Harlem Nocturne

dilluns, 30 de gener de 2012

Barcelona skyline, de David C. Hall


 


Barcelona skyline, de l’autor americà resident a Barcelona David C. Hall, fou la novel·la guanyadora del xv Premio de Novela Negra Ciudad de Getafe 2011. A cavall entre Chicago i Catalunya, amb alguna petita incursió a la ciutat de París, el llibre representa una clara mostra de la novel·lística negra de tall americà, força allunyada dels testimonis del gènere que, recentment, ens estan oferint els autors europeus.
Expeditiva, àgil, plàstica i absolutament cinematogràfica.
La novel·la és fàcilment imaginable a les pantalles del cinema o com a sèrie de televisió. No hi ha forces de l’ordre ni investigació d’un cas criminal, sinó una intricada trama amb mafiosos d’alt nivell que trafiquen amb obres d’art i que sempre queden impunes, com si estiguessin per damunt del bé i del mal.
Tenim pinxos, prostitutes, sicaris, guardaespatlles, morts a dojo, crueltat, sexe i beguda, molta beguda. Els personatges no paren de beure i de fumar, com a les típiques novel·les fosques del segle xx.


Hall es complau en descriure una societat on no hi ha un pam de net i on ningú no pot refiar-se de ningú. Tant és així, que tampoc els lectors no podem refiar-nos del protagonista, Elso Bari, perquè al cap i a la fi resulta un personatge tan amoral i menyspreable com tots els altres. Aquest és el tret distintiu de la novel·la: retratar una societat on tothom menteix, on tothom mira pels seus interessos, on ningú no té escrúpols i on les coses mai no són allò que semblen.  
La sordidesa i la desesperança estan vehiculades a través d’uns escenaris i ambients estereotipats i tòpics, així com d’uns personatges absolutament plans, dels quals en sabem molt poc. El narrador se situa fora de la història i va directe als fets, però no caracteritza la psicologia dels personatges, ni tan sols del protagonista. No en coneixem ni el passat, ni els motius, ni els valors, de manera que es fa pràcticament impossible justificar les seves actituds i el seu comportament. Crec que és un recurs emprat per tal de generar distància amb una història que ens pot distreure, però amb la qual no podem empatitzar. Hall ens mostra la cara més bruta i oculta d’una societat on no se salva res. Res ni ningú.


El fet de situar gran part de l’acció a Barcelona m’ha semblat purament anecdòtic. Tot plegat és tan neutre que podia haver passat en qualsevol altra ciutat del món. Tret de les descripcions físiques dels indrets, la idiosincràsia pròpia de Barcelona no apareix. Suposo que tot és en nom d’aquesta fredor distanciada que ens mena a una típica història negra negríssima i que ens ha de fer reflexionar al voltant de la fesomia més repugnant de la nostra societat.
Un llibre per a qui li agraden les emocions fortes, les trames d’acció i el llenguatge directe i sense embuts. Una novel·la molt americana. Endavant.  

10 comentaris:

Hele la Sabatera ha dit...

Fa molt bona pinta, sembla d'allò més interessant

Jordi Canals ha dit...

Una història plena d’emocions fortes que està demanant: llegiu-me!

Teresa ha dit...

Sí que pinta bé el llibre, però amb el material acumulat que tinc de moment el deixaré córrer. En tot cas el tindré present per regalar-lo.
He de confessar que prefereixo que hi hagi una investigació diguem més clàssica, però no em tanco a cap possibilitat!
Petons i gràcies per la ressenya!

Anònim ha dit...

Crec que aquesta novel.la pot ser
fantàstica, més que res per la quantitat de personatges que surten, NO CAL PORTAR-LA al cinèma ens montem nosltres la propia pel.lícula ; el més curiós, es que no ens imaginèm qÚasi mai, que els fets, passen a Barcelona..sempre imfluenciats pel cinema americà, tot passa allà.

Moltes Gràcies

Carme Luis

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

La autèntica novel-la negra americana sempre m'ha agradat molt. Sembla molt interessant.

Anònim ha dit...

Dons, amb tot el que ressenyes no tinc cap ganes de llegir-le...amb tanta gent dolenta i tanta beguda ja estic ben marejada !!, gràcies Anna, Tura.

Gemma ha dit...

Sembla molt dura per ser, pot ser , massa real. encara que diuen que la realitat supera la fició.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

És exactament la mena de noveŀla que mai no llegiré, ni que em paguin per llegir-la (bé, si em paguen bé m’ho pensaré). Tot el que en dius em fa rebutjar-la sense contemplacions. No és només la sordidesa, violència i tot plegat, tot i que també, sinó aquesta distància de la que parles, la manca d’apropament al lector, les ganes de vendre merda sense cap significat. Amb franquesa, sóc del parer que a aquesta mena de llibres que només s’han escrit per vendre se’ls hauria de fer el buit –si se’ls fa cas, és en detriment de la bona literatura i dels nostres autors. Espero que els lectors d’aquest article s’hi pensin abans de comprar-la.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Dona, no sé què dir. La novel.la negre té molts subgèneres i variants. Hi ha gent amb tots els gustos. Trobo desproporcionada la teva reacció en relació amb la meva crítica. Dedueixo que respon a alguna fòbia particular. Jo he trobat molt diferent la novel.la de les que acostumo a llegir. Però res més.

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb la Shaudin,i no he passat del 3er capítol encara. Ho sento, el David em cau molt bé, però no´és el Raymond Chandler;ni tan sols el Michael Connelly o el James Patterson, Em quedo amb el Jo Nesbo.