Molt bé, negrots. Us saludo amb les primeres ressenyes de l'any. Allà van.
Matar impunement, d'Irene Solanich
La tesi doctoral de l'autora convertida en un assaig més divulgatiu sobre la història de la col·lecció La Negra de La Magrana. Molt llegidor per a qualsevol tipus de públic, en especial per als negrots enamorats del gènere. La Magrana.
Nàufrags, d'Hervé Le Corre
Una novel·la fosquíssima, dura, sòrdida. El món, la societat, el pas del temps i de la vida ens atrapa a tots i ens converteix en nàufrags. Violència de gènere, un policia desencantat, un assassí de dones i una ciutat, Burdeus, on no para de ploure. Un còctel que engoleix el lector i no el deixa respirar. No és una novel·la intrascendent, és una novel·la profunda i sense concessions, que ens aboca a reflexionar sobre la porqueria que ens envolta enmig d'una atmosfera que m'ha recordat una mica l'ambient de la pel·lícula Seven. Extraordinària traducció d'Albert Pejó. Editorial Clandestina. Crims.cat.
Ciudad Láser, de Mariantuá Correa
Una potent història d'aquesta escriptora colombiana que viu a Barcelona i que vaig presentar al recent festival BCNegra. Una obra molt actual que ens parla de la corrupció, de les drogues, del masclisme, de la deep web, de les relaciones tòxiques, de la violència, de la hipocresia, de la solitud. Soledad, la protagonista, és víctima del seu propi destí, del qual no pot escapar. Almadía Aljosán ed.
El Filatèlic, de Nicolas Feuz
Un thriller a Suïssa, d'aquells suposadament distrets però inversemblants. Una revenja de la infantesa, amb casualitats impossibles, segells fets amb pell humana i crims de psicòpata. Adreçat a qui es vulgui, simplement, distreure. Però jo recomanaria no perdre-hi el temps. La Campana.
El jo que no mor, de Ferran Torrent
De fet, la vaig llegir l'any passat en PDF, perquè en Ferran Torrent i l'editorial em van demanar que escrivís el text de la faixa. No cal dir que per a mi representa un gran honor que el mestre hagi volgut tenir les meves paraules a la faixa del seu nou llibre. La novel·la és boníssima. Vaig gaudir-ne moltíssim. Una d'espies a València. Personatges de ficció i personatges reals, crítica, intriga i un codi ètic que encara ens pot fer creure en l'ésser humà. Columna Edicions.
L'home de la gelosia, de Jo Nesbo
No es tracta d'una novel·la, sinó d'un recull de textos que consta de 2 nouvelles i 10 relats. La majoria tenen la gelosia com a fil conductor, però no només. En realitat, parlen a bastament de la condició humana. Alguns són distòpics, d'altres contenen elements de ciència-ficció. Tots són molt imaginatius i més o menys sorprenents. M'han agradat força. De fet, m'han fet pujar la consideració envers en Nesbo, que darrerament no m'acabava de funcionar amb els sensacionalisme de les novel·les de Harry Hole. Publicada per Proa.
Mort al Palau, de Glòria Sabaté
Una intriga d'enigma, en explícit homenatge a Sherlock Holmes, situada al Palau Güell, a la Barcelona de 1908. Personatges i fets reals s'encreuen amb una ficció on res no és el que sembla, amarada d'unes destallades descripcions del fabulós entorn modernista. Molt ben documentada. Publicada per Rosa del Vents.
Vertigen, de Boileau i Narcejac
M'ho he passat molt bé, tot llegint aquest clàssic. La pel·lícula de Hitchcock és força fidel a la novel·la, tot i que la novel·la passa a París. Però hi trobem la mateixa atmosfera, el mateix misteri i la mateixa desesperació. És evident que, en conèixer la trama, el factor sorpresa s'atenua, però m'ha agradat molt llegir-lo. No podia ser d'una altra manera, després de l'homenatge que li vaig retre a la meva novel·la La dona de gris. Viena Edicions.
Carpe diem, de Teresa Solana
Una nova aventura dels bessons Borja i Eduard, en una trama delirant i difícil de creure enmig d'un estiu barceloní molt calorós. La novel·la no té tant d'humor com les anteriors de la sèrie. Això sí, els bessons es cuiden molt bé i es passen el dia anant de bars i restaurants. L'any passat la novel·la va rebre el III Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell en el marc del festival Creixell Crims. Editorial Clandestina, Crims.cat.
1280 hab., de Jim Thompson
Que fort el que escriu Jim Thompson. Que fort i que bèstia i que bé que plasma la naturalesa humana, socialment i individual. La literatura, si ho és, ens canvia en cada lectura. Per això aquest clàssic ens canvia segur. Segur. Amb un epíleg fantàstic de Núria Cadenes i una traducció magistral (una nova traducció magistral) de Carme Geronès, em sembla un gran encert la nova publicació de l'obra. Ed. La Segona Perifèria.
