Ressenyes pendents

  

Som-hi, negrots. Que se m'havien acumulat un munt de ressenyes pendents. 

Xerres massa, de Joyce Carol Oates

Com em va agradar aquesta novel·la que vaig programar en un dels meus clubs de lectura! És suposadament juvenil, però a mi em sembla molt més que això. El mal que pot fer l'integrisme religiós, el seguidisme de la gent, el rebuig social, la solitud creada per la injustícia. Però també la valentia, la solidaritat, la capacitat d'arribar als altres, la generositat. Joyce Carol Oates és una gran escriptora i en aquesta novel·la queda clar. Ha creat un personatge, la Lletja, que em sembla inoblidable.

L'ànima separada del cos, d'Eva Arasa Altimira

Una novel·la que ens aboca a moltes de les realitats que ens envolten en l'actualitat, en especial el bullying durant l'adolescència i la dificultat del jovent per sentir-se bé amb ells mateixos. Protagonitzada per la inspectora Elisa Blanch, és una novel·la de procediment policial, ambientada a Andorra, on el passat de la pròpia policia també hi té un paper destacat. Resulta ben interessant el passeig criminal pel petit país pirinenc en una tardor extremament plujosa. 

Llibreters de vell de corcoll, de Joan Company

Un batibull de llibreters de vell, llibres antics (o no tant), policies, detectius, femmes fatales i desaprensius diversos en una trama on res no és el que sembla. 

Els crims del cinema Victòria, de Ramon Breu 

Agradable lectura, que m'ha traslladat a la meva adolescència, perquè el cine Victòria del títol era a Sta. Eulàlia, a prop del meu barri, La Torrassa, i jo hi anava molt sovint amb les meves amigues i amb el meu germà Jordi. Al cine Victòria vaig descobrir Woody Allen amb "Toma el dinero y corre", no cal dir res més. La novel·la ens remet a tota una època barrejant ficció i realitat i emprant els crims com a pretext per explicar fets històrics que cal recordar. Els protagonistes són quatre detectius privats entranyables, tot i que el vertader protagonista és el barri de Santa Eulàlia i els seus habitants. M'ho he passat molt bé. Una delícia totes les referències cinematogràfiques que salpebren la trama. 

Els claustres, de Víctor Garcia Tur

Fantàstica la darrera novel·la d'en Víctor Garcia Tur, homenatge explícit a Alfred Hitchcock i en especial a "Vértigo". Òbviament, m'havia d'interessar per força. Ja sabeu que la meva novel·la La dona de gris també fa el mateix homenatge, al gran director i a la mateixa pel·lícula (tot i que no només, però sí principalment). A més, fixeu-vos, he parlat també de Hitchcock en un dels episodis del meu pòdcast, El Gran Quadern. D'altra banda, encara hi ha una tercera coincidència, perquè jo vaig llegir la novel·la Vertigen (D'entre els morts) del tàndem Boileau i Narcejac publicada per Viena Edicions fa tan sols uns mesos. Per tant, res més oportú que la immersió en la proposta d'en Garcia Tur, per veure que ens deparava. I m'he trobat amb una delícia literario-cinematogràfica, on hi apareixen moltes referències i picades d'ullet. A Truman Capote i les seves "Pregaries ateses", al mateix Hitchcock a "Encadenados" i "Perseguit per la mort"... La fidelitat del text a l'original és prou gran, malgrat les variacions que no explicaré aquí, però sobretot el més aconseguit és l'atmosfera, indubtable. 

El casalot abandonat, d'Anna Katharine Green  

Una altra recuperació d'una autora que no coneixia que fa l'Editorial Clandestina a la seva Biblioteca Clandestina, que dirigeix Marta Vidal-Guirao. Es tracta d'Anna Katharine Green (Nova York, 1846-1935), considerada una de les mares de la ficció detectivesca. Aquesta és una novel·la de misteri, d'amor i mort, d'honor i crims inimaginables. Una clàssica novel·la del segle XIX, contada a través de diversos recursos narratius com els dietaris, les cartes, la història dins la història. Molt distreta, m'ho he passat molt bé. És sempre un plaer comprovar d'on venim. 

Nuestros muertos, de Rosa Ribas  

He gaudit molt amb la novel·la, la tercera entrega de les peripècies de la família de detectius Hernández. És una sèrie propera, agradable de llegir, on l'autora no només es planteja els casos criminals, sinó que també ens parla de les relacions humanes a diversos nivells, especialment les familiars. Molt bé. 

La casa dels gats, d'Emili Gil  

Imaginativa, esotèrica, quimèrica, a l'estil de les novel·les del segle XIX. I els gats enmig d'una trama fantàstica, no exempta d'una mirada crítica envers la societat actual. 

Tot anava bé fins ara, d'Andreu Martín i Joan Miquel Capell

Molt distret, un procedimental basat en les experiències del comissari Joan Miquel Capell i escrit a quatre mans amb Andreu Martín. M'ho he passat molt bé. Bona lectura per a aquest estiu. 

La muerte blanca, de Toni Hill 

Tercera entrega de la Trilogía del Verdugo. L'he devorat, i això que té 556 pàgines. M'ha agradat molt, com em van agradar els dos primers títols. La capacitat de l'autor per teixir històries complexes i ben travades, per mantenir encès l'interès del lector, per aprofundir en els personatges i donar-los versemblança i per atrapar-nos elegantment, és enorme. No puc revelar res més, però la recomano. En aquest llibre passen moltes coses, algunes irremeiables, que allunyen la trama dels finals feliços típics. 

Sense pietat, de Tura Soler i Jordi Grau  

Nous casos impactants, explicats extensament, que et colpegen i et deixen feta pols. D'una banda, per la violència i la maldat que ens envolta. D'una altra, per les errades de vegades inexplicables en les investigacions. Els autors tenen la voluntat de fer un homenatge i recordar algunes víctimes, els crims de les quals han quedat impunes. I, alhora, acaben demostrant que les dones sempre estem en una delicada situació. 

El instante en que se encienden las farolas, d'Empar Fernández 

La tercera entrega de la sèrie de l'inspector Mauricio Tedesco. Un llibre molt de l'Empar, amb un ritme que ens desassossega per la seva mirada crítica i sense concessions. Plou molt en aquest llibre i també plou a l'ànima del nostre protagonista, sempre patidor en extrem. La immigració, la misèria, els desposseïts, els mafiosos, tots tenen un paper en una Barcelona que també és protagonista. En aquesta ocasió, la història afecta més que mai la família i la vida privada de l'inspector, un pare que adora la seva filla. 

Les primeres ressenyes de l'any

  

Molt bé, negrots. Us saludo amb les primeres ressenyes de l'any. Allà van. 

Matar impunement, d'Irene Solanich

La tesi doctoral de l'autora convertida en un assaig més divulgatiu sobre la història de la col·lecció La Negra de La Magrana. Molt llegidor per a qualsevol tipus de públic, en especial per als negrots enamorats del gènere. La Magrana. 

Nàufrags, d'Hervé Le Corre 

Una novel·la fosquíssima, dura, sòrdida. El món, la societat, el pas del temps i de la vida ens atrapa a tots i ens converteix en nàufrags. Violència de gènere, un policia desencantat, un assassí de dones i una ciutat, Burdeus, on no para de ploure. Un còctel que engoleix el lector i no el deixa respirar. No és una novel·la intrascendent, és una novel·la profunda i sense concessions, que ens aboca a reflexionar sobre la porqueria que ens envolta enmig d'una atmosfera que m'ha recordat una mica l'ambient de la pel·lícula Seven. Extraordinària traducció d'Albert Pejó. Editorial Clandestina. Crims.cat.

Ciudad Láser, de Mariantuá Correa 

 Una potent història d'aquesta escriptora colombiana que viu a Barcelona i que vaig presentar al recent festival BCNegra. Una obra molt actual que ens parla de la corrupció, de les drogues, del masclisme, de la deep web, de les relaciones tòxiques, de la violència, de la hipocresia, de la solitud. Soledad, la protagonista, és víctima del seu propi destí, del qual no pot escapar. Almadía Aljosán ed. 

El Filatèlic, de Nicolas Feuz

Un thriller a Suïssa, d'aquells suposadament distrets però inversemblants. Una revenja de la infantesa, amb casualitats impossibles, segells fets amb pell humana i crims de psicòpata. Adreçat a qui es vulgui, simplement, distreure. Però jo recomanaria no perdre-hi el temps. La Campana. 

El jo que no mor, de Ferran Torrent 

De fet, la vaig llegir l'any passat en PDF, perquè en Ferran Torrent i l'editorial em van demanar que escrivís el text de la faixa. No cal dir que per a mi representa un gran honor que el mestre hagi volgut tenir les meves paraules a la faixa del seu nou llibre. La novel·la és boníssima. Vaig gaudir-ne moltíssim. Una d'espies a València. Personatges de ficció i personatges reals, crítica, intriga i un codi ètic que encara ens pot fer creure en l'ésser humà. Columna Edicions.  

L'home de la gelosia, de Jo Nesbo   

No es tracta d'una novel·la, sinó d'un recull de textos que consta de 2 nouvelles i 10 relats. La majoria tenen la gelosia com a fil conductor, però no només. En realitat, parlen a bastament de la condició humana. Alguns són distòpics, d'altres contenen elements de ciència-ficció. Tots són molt imaginatius i més o menys sorprenents. M'han agradat força. De fet, m'han fet pujar la consideració envers en Nesbo, que darrerament no m'acabava de funcionar amb els sensacionalisme de les novel·les de Harry Hole. Publicada per Proa. 

Mort al Palau, de Glòria Sabaté   

Una intriga d'enigma, en explícit homenatge a Sherlock Holmes, situada al Palau Güell, a la Barcelona de 1908. Personatges i fets reals s'encreuen amb una ficció on res no és el que sembla, amarada d'unes destallades descripcions del fabulós entorn modernista. Molt ben documentada. Publicada per Rosa del Vents. 

Vertigen, de Boileau i Narcejac 

M'ho he passat molt bé, tot llegint aquest clàssic. La pel·lícula de Hitchcock és força fidel a la novel·la, tot i que la novel·la passa a París. Però hi trobem la mateixa atmosfera, el mateix misteri i la mateixa desesperació. És evident que, en conèixer la trama, el factor sorpresa s'atenua, però m'ha agradat molt llegir-lo. No podia ser d'una altra manera, després de l'homenatge que li vaig retre a la meva novel·la La dona de gris. Viena Edicions. 

Carpe diem, de Teresa Solana

Una nova aventura dels bessons Borja i Eduard, en una trama delirant i difícil de creure enmig d'un estiu barceloní molt calorós. La novel·la no té tant d'humor com les anteriors de la sèrie. Això sí, els bessons es cuiden molt bé i es passen el dia anant de bars i restaurants. L'any passat la novel·la va rebre el III Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell en el marc del festival Creixell Crims. Editorial Clandestina, Crims.cat. 

1280 hab., de Jim Thompson    

Que fort el que escriu Jim Thompson. Que fort i que bèstia i que bé que plasma la naturalesa humana, socialment i individual. La literatura, si ho és, ens canvia en cada lectura. Per això aquest clàssic ens canvia segur. Segur. Amb un epíleg fantàstic de Núria Cadenes i una traducció magistral (una nova traducció magistral) de Carme Geronès, em sembla un gran encert la nova publicació de l'obra. Ed. La Segona Perifèria.