Harlem Nocturne

dilluns, 14 de setembre de 2009

L'home que es va esfumar, de Maj Sjöwall i Per Wahlöö


Per Wahlöö

Maj Sjöwall

Columna
Col·lecció: Clàssica


Com us vaig avançar, ja em teniu aquí per parlar-vos de la segona novel·la del matrimoni format per Maj Sjöwall i Per Wahlöö, el segon lliurament de les aventures de l'inspector d'Estocolm Martin Beck.
Val a dir que l'obra és molt superior a la primera de la sèrie, Roseanna, que us vaig comentar fa pocs dies. L'home que es va esfumar és una novel·leta curta, de poc més de 200 pàgines, que està confegida amb un gran encert. Sense que hi falti ni hi sobri res, es tracta d'un relat rodó, emocionant i ple d'enginy, que posa a prova la capacitat deductiva del lector. En aquesta ocasió, Beck va a la recerca d'un periodista desaparegut, seguint una sèrie de pistes que el condueixen a passar uns dies a la preciosa ciutat de Budapest. Gràcies a l'encís del riu Danubi i a les atractives descripcions de la capital hongaresa, la novel·la adquireix un aire encantador. La resolució del cas comportarà que surtin a la llum un conjunt d'aspectes sorprenents que, d'altra banda, posaran de manifest algunes qüestions (com el tema del tràfic de drogues) que començaven a destacar (l'acció té lloc el 1966) en la societat sueca i europea en general.
Els personatges, poc definits a Roseanna, van adquirint de mica en mica una idiosincràsia pròpia. Sjöwall i Wahlöö encara no ens han mostrat totes les cares del protagonista, però desgranen lentament la seva manera de ser, els seus sentiments, el seu caràcter. Aparentment seriós i fent gala d'una certa indiferència envers les qüestions de la vida quotidiana, Martin Beck és un bon home i un bon policia. Crec que no m'equivoco si dedueixo que la intenció dels autors és conformar la personalitat de Beck sense preses, a través dels casos que li tocarà resoldre en cada una de les novel·les. Malgrat ser un clar precedent d'en Kurt Wallander, encara li falta el toc d'humanitat antiheroica del personatge mankellià.
No vull desvetllar res més, però us la recomano sens dubte. La meva amiga Maria em va dir que era una perla i no es va equivocar. La meva idea és contribuir a enriquir una mica més alguna llibreria barcelonina i adquirir per ordre la resta de llibres de la sèrie. Ara ja hi estic enganxada i no puc (ni vull) fer res per evitar-ho.

2 comentaris:

Llaudal ha dit...

Els novel.listes suecs estan d'actualitat. Es veu, però, que això de quedar-se allà dalt no els entusiasme i han de baixar cap al sud. Beck ha arribat a Budapest. Potser a la tercera novel.la els nous casos el portin a la Mediterrània.

Anna Maria Villalonga ha dit...

No ho sé. Encara l'haig de comprar. Gràcies pel seguiment del bloc, Narcís.
N'has llegit alguna d'aquestes, tu?