Una de tòpics i llocs comuns

En la línia d’aprofundir en les llegendes i la tradició de la literatura d’intriga, misteri, crims i terror, tal vegada faltava consignar amb un cert detall alguns dels tòpics i llocs comuns que amaren el gènere.

N’hi ha de molt freqüents: en certs casos, relacionats amb l’entorn i l’espai on es desenvolupen els fets; en d’altres, amb l’actitud dels personatges (tant dels “bons” com dels “dolents”); de vegades, simplement vinculats a les situacions i les circumstàncies. Però sempre són recurrents i àmpliament coneguts. És més, a hores d’ara (com ja hem fet palès en altres articles) sobrepassen l’àmbit purament literari per manifestar-se a través d’altres formes d’expressió (còmic, música, televisió i, sobretot, cinema). La interacció entre mitjans contribueix encara més (si això és possible) al seu assentament. Tot plegat conforma el nostre bagatge personal i col·lectiu. És clar que qualsevol innovació de qualitat és ben rebuda. Tanmateix, sabem que la majoria d’aquestes innovacions són més de forma que de contingut. Solen consistir en reinterpretacions i reinvencions dels mateixos motius. Com que el consumidor s’hi sent identificat i troba plaer en recuperar i remembrar allò que espera, els tòpics mai no deixen de mantenir-se vigents.

Bé, prou teoria recurrent i anem al gra. Recordem alguns dels llocs comuns més habituals. Evidentment, només serà un tast per il·lustrar allò que intento argumentar. No cal que us digui, negrots, que qualsevol col·laboració per part vostra serà molt ben rebuda.

- Persecucions per carrers foscos i estrets de pobres i agosarades noies amb tacons (terrorífic clap clap en la nit) que solen acabar malament, preferentment mortes (o que mantenen durant un temps el lector/espectador en la incertesa).
- Perillositat dels aparcaments, on mai no hi ha ningú i on es repeteix un esquema similar, en ocasions a peu i d’altres en cotxe (gent perseguida per criminals de tota mena: mafiosos, violadors, psicòpates i, fins i tot, fantasmes).
- empreses, museus o biblioteques solitaris on el criminal s’escola per carregar-se aquell que s’ha quedat a treballar a darrera hora.
- l’home caigut en desgràcia que viu a les catacumbes (en especial al metro) de les grans ciutats. Sovint és innocent i rep de valent, sobretot per part de la policia, que té una malaltissa tendència a inculpar-lo.
- els vells (perversos o boníssims) de cases sinistres on els nens del barri tenen prohibit acostar-se (però s'hi acosten). Aquests vells, val a dir, en ocasions salven els nens.
- les abduccions extraterrestres, molt en voga gràcies als inefables Mulder i Scully.
- les ànimes en pena que volten pertot a l’espera de resoldre allò que havien deixat pendent en vida (bones, dolentes i mig mig).
- els camps de blat a ple sol (ben grocs, sempre ben grocs) on tot és a la vista. Aquesta situació es complau en ésser l’antítesi del tòpic: el dia pot ser tan terrorífic com la nit, la llum com l’obscuritat.
- la presència d’una persona misteriosa i desconeguda al carrer, que mira insistentment la finestra de l’heroi/heroïna sota la claror d’una farola. Si és home, ha de dur barret. I, si fuma, l’efecte té més solera. Malgrat tot, actualment ha esdevingut políticament incorrecte (fumar, s'entèn, no fer guàrdia sota la finestra).
- heroïnes (guapes) que són a casa a la nit, senten un soroll i, en lloc de marxar per l’altre cantó, s’acosten al perill de manera absolutament absurda (que no han llegit cap llibre ni vist cap pel·lícula?).
- grans escalinates de mansions enormes que fan molta por i per on la víctima sol caure
- els factors meteorològics de tota la vida (trons, llamps, vent, vidres que es trenquen, tempestes, huracans, pluja torrencial). Aquest lloc comú funciona sempre.
- manicomis, piscines, cementiris, barris abandonats (als Estats Units n’hi ha un devassall), hospitals que a la nit semblen deserts, sales d’autòpsies: un munt de llocs on pot passar de tot
- escriptors, artistes, policies, jutges, advocats, fiscals, periodistes, metges (servidors de la llei o professionals liberals, únicament) absolutament torturats, amb un passat inconfessable o que han patit tant que no s’han acabat de refer mai (la mort violenta d’esposes, fills i companys sol ser el principal motiu de patiment).
- suïcidis que semblen crims o a l’inrevés (sobretot a l’inrevés).
- nens (o nenes) que tenen la maldat a dins.
- alcohòlics, drogoaddictes i altres personatges problemàtics i poc clars que tant poden formar part de l’elenc dels “bons” com dels “dolents”. Rarets, friquis, primets i pàlids, preferentment amb ulleres i mal pentinats.
- portes tancades i habitacions sense sortida amb crims inexplicables a l’interior
- i soledat, molta soledat. Un heroi de novel·la negra que en pateix ja ho té tot guanyat.

En fi, negrots, que m’adono que aquest article s’allargaria de manera indesitjable per a vosaltres, al cap i a la fi soferts lectors de les meves dèries. Per tant, quasi que continuaré la llista en una altra ocasió. No obstant això, no us abstingueu de dir-hi la vostra, per l'amor de Déu.
Feliç diumenge, negrots.