Harlem Nocturne

dimecres, 28 de març de 2018

¿Acaso no matan a los caballos?, d'Horace McCoy



Abans de res, vull demanar disculpes als negrots seguidors del blog. Aquest any és anòmal per a mi. La tasca que representa ser la Comissària de l'Any Pedrolo m'impedeix gestionar-lo amb normalitat. Serà una qüestió passatgera, evidentment, però ara com ara no puc fer més del que faig.

Dit això, avui m'acosto a vosaltres des d'un títol clàssic. La famosa novel·la d'Horace McCoy ¿Acaso no matan a los caballos?, text de 1935 que a hores d'ara forma part de la llista més selecta de la novel·la negra universal.

Vaig decidir incloure'l com un dels llibres d'enguany dins del club de lectura que coordino a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver. Sempre m'agrada que les obres siguin variades i que hi hagi algun clàssic. Espero que els usuaris l'hagin llegit o rellegit i l'hagin gaudit o tornat a gaudir tant com jo. 

¿Acaso no matan a los caballos? és una novel·la duríssima, un testimoni de la degradació de la societat, de la seva incongruència, gairebé del deliri col·lectiu. Sense detectius, sense investigacions, sense cap dels tòpics més coneguts del hard-boiled americà, Horace McCoy ens ofereix una història terrible, en primera persona, que ens posa davant la cara un mirall que fa mal. Va ser escrita el 1935, però resulta perfectament extrapolable a la societat actual. 

Pedrolo ja la va incloure a la col·lecció que dirigí entre 1963 i 1970, "La Cua de Palla", amb el número 57: Oi que maten els cavalls? 




I també al cinema va donar lloc a una gran pel·lícula, molt premiada, intitulada Danzad, danzad, malditos. Un film inoblidable de 1969, dirigit per Sydney Pollack i protagonitzat per Jane Fonda i Michael Sarrazin, que reflecteix molt bé l'esperit de l'obra literària.


 
     
Recomano vivament la seva recuperació. I, a més, tenim la sort que l'Editorial Navona l'acaba de reeditar, amb una nova traducció, de ben segur més actual, feta per Enrique de Hériz.

Serà perquè els textos universals mai no passen mai de moda, negrots. Això està clar. 



       

1 comentari:

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

No he llegit la noveŀla. Sí, però, que vaig veure la peŀlícula i em va impactar d’allò més; la recordo com si l’hagués vist ahir tot i que la vaig veure fa molts i molts anys. Me l’apunto. Gràcies per la ressenya i per recordar els clàssics!