Seràs un dels nostres, la primera novel·la negra d’Ariadna
Herrero, és el títol número 26 de l’Editorial Llibres del Delicte. Es tracta d’un
text de lectura plaent, amb una intriga travada i ben construïda, que s’endinsa
en una qüestió poc freqüent dins del conjunt de la nostra narrativa de crims,
tant en català com en castellà. Em refereixo al tema de les sectes, que estem
molt acostumats a veure en les pel·lícules americanes, però que no gaudeix aquí
de gaire presència. Aquest únic motiu ja atorga a Seràs un dels nostres un interès singular, perquè posa damunt la
taula una xacra social que no sembla existir: si no se’n parla, és com si no
passés. Però no és veritat. Fa un parell d’anys vaig poder assistir a una
xerrada sobre el tema, amb la presència d’un mosso d’esquadra especialitzat en
sectes, i recordo haver quedat astorada de tot allò que es cou d’amagat al
nostre voltant.
El món de les sectes és un món sòrdid i tenebrós, que atempta
directament contra la llibertat individual, que ens aboca a l’inquietant idea
de l’anul·lació de la personalitat i que demostra la vulnerabilitat de l’ésser
humà. No resulta agradable d’afrontar, perquè també ens parla de la nostra feblesa
com a societat. Una societat que permet que existeixin i es desenvolupin
circumstàncies tan extremes, és una societat malalta. Individualment i
col·lectivament malalta. Ariadna Herrero ho reflecteix molt bé. Dóna vida a un
entramat imaginari i el porta a l’extrem, però el basteix amb versemblança, de
manera que aconsegueix atrapar-nos en la lectura i fer-nos patir.
La novel·la no és complaent. I el seu final ho demostra. L’autora
no pretén atorgar-nos seguretat, no pretén oferir-nos un antídot per no caure
en cap trampa sectària. Al contrari. Allò que a l’autora li interessa és fer-nos
saber que en la vida real existeixen indrets i mons similars al que descriu, per
més “de pel·lícula” que puguin semblar. És cert que la secta que s’inventa la
fa arribar al límit, però intueixo que Ariadna Herrero s’ho ha passat de
meravella forjant la trama i no ha perdut mai de vista, malgrat tot, que estava
fent ficció. Posant al servei del llibre tot el seu imaginari, ens ha presentat
un text que no passa desapercebut. Personalment, he trobat a faltar aclarir una
mica més les motivacions econòmiques dels líders de la secta, que a Seràs un dels nostres resulten secundàries
i, en canvi, són les que sovint tenen més pes en la vida real. Però això només
és un petit detall, perquè, no ens enganyem, cada secta és cada secta i cada
líder és cada líder. I això sí que ningú no ho pot discutir.
Espero que gaudiu de la lectura del llibre. I que demà passeu
un feliç dia de Reis, negrots.
