LA BUSCA, Narrativa (2009), 148 pàg.
Ja he llegit La santa culpa, títol que us vaig anunciar fa uns dies en aquest mateix bloc.
Ja he llegit La santa culpa, títol que us vaig anunciar fa uns dies en aquest mateix bloc.
L'obra és una novel·la curta, força distreta i molt ràpida de llegir. Agradable i entenedora, crec que passa de manera molt amena. L'autor confegeix un relat policíac, ambientat en el si de l'Opus Dei, que destaca per la coneixença que demostra al voltant dels obscurs entramats d'aquesta organització. La trama posseeix els ingredients necessaris per generar expectació: un emmetzinament amb cianur que es produeix dins del despatx d'un alt càrrec de l'Obra. No puc explicar res més, perquè desvetllaria dades rellevants, però val a dir que, com en tota novel·la de misteri, a La santa culpa res no és allò que sembla.
Vicenç Mengual té un gran interès en posar en relleu, des d'un punt de vista absolutament crític, el paper de l'Opus Dei en la societat. La hipocresia, la mentida, la falsedat, la intolerància, l'interès econòmic, la misogínia, la poca claredat, la manca de llibertat dels seus membres, el conservadorisme a ultrança. Ho aconsegueix àmpliament, sens dubte. Tanmateix, aquesta explícita finalitat perjudica una mica l'aspecte "negre" de la història, que es resol correctament, però, tal vegada, massa de pressa. La novel·la podria haver adquirit més volada (i no hauria deixat de fer palesa la vergonyant idiosincràsia de l'Opus) si Mengual s'hagués detingut una mica més en descriure els ambients i els personatges. El text és curt. No li hauria fet cap mal ocupar unes quantes pàgines més. En certa manera, Mengual sacrifica el gènere negre en nom del seu afany de crítica. I la meva opinió, personal i modesta, és que no li calia. Podia haver dut a terme les dues coses sense cap problema.
Malgrat això, convé remarcar el vessant satíric de La santa culpa. Amb una certa prudència, per no caure en un humor exagerat, l'autor va desgranant tot un seguit de detalls que doten el text d'un aire irònic, en ocasions gairebé paròdic i indubtablament satíric, que no fan altra cosa que reforçar el seu contingut crític. Valgui l'exemple del nom d'un dels personatges, un capitost de l'Opus: Nuño Sancho Núñez de Cogullada y Sánchez de Fuenterrebollo. Crec que amb aquesta mostra, ja m'entendreu.
M'ha agradat trobar una novel·la policíaca catalana al 100%, enmig de tants títols suecs, islandesos i noruecs, amb personatges de noms impronúnciables. Mengual, a més, es complau en utilitzar el registre adequat per a cada personatge, així com el dialecte del lloc d'on prové. A mi, que conec tan bé l'Empordà, m'ha semblat a moments que estava parlant amb els meus amics d'allà.
En resum, m'he divertit. Alhora, m'he sentit escandalitzada per la rigidesa medieval de l'estructura de l'Opus, que ha superat les meves expectatives. En ple segle XXI, sembla impossible. Tanmateix, veient allò que diuen les jerarquies de l'Església Romana, ja no m'hauria d'estranyar. En fi. Endavant amb La Santa Culpa. Esperem que, a força de denúncies com aquesta, alguna cosa millori en aquest món.
Us afegeixo un enllaç on podreu llegir el llibre: http://www.readontime.com/ROT/la-busca/vicenç-mengual-i-casellas/la-santa-culpa_9788496987395.html
Anna Maria Villalonga, novembre de 2009
9 comentaris:
Caram, altre cop estimulat. Ja passaré per casa teva a demanar-te'l.
Trobo que has fet una crítica excel.lent de La santa culpa. Jo també el vaig llegir i em va sorprendre molt positivament –té molt bon domini del català, és de bon llegir i, sens dubte, és molt orignal.
Al comentari de Anònim: si vols llegir el llibre et demano, si et plau, que el compris. No et pots ni imaginar com és de difícil vendre una novel.la escrita en català –ho sé molt bé perquè jo també en tinc una de publicada– sobretot si és el teu primer llibre i ningú no et coneix. És un malson. Així que, apa, compra La santa culpa i ajuda als escriptors catalans. Ben segur que en Vicenç Mengual t’ho agrairà i també els escriptors catalans que intentem que el nostre llibre no es perdi en l’oblit.
Anna Maria, quin bloc més bo! Enhorabona!
Shaudin
Gràcies, Shaudin. Si no m'equivoco, et conec de "La lluna en un cove", on no sé si saps que tinc la secció fixa de crítica de cine "Fora de cartellera".
Una abraçada,
Anna M.
naucil veliko
Fantàstica crítica! Me'n vaig a comprar-lo!!
Permeteu-me no estar d'acord amb la vàlua d'aquest escriptor. No sé què té, però està com ressentit, dolgut, empipat. Un escriptor que sembla tenir algun tipus de problema. No el conec de res i, per tant, em puc equivocar. I tampoc no conec l'Opus, però el pinta tan demoníac que ja en començo a tenir ganes.
El escriptor te una pagina per publicitar el llibre i alla es demostra que te un gran odi per l'opus.
Carrega contra ells molta carga negativa, segurament per algun encontre desafortunat en el passat.
Pero per atacar-lo penja a la seva pagina llistas de ex alumnas de col-legis del opus, curiosament nomes llistas de donas o nenas.
Realment te una obsesio amb las feminas del opus, crec que per promocionar un llibre s'ha de deixar estar de editar llistas i posar adjectius de "presuntas sectarias" a personas que no hi tenen res a veure.
O es que la seva obsesio es mes... mundana.
Pot ser una bona novela, pero els actes del autor no l'avalan
Personatge malaltís aquest autor de la santa culpa. Malalt de tancar. Obsessiu. Esquizoide. Sembla talment voler reproduir alguna vivència personal havent canviat un xic els noms. Quin poc estil!
En el seu bloc se li nota una obsessió per l'Opus fins a perdre la delicadesa i els respecte als altres.
A mo no m'agrada gens l'Opus i no admeto la seva manipulació, però no sé on vol arribar aquest xicot. No crec que una persona així pugui ser feliç.
Excel.lent llibre l'haure que demanar a la meva llibretera!
Publica un comentari a l'entrada