Harlem Nocturne

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Asesinato en el Savoy, de Maj Sjöwall i Per Wahlöö

Asesinato en el Savoy és la sisena entrega de la sèrie de 10 novel·les escrites pel matrimoni suec. Els negrots assidus heu pogut llegir totes les ressenyes, ja que recordo que Roseanna, el primer títol de la nissaga, va ser també una de les meves primeres entrades en aquest bloc. Després, a mesura que les novel·les han anat apareixent, també han arribat la resta de ressenyes, per ordre rigorós.
El cert és que Asesinato en el Savoy no aporta grans novetats. Com de costum, el llibre paga moltíssim la pena. La investigació del cas criminal torna a ser coral, dividida entre les ciutats de Malmö i Estocolm, però Martin Beck resulta un cop més l’ànima i el fil conductor de la trama. La seva vida privada sí que sofreix alguns canvis en aquest capítol, però no us feu il·lusions, negrots, que no penso avançar res.
M’ha tornat a sobtar la vigència d’aquestes obres. No m’estranya gens que hagin constituït un punt d’inflexió en la narrativa negra sueca (i escandinava en general). Són àgils, trepidants, de lectura molt plaent. I amb un enfocament absolutament modern. Res no hi té a veure la gràcia que ens fa que encara fumin com a carreters dins dels despatxos o que no coneguin l’ADN. El transcurs de les investigacions, al marge d’aquestes qüestions, funciona molt bé, amb versemblança i adequació a la realitat.


L’edició en castellà va introduïda per un pròleg d’Arne Dahl, que es manifesta també hereu del matrimoni. Insisteix en el fet que la intenció que va moure Sjöwall i Wahlöö a crear la sèrie no va ser tant la de revolucionar el gènere negre com la de palesar els canvis que s’estaven produint en la societat sueca. Canvis que ells, des de la seva ideologia i militància política, veien amb molta desconfiança i esperit crític. Penso que té raó i que a Asesinato en el Savoy aquest aspecte s’aprecia especialment. Tant des de la ironia i l’humor com des de la queixa continuada, el matrimoni no deixa d’incidir sense treva en els defectes del sistema polític, administratiu i social del seu país, que els preocupa profundament.
Tal vegada Asesinato en el Savoy trontolla una mica en la simplicitat de la resolució del final, un pèl precipitada. Tot i que ja sabeu que valoro molt positivament que els textos no s’allarguin de manera supèrflua, aquí el desenllaç podria haver tingut una cadència més lenta i elaborada, que hauria funcionat millor. Intueixo que la mancança té relació amb l’autèntica intenció dels autors, exposada més amunt. Perquè si una cosa aconsegueixen sens dubte, a desgrat de la fulminant liquidació del cas, és la denúncia punyent de les diferències de classe i de les injustícies socials.
Sigui com sigui, negrots, m’ho he passat pipa. En alguns fragments, he rigut de valent. No puc deixar de recomanar-vos aquesta novel·la i, per descomptat, tota la sèrie. No em cansaré de dir que és el millor que hem tingut entre mans en molt de temps.


9 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Gràcies per la teva recomanació Anna, en prenc bona nota.

Gemma C.O. ha dit...

Avui a diferència d'altres vegades he llegit tot escoltant la música i crec que compraré el primer llibre d'aquestes carcterístiques.Ja et diré.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Jordi. Tu anar fent llista!

Gemma:
No fan por ni són truculents. Són molt distrets, tot i que el primer és el més fluix. Però jo recomano anar per ordre. Encara que els casos són casos independents, la vida dels personatges va lligada. I sempre hi ha alguna referència als casos antics.
Per cert, la ressenya està aquí feta. És aquest enllaç. També te l'envio al facebook.

http://alombradelcrim.blogspot.com/2009/09/roseanna-es-la-primera-entrega-de-la.html

Anònim ha dit...

De les quatre que he llegit fins ara, jo diria que d'evolució n'hi ha poca: de seguida van trobar la fórmula de l'èxit i no la van variar, excepte en els detalls. Ho comento perquè sóc molt desordenada llegint i, tot i això, no hi he vist grans canvis. És clar que no he llegit cap de les últimes, encara: les tinc demanades, a veure què.
Pregunta general als qui heu llegit Simenon: n'hi ha cap que recomaneu especialment? (Vull donar una segona oportunitat al Maigret...)

Maria ha dit...

Glups, Anna, no he firmat!

Anna Maria Villalonga ha dit...

No calia. El teu to és només teu, Maria.
L'evolució només la veig en el crescendo de crítica. Aquí és evidentíssima. Pràcticament ennuvola el cas criminal, que, com dic, esdevé al final una mica fluix, tal vegada massa fàcil i evident, precisament perquè busca palesar les diferències de classe.
Personalment (des del sud, és clar), em sobta la descripció dels aspectes negatius. La trobo un pèl hiperbòlica. Però tal vegada a Suècia estaven una mica mal acostumats. O, potser, nosaltres els teníem massa mitificats i ens pensàvem que allà tot anava bé.
Ja ho hem comentat en altres ocasions això, segons em sembla recordar.
La novel·la és molt distreta i té trets d'humor. A més, en Martin Beck fa sexe!!!!!!!!!!!!
Jo, en contra del que tu dius, sí que sóc partidària de llegir per ordre les novel·les. També ho faig amb en Brunetti. Coses de la gent de la Il·lustració, ja saps.
Petonets, negrota.

Maria ha dit...

Serà amb la santíssima, espero!
Cap recomanació Simenon?

Anna Maria Villalonga ha dit...

No.
I ara mateix, no. Però deixa'm pensar. Sisplau.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Jo faig com en Jordi Canals i en prenc bona nota. M’agraden les noveŀles que tot i ser d’un gènere determinat i entretingut, com ara gran part de la noveŀla negra, aconsegueixen alhora comentar sobre qüestions socials; si ho fan bé, és clar, la noveŀla ha de ser bona o això no pot rutllar.
A mi també em sorprèn que, pel que dius, hi hagi problemes socials a Suècia. Potser sí que la tenim massa mitificada perquè de països que vagin bé en tots els sentits no n’hi ha cap ni un, tot i que alguns s’apropen més a l’ideal que d’altres. Tot depèn de amb quins països en comparem un altre.
Ei, he vist la meva noveŀla a la dreta de la teva pàgina. És logic si l’estàs llegint, però igual m’ha fet iŀlusió.
No cal que responguis aquest comentari. T’has de concentrar en la tesi!