Harlem Nocturne

dijous, 5 d’agost de 2010

De tòpics i llocs comuns (segona tongada)

Ja us vaig avisar, negrots, que, amb l’article de l’altre dia, no havíem acabat ni de bon tros la llista de tòpics i llocs comuns de misteri, intriga, crims i terror. La literatura i el cinema ens han proveït d’un imaginari tan suculent que, només meditant una mica, surten noves idees de sota les pedres.
Com que l’inventari creix i creix sense parar, no hi veig altre remei que continuar amb el tema. Per tant, sense dilació, passo a publicar una segona llista.
Amb el vostre permís, allà va:
- Les noies que senten un soroll de nit i s’hi acosten fent-se les valentes, sovint descobreixen que es tracta d’un gat. L’aparició del gat (figura absolutament vinculada al gènere) no és en realitat garantia de res. Moltes vegades, després del gat i quan la noia insensata ja respira alleujada, ve el descobriment d’un vidre trencat i l’aparició de l’assassí.
- El perill dels ascensors i les seves portes: no acaben de tancar-se quan fa més falta, enmig de les persecucions; o s’obren en el moment precís i les cabines estan plenes de cadàvers i de sang.
- En les grans mansions antigues, els ulls de les figures dels quadres –penjats sobretot al llarg de les grans escalinates– es mouen sinistrament, observant els nouvinguts amb gran atenció.
- Les persecucions que acaben en els terrats dels edificis. Les escenes subsegüents són imprevisibles, perquè tenen diversos tipus de resolució (cau el perseguit, hi ha trets, cau el perseguidor, el perseguit és detingut, el perseguit s’escapa fent uns salts increïbles, algú s’acaba tirant al buit, etc.).
- Els policies, detectius o altres investigadors (periodistes, advocats, escriptors, fiscals, psiquiatres, etc.) que pateixen algun trauma o malaltia que se’n deriva (agorafòbia, claustrofòbia o quelcom de similar).
- Escenes de crims i de pànic a dutxes i banyeres (especialment rendibles a partir de Psicosi).
- El policia “ drogata” o alcohòlic –a voltes corrupte– que en realitat té una bona excusa per ser-ho i que finalment es reforma. El motiu presenta una variant: el personatge ha tocat fons (sol, borratxo, deixat de la mà de Déu, brut), però, com que és un crack, sempre l’acaben buscant per resoldre els casos més difícils.
- L’assassí en sèrie (més sonat que una campana) que agafa una fixació amb el policia responsable de la investigació dels seus crims. El truca per telèfon, el repta i normalment vol que sigui la culminació de la seva obra. Kurt Wallander va patir reiteradament aquest abús. El van voler matar no sé quants cops.
- Els boscos de fulles cruixents, preferentment durant la tardor o l’hivern, on les noies són perseguides o apareixen mortes. Les fulles solen tenir un bonic color ocre. També hi ha la variant dels morts dins l’aigua, amb o sense cotxe.
- Els assetjadors de fixació extrema que tenen un amagatall amb murs sencers plens de fotos del seu objecte de desig. També hi sol haver retalls de diari.
- Els perseguits per bojos i assassins que indefectiblement fugen cap els carrerons foscos i sense sortida.
I per acabar aquesta segona tongada, esmentaré llocs tan inquietants com els gronxadors infantils (nyec nyec), els parcs d’atraccions abandonats i les cases solitàries a la vora del mar.

Què, com se us queda el cos, negrots?
Ah, per cert, aviso: no puc garantir que no continuarà...

9 comentaris:

Maria ha dit...

La filla del policia / detectiu. (Pregunta: per què dominen les nenes?)

Júlia ha dit...

Els parcs d'atraccions abandonats m'encanten, sobretot si tenen 'casa de la por'.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Dominen les nenes a causa d'un altre tòpic, crec. Perquè es considera que els pares amb les nenes hi tenen predilecció.
Sí,Júlia, els parcs donen molt de si.

Silvia ha dit...

Hola!!! m'agrada molt el teu bloc i el voto cada vegada que puc al concurs dels Premis Blocs Catalunya.
Nosaltres participem però en una altra categoria. Si t'agrada i ens vols votar, ja ho saps!!!
I endavant amb la feina, que és molt txula.
http://www.premisblocs.cat/bloc/350

Elies ha dit...

Soterranis polsosos on amaguen segrestats i/o cadàvers.
Cadàvers enterrats al jardí de casa. En aquest sentit, els estris de jardineria i bricolatge també poden ser armes letals.
I segur que en podem trobar molts més!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Sílvia. Ara mateix aniré al teu bloc i a votar.
Me n'alegro que t'agradi.
Elies, no sé perquè em sembla que hi haurà una tercera tongada.

Teresa ha dit...

Hola!!

Els cementiris i les criptes també són un bon recurs!!

I a mi, uns personatges que m'inquieten molt són els pallassos...no els suporto!! No m'agraden gens!!! I si a sobre surten a una pel·li de terror o intriga, pitjor!!

Petons!!

Marta ha dit...

ostres, m'ho estic passant de conya amb aquesta llista de tòpics del terror...

Senyu, jo vull una tercera part!

a les pel·lis de "polis y ladras" hi ha una frase que no falla mai, i sempre la diu el copilot: "parece que tenemos compañía", com si quan mires pel retrovisor del cotxe fos fàcil saber que t'estant seguint; sobre tot si és de nit i només es veuen els fars dels cotxes.

Bé, això de no és de por, però sí que és típic.

O el telèfon que sona,just en el moment que l'inspector revisa la casa de la víctima...

O quan sona i només se sent la respiració...

O quan obren la porta d'un armari i el mort cau, plaf! tieso com un pal...

en fi, espero una IIIa part, Anna.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hahahha. Molt bona això de "Parece que tenemos compañía".
Estimada Marta, no pateixis. La tercera part s'imposa ella soleta, perquè no paren de venir-me coses al cap.
Teresa: el tema pallassos és també molt típic. I quasi es mereix, juntament amb altres manies i fòbies, un capitol a part.