Harlem Nocturne

dissabte, 14 de novembre de 2009

H.P. Lovecraft
















Howard Phillips Lovecraft (Estats Units, 1890-1937) és un destacat representant d'allò que s'ha considerat el terror còsmic materialista de la primera meitat del segle XX. Contes que se centren en la temàtica de la ciència ficció, però que exploten el vessant més terrorífic del gènere i que contenen una gran dosi d'imaginació (viatges en el temps, existència d'altres dimensions, alienígenes, monstres d'altres planetes). Continuador de l'estela de Poe en els primers escrits, després va trobar el seu propi univers, tal vegada accentuat pels seus problems de salut mental i per la seva feble constitució física. Les creacions de Lovecraft, sovint torturades i terribles, a hores d'ara són conegudes arreu del món i la seva influència en la ciència ficció, el còmic i el cinema és indiscutible.
Avui parlo de Lovecraft (cosa que sens dubte estava obligada a fer un dia o un altre), perquè he descobert un enllaç magnífic on podreu gaudir de la majoria de les seves narracions breus en versió íntegra. Això no passa habitualment i, per tant, em sembla que us anirà bé que us el faci arribar. La compulsió criminal llibresca no ens ha de fer gastar més diners del compte i, si de tant en tant, tenim un munt de textos a Internet, no està malament aprofitar-los.
Per tant, allà va, negrots. I, apa, a internar-vos en els mons únics i sorprenents d'un dels més representatius autors del gènere del segle passat.


10 comentaris:

elisabet ha dit...

uf, m'encanta lovecraft!!! era una lectura compulsiva dels meus primers anys a la facultat! gràcies per l'enllaç... ;)

Vicenç Mengual i Casellas ha dit...

Acabo de llegir "Los gatos de Ulthar". Perfecte!
He començat per aquest perquè anava de gats, però seguiré. Gràcies per l'enllaç, Anna.

Natàlia Senmartí Tarragó ha dit...

No sé Anna si el meu comentàri anterior s'ha guardat????
Repeteixo:

Lovecraft, misteriós, ciència ficció etiquetada, oníric, ens avança temps presents perque parla de coses eternes.
Qué em dius de les il·lustracions de l'argentí Brescia per Lovecraft, i de les que va fer per "Eternauta"...???magistrals.
Plàstica i lletra juntes. Jo, que em dedico, ho procuro, a ambdúes, crec que resulta una parella molt creativa.

Si us plau, quan et vagui bé, mira els relats (en castellà) del meu blob, la teva opinio m'importa.
Ptons molts, aquest blog enganxa.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots tres per visitar-me.
Vicenç, tu també ets amants dels gats? Veus, ja tenim una altra cosa en comú!.
Natàlia, així que pugui m'ho miro i t'aniré dient.
Fins aviat, negrots.
Anna M.

Llaudal ha dit...

Un enllaç molt ric. Ja he llegit un conte: Polaris. Atmosfera torbadora. Captiva.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, tenir aquest enllaç va molt bé per anar llegint en un moment donat. "Polaris" el vaig llegir fa molt de temps. El tornaré a llegir. També he llegit avui el que m'ha dit més amunt en Vicenç Mengual: "Los gatos de Ulthar". Mmmmm. També inquietant.
Aquesta és l'atmosfera de Lovecraft. Torbadora i inquietant.

Elies ha dit...

Jo no he llegit gairebé res d'ell però ja ho faré gràcies al teu enllaç. De tota manera si que he llegit molts relats hereus del seu llegat i també assiciats o mencionant el seu "Necronomicon".
Mercès un cop més.

Vicenç Bon ha dit...

De jove (!) vaig llegir tot el que trobava de Lovecraft. Hi havia un lligam amb la ciència-ficció, que també devorava. Vaig anar deixant els llibres d'aquesta temàtica als meus amics, per compartir i poder-ne parlar, i no me'n queda cap. Aquest mal costum nostre de no tornar-los ha esdevingut en una una tonteria de deixar-los en un lloc per tal que els agafi un altre, com si fos una mena de joc de la generositat cultural. I així no semblem tan informals i desagraïts.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Mira, t'entenc. El meu marit i jo no saps la quantitat de llibres que hem perdut deixant-los als amics també de joves (!). El cas és que ja fa molts anys que no en deixem, si no és a gent molt molt molt propera (és a dir, els meus germans i para de comptar). I tot i això, ara el meu germà en té dos i d'aquí a un temps ja començaré a preguntar-li si els ha llegit i com va i tal. I això que viu a dos minuts de casa meva.
És una qúestió estranya, aquesta. Un estrany fetitxisme que no tothom comparteix i que em sembla respectable en ambdós casos. Però els que el patim, no podem evitar-lo.
En fi. Com a mínim pots mirar l'enllaç que he penjat i trobaràs tots els relats breus de Lovecraft. "Menos da una piedra", que diuen.
Una abraçada,
Anna

Vicenç Bon ha dit...

Jo tinc la bona sort de tenir una gran mala memòria que em permet de rellegir els bons llibres com si fos per primera vegada (per això no m'agrada deixar-los). Però resulta que, en el cas de Lovecraft, tot i no recordar-los bé recordo perfectament els ambients, les angoixes desmesurades, les situacions de misteri profundament tenebrós...