El cas és que, fa uns dies, em van agafar unes ganes irresistibles de rellegir Els assasinats del carrer Morgue, que feia molt de temps que no tenia entre les mans. I, sense perdre un minut (cal atendre de seguida les peticions de l'esperit), així ho vaig fer. Un cop més, em va encantar, perquè té aquell caràcter alhora ingenu i sorprenent. Aquella mena d'aurèola misteriosa que -malgrat el pas del temps i les repetides lectures- ens empeny a mossegar-nos les ungles d'impaciència. Tot plegat ens condueix a l'afirmació que és l'obra d'un geni.
A més, la solució de l'enigma és realment estranya. Ens remet a tot l'imaginari dels orígens de la humanitat, als mites ancestrals, a la diferència entre l'home i la bèstia. Una delícia. I, sobretot, de cara als lectors d'aquest bloc, ens presenta el personatge d'Auguste Dupin (predecessor sens dubte de tots els detectius moderns, fins i tot de Sherlock Holmes), que aconsegueix resoldre amb la seva prodigiosa capacitat d'observació el típic misteri de "l'habitació tancada".
En fi, que us hi aproximeu. Per molt que llegim la novel·la negra actual, no podem deixar de banda la recuperació dels clàssics.
Fins a la pròxima, negrots.
2 comentaris:
Com a narració breu seva, m'agrada molt "The tell tale heart", un relat de misteri psicològic escrit en primera persona per l'assassí.
Felicitats de nou per aquest bloc!
Sí, en té moltes de magnífiques. "El gat negre" també va així, si no recordo ara malament.
Però suposo que a tu també t'agrada en Dupin.
Publica un comentari a l'entrada