Harlem Nocturne

divendres, 13 de novembre del 2009

El Pare Brown, de G.K. Chesterton


En la meva línia d'anar recuperant els clàssics del gènere, avui li ha tocat el torn a l'escriptor anglès G.K. Chesterton (1864-1936) i al seu conegut personatge, protagonista de quasi cinquanta històries breus, El pare Brown, un capellà catòlic que es dedica a resoldre els crims més variats.
Des que tinc aquest bloc, és la primera vegada que haig de confessar que no he llegit les narracions de les quals parlo, en aquest cas les aventures del sacerdot detectiu. Les he vist a la sèrie televisiva, això sí, però, com tots sabem, no és el mateix ni de bon tros. Certes crítiques actuals donen a entendre que els relats estan una mica desfasats i que la resolució dels casos s'aguanta pels pèls. Tanmateix, la meva experiència m'indica que, sense confirmació en primera persona, aquestes opinions esdevenen una afirmació gratuïta.
Per això us commino, negrots, que aquest cop, i sense que serveixi de precedent, m'ajudeu vosaltres a mi. Jo miraré de comprar-me alguna història del bon capellà, però, si algú les ha llegides, seria bo que ens en fes cinc cèntims i ens transmetés les seves impressions.
Pel que sembla, el mètode d'investigació del Pare Brown era situar-se en el lloc de l'assassí. D'aquesta manera copsava el seu pensament, les seves idees, i era capaç de resoldre els casos. Explicava en El secret del Pare Brown:
Veurà vostè, jo els he assassinat a tots ells per mi mateix [...] He planejat cadascun dels crims molt curosament, he pensat exactament com va poder ser fer una cosa així i amb quina disposició d'ànim o estat mental va poder un home fer-ho realment. I quan estava bastant segur i sentia exactament com l'assassí mateix, llavors, per descomptat, sabia de qui es tractava.
Bé, d'entrada sembla engrescador. El cert és que les històries van tenir molt d'èxit, han estat adaptades al cinema i se n'han venut milers d'exemplars. G.K. Chesterton, a banda de la sèrie detectivesca, va ser un escriptor fructífer, amb una biografia interessant i una producció literària gens banal. La seva obra més coneguda va ser L'home que fou dijous, una al·legoria sobre el mal i el lliure albir que en aquest cas sí que puc recuperar de la lleixa on jeu, a la meva biblioteca.
En fi, que en principi podríem donar al Pare Brown una primera oportunitat. A veure si algú de vosaltres ens en diu quelcom.

Fins a la pròxima, negrots.

2 comentaris:

Natàlia Tàrraco ha dit...

Anna, tampoc he llegit al pare Brown, sembla engrescador.
Et felicito per la teva entrada en catalá, jo ho vaig tastar fa temps, i resulta que només em va responder...UN AMIC DE MADRID que a més va fer la traducció del meu text al castellà perquè m'adonés que ho havia captat tot!!!
Quines coses, fins ara.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Bé, jo només ho faig en català. O sigui que no hi ha més remei que llegir-ho així.
Gràcies, Natàlia.
Petons.