Harlem Nocturne

diumenge, 1 de novembre de 2009

El monte de las ánimas, de Gustavo Adolfo Bécquer


En un dia com avui, era obligat que aquest bloc recuperés alguna història sobre el caràcter màgic i terrorífic que tradicionalment s'atribueix a les diades de primers de novembre, celebracions de Tots Sants i del dia de Difunts. He rebuscat en la meva atapeïda memòria literària i m'ha semblat que no hi havia cap relat més adient que aquesta llegenda de Bécquer, El monte de las ánimas. Emblema del Romanticisme en llengua castellana, un dels més representatius autors d'aquest corrent, Bécquer la publicà a "El Contemporáneo" el 7 de novembre de l'any 1861.
Acabo de rellegir-la. El text és suggerent i extraordinàriament plàstic. Bécquer crea un clima misteriós i aterridor, curull de boires, murmuris sobrenaturals i tombes antigues; una atmosfera que mena el lector a devorar les poques pàgines amb creixent nerviosisme, fins arribar a la intensitat del terrible final. És cert que algú pot argumentar que, a hores d'ara, resulta una mica previsible. És cert que algú pot dir que ja no ens espanten les mateixes històries que al segle XIX.
Tanmateix, al que pensi així el commino a enfrontar-se amb la llegenda i a imaginar-se a ell mateix, amb la vivesa que la ploma de Bécquer ens regala, en una situació semblant. Si després continua mantenint que no n'hi ha per tant, el felicito. Però també em sabrà greu per ell, perquè voldrà dir que no haurà gaudit ni de bon tros d'aquesta petita delicadesa de la literatura romàntica. Per si no teniu el llibre a casa, us facilito, com sempre, l'enllaç corresponent:

I repeteixo: No us la perdeu. Avui és un dia per passar una mica de por.

4 comentaris:

Elies ha dit...

Sempre m'ha entusiamat aquesta llegenda de Bécquer. La trobo molt suggerent. Com sempre, però, aquesta mena de tripijocs femenins de flirteig sempre l'acaba pagant l'home de torn que es vol fer el gallet (encara que ella també s'endú l'ha seva part). Això em sembla que no canviarà mai!

Anna Maria Villalonga ha dit...

hahhhaa. els dos reben per igual.

Gemma ha dit...

Ja saps que no soc gaire amiga de passar por, així doncs, gràcies per la recomanació que, en aquest cas, no seguiré .

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Has triat la meva història preferida! N'hi ha unes quantes que fan molta por.
El final és terrible, però jo penso que encara es fan aquesta mena d'estupidesses.