Al fil de la meva dèria de fer referència als autors que, al llarg de la història de la literatura, han conreat en algun moment el gènere negre, de misteri o de terror, avui em complau parlar-vos d'una gran escriptora gallega, Emilia Pardo Bazán (A Coruña 1851- Madrid 1921). No m'estendré en cantar les seves excel·lències, perquè al final us penso copiar un interessant enllaç on, si voleu, podreu aprofundir en la seva figura. Tanmateix, vull recordar la seva contribució cabdal a la literatura de finals del segle XIX. Fou una dona forta, admirable, lluitadora i defensora dels seus drets, la qual es va relacionar amb els grans de l'època sense complexos ni recances.
Una de les màximes figures del Naturalisme a la Península, coneguda sobretot per la seva magnífica novel·la Los pazos de Ulloa, la lectura de la qual recordo amb un gran plaer. Ara fa poc vaig adquirir la seva Obra Completa, de manera que em vaig poder dedicar a furgar en les moltíssimes pàgines que va escriure i a comprovar un cop més la seva qualitat com a narradora.
Vaig redescobrir els seus contes, envoltats del regust de la terra gallega, dels seus pobles, aldees, supersticions, costums ancestrals. Molts dels relats estan revestits d'un hàlit misteriós i enigmàtic, encara que no pertanyin pròpiament al gènere.
De qualsevol manera, n'hi ha un, Vampiro, que sens dubte és escaient per a "A l'ombra del crim". És una narració molt breu, que es llegeix en un instant, però un instant ple d'emoció. I que no us enganyi el títol, perquè el tipus de vampir que la protagonitza és molt particular. Sense ullals i sense capes negres, però igualment letal.
En fi, us deixo amb la història, negrots. No us la perdeu, creieu-me. Paga la pena.
Sobre l'autora:
2 comentaris:
M'ha agradat molt la història. D'aquesta autora tot just si conec alguns relats breus d'aquests (que per cert li vaig regalar a la mare en forma d'audiolibro) i la trobo fantàstica.
Gràcies per compartir aquests petits moments deliciosos.
Gràcies a tu, Elies. La veritat és que aquest bloc, amb el qual m'ho passo tan bé, em serveix per remembrar autors i relats i em produeix la satisfacció interna de donar-los a conèixer a gent que potser els ignora o els té oblidats.
La Pardo Bazán va ser una autora molt important i va haver de lluitar, a causa de la seva condició femenina, amb una societat i amb un ambient literari masculí i indubtablement sexista.
Té altres històries truculentes i bastant negres, de crims rurals i robatoris, etc. Algun altre dia les penjaré.
En aquest cas, crec que connecta amb el mite de l'eterna joventut i amb un lloc comú de la literatura universal, el d'aconseguir-la arrabassant la força de les donzelles joves i, de retruc, la seva vida. Com els vampirs o com fa el protagonista d'"EL retrat de Dorian Grey", de Wilde i de tantes i tantes mostres literàries que algun dia podem comentar amb més profunditat.
De tota manera, sobretot vull agrair la teva constància en ser fidel a "A l'ombra del crim".
Una abraçada,
Anna
Publica un comentari a l'entrada