedi clar que no vull viure eternament. Nooooooooo! C. Poblet
Veig que sí, que us inquieta. Jo també el trobo boníssim.
I jo també!
Fantàstic! M'encanta!!!!!!!!!! és genial!
Compte amb el que es desitja!
Ostres! He intentat imaginar-me dins l'ampolla...així eternament!
És curiós que la pengessin en una església! Potser un museu seria més adient!
El conte és molt curt, però fa pensar molt!!
Publica un comentari a l'entrada