Les darreres ressenyes de l'any, negrots

 

Bon dia, negrots. Aquí teniu les darreres ressenyes del 2024. 

Aprofito per desitjar-vos unes bones festes.

Àcars, de Jordi de Manuel

No em va durar ni 24 hores. La vaig llegir d'una tirada, sense poder parar. Àcars és una obra extraordinària. No és cap sorpresa per a mi, fa molts anys que sé perfectament qui és en Jordi de Manuel, però amb aquesta lectura he remembrat el plaer de les primeres vegades que el vaig llegir. A Disseccions, a El cant de les dunes, a El raptor de gnoms, a L'olor de la pluja. Jo què sé. Tenim un autor colossal entre nosaltres, que amb Àcars ens delecta amb un intel·ligent fix-up distòpic i apocalíptic, sobri i ple d'imaginació, que entronca amb tot el seu corpus. No puc revelar res sense espatllar la lectura, però tenim entre mans una obra essencial, sintètica, bellíssima, que reflexiona profundament sobre la condició humana i on no hi sobre ni hi manca res. Obscura Ed.   

Un àngel cruel, d'Edgar Cotes i Argelich

Una novel·la que m'ha agradat molt, on el terror sobrenatural s'imbrica simbòlicament amb un altre tipus de patiment: els fantasmes que tots portem dins. Tal com diu la contracoberta: "la inseguretat de dos joves, els conflictes familiars i l'acceptació d'un mateix seran el combustible que utilitzarà l'àngel cruel per provar de destruir-los en un joc de manipulacions". La novel·la va guanyar el Premi Ictineu i me n'alegro molt. Edgar Cotes és un autor jove que ha escrit una bona novel·la, i espero que això només sigui el principi. Spècula. 

L'avenc de Joshua, de Francesc Puigpelat    

Com he gaudit amb d'aquesta  novel·la, guanyadora del XIV Premi Pollença de Narrativa. De difícil qualificació, m'ho he passat pipa amb les peripècies de la Chantal Picó, una editora francocatalana que viu a París i que rep un misteriós manuscrit del segle XIX. A partir d'aquest fet, la trama es descabdella enmig de mafiosos, homes de negocis del món de l'edició i del cinema, viatges a Itàlia, aventures i desventures amoroses, xantatges i revenges. La crítica del món d'avui, els pocs escrúpols, l'humor àcid, les referències literàries, el ridícul de l'Església i la policia salpebren una ficció amb un rerefons històric autèntic que no us podeu perdre. Més Llibres.  

Negra nit, de Diego Ameixeiras

Un breu exercici metaliterari, que reflexiona sobre la tasca de l'escriptor i el procés d'escriptura en un clar homenatge a la novel·la popular i a David Goodis. L'acció té lloc entre Ourense i Filadelfia, i ens trobem amb una sèrie de personatges molt especials, alguns només esbossats. En el fons són arquetipus. La traducció (fantàstica) és de la Maria Llopis i la novel·la és tan fosca com el títol indica. Crims.cat

Contra el dolor, d'Empar Fernández

Dos dies em va durar. Com sovint em passa amb les novel·les de l'Empar, no he pogut parar de llegir. Una novel·la intensa, que tracta el tema del tràfic d'analgèsics opioides. Personatges propers, amb els quals ens podem identificar, i una important crítica social que posa el focus en la disfuncionalitat del món actual. Fantàstica. Ediciones Eunate. 

Diners per als morts, d'Andreu Martín

Una trama esplèndidament travada on hi trobem de tot: robatoris, assassinats a dojo, dones perilloses, mafiosos, periodistes que s'arrisquen massa, polis de tota mena. És realment la mostra de l'escriptura d'algú que domina els tempos narratius, les diferents veus i tots els punts de vista. Els personatges són de 10. Andreu Martín, el mestre. Crims.cat.

A tota màquina, d'Ethel Lina White 

Però que beníssim que m'ho vaig passar amb aquesta novel·la. I quin encert, com sempre dic, tot el que publica l'Editorial Clandestina en la seva col·lecció Biblioteca Clandestina, dirigida per Marta Vidal-Guirao. És una meravella recuperar autores com Ethel Lina White, que aquí ens enganxa amb la història fascinant d'un estrany complot dins d'un ferrocarril que travessa Europa. Una dona anglesa ha desaparegut i només una altra passatgera, en aparença, sap que existeix. On pot haver anat? Què li pot haver succeït, tancada en aquell tren? La intriga no ens permetrà deixar de llegir. A destacar la magnífica traducció de Teresa Solana. I a no perdre's el caràcter dels personatges anglesos de la història, que es creuen el centre del món. 

Demolició, de Llort  

La novel·la guanyadora del Premi L'H Confidencial 2024 que, a més, és la primera novel·la en llengua catalana que obté aquest guardó. He rellegit l'obra aquesta setmana (ja l'havia llegit fa força temps, en Llort me la va passar) i m'ha tornat a semblar magnífica. Un text que planteja dilemes morals, que provoca debat, que ens mostra la crua realitat a diversos nivells. No és un text contemporitzador, sinó una història possible enmig de moltes històries possibles. Un home, un professor d'universitat, acusat de la violació d'una estudiant. Ell ho nega, assegura que és innocent. Per saber la resta, l'haureu de llegir. Molt contenta que l'estimat Llort em citi en l'apartat d'agraïments. Editorial Clandestina.

Interpretar els senyals, de Jordi Casals 

Una novel·la intel·ligent, atractiva, ben construïda, amb personatges molt interessants. La literatura i la música travessen les seves pàgines, dotant-la d'un rerefons profund i farcit de reflexions. El pes del passat, la dificultat de fer-nos grans. Pot algú suïcidar-se amb dos trets? No sembla gaire normal, oi? Haurem de llegir la novel·la per saber si pot passar. Estilísticament, l'autor també ha fet molt bona feina. Llibres del Delicte.

Promeses que no podrem complir, de Josep Lluís Roig

Una novel·la diferent, que es mou entre Benidorm i Noruega, on res no és previsible i que cap al final s'enfosqueix enormement i estranya. Curiosa. Vincle.

L'Hort de les Ànimes, de Margarida Aritzeta

La darrera novel·la de Margarida Aritzeta, acabada de sortir del forn. Una ficció apassionant, rica, coral, amb personatges rodons i potents i on el passat i el present hi juguen un paper que acaba barrejant-se. Fantàstica descripció de la complexa societat que ens envolta i bella descripció del paisatge i els ambients. Tothom té secrets, tothom es pot equivocar, les fronteres entre el bé i el mal no sempre estan ben definides... No us la perdeu. 

Crims.cat