El terror i els gats

L'imaginari relacionat amb el terror posseeix una sèrie de llocs comuns que tradicionalment s'han utilitzat de manera molt rendible a la literatura (i de retruc al cinema). La recepció del públic resulta essencial per tal que l'efecte terrorífic funcioni. Alguns recursos que a hores d'ara podríem creure esgotats, no han perdut les seves propietats si s'empren de manera intel·ligent i original. Tothom sap que els fantasmes arrosseguen cadenes i no es reflecteixen als miralls, que la mort porta una capa negra i una dalla, que els successos terribles es produeixen a mitjanit i que els quadres dels avantpassats sempre tenen ulls que es mouen. El lector o l'espectador, partícips de l'imaginari, esperen que sigui així. Se senten còmodes amb la repetició de les fórmules. L'ésser humà és un animal de costums i li agrada trepitjar terreny conegut. En la recreació dels mites, dels tòpics, dels clixés, l'usuari de l'obra literària hi troba un plaer estrany i tal vegada ilògic, però real.

Un dels motius recurrents d'aquest imaginari és la utilizació dels gats com agents del mal. Normalment se'ls considera companys inseparables de bruixes i bruixots i, com tots els felins, tenen una mala premsa extraordinàriament generalitzada. Generen desconfiança, sempre acusats de traïdoria i de crueltat. El suposat caràcter elegant, enigmàtic, indiferent, magnètic i independent dels gats els ha convertit en l'objecte perfecte per a la creació del mite. Fins el punt que es fa difícil esbrinar què va arribar abans: si la llegenda urbana que els considera animals poc fiables i excessivament despresos en llur relació amb els humans o el seu paper terrorífic en els llocs comuns de certs gèneres literaris.

El cas és que la figura del gat apareix amb una enorme freqüència en contes, relats, novel·les, obres de teatre i pel·lícules de terror. Si tanquem els ulls i ens concentrem, de seguida ens vindrà el record del miol d'un gat en el moment àlgid de certes seqüències clau. Cap altre animal (ni tan sols el gos) ha aconseguit generar al seu voltant un muntatge mític tan assumit. Els gats, especialment els negres (endemés, símbols de la mala sort), són portadors de la perversitat. Les seves mirades -lluentes, penetrants, capaces de traspassar la foscor- representen la imatge pura del mal.

És per aquest motiu que avui he pensat recomanar tres històries de terror, de diferents èpoques, on els gats hi juguen un paper fonamental. I demanar-vos que, si en sabeu més, les compartiu sens falta en aquest bloc.

Gràcies, negrots.

El gat negre, d'Edgar Allan Poe (Estats Units 1809-1849).

Els gats d'Ulthar, d'H.P.Lovecraft (Estats Units, 1890-1937).

La sombra del gato, de Concha López Narváez (Sevilla, 1939).