Harlem Nocturne

dimarts, 29 de setembre de 2009

Cortázar i el relat d'intriga: Continuidad de los parques








Continuidad de los parques és un dels meus textos favorits. No em refereixo només pel que fa a l'obra de Cortázar, sinó en general a tota la narrativa breu, a la qual en sóc molt afeccionada. La primera vegada que el vaig llegir, era molt jove. Tal vegada per aquest motiu encara em va impressionar més vivament.

No vull fer-ne avui una paràfrasi, perquè és molt curt i impactant. No seria just si algú de vosaltres no el coneix. Us espatllaria l'efecte increïble que produeix en el lector. Evidentment, us remeto directament al text. Tanmateix, haig de dir que és una petita obra mestra del relat curt d'intriga, del relat misteriós, del relat circular. Una joia minúscula (per la llargària, que no per la vàlua) d'un dels millors autors en llengua castellana de la passada centúria.

Cortázar, com molts altres escriptors al llarg del XIX i del XX, va fer diverses incursions en el gènere negre. Va escriure històries de crims, enigmàtiques, de terror. Seguint l'estela d'Allan Poe, els autors de primera línia no van considerar que el gènere fos menor i, per tant, van decidir aportar el seu gra de sorra. En ocasions, un gra de sorra genial.

Aquest és el cas de Continuidad de los parques. L'atmosfera que Cortázar aconsegueix recrear en unes poques línies no pot rebre altre qualificatiu que el de superba. Estic segura que tots els negrots que l'hàgiu llegit, estareu d'acord amb mi. Per als que no, adjunto l'enllaç.

No hi passeu de llarg, sisplau. Paga la pena.


http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/esp/cortazar/continui.htm

15 comentaris:

Vicenç Bon ha dit...

Aquest cop haurem de llegir! Encara que si és Cortázar, potser ja l'he llegit, encara que segur que no en recordo res.

Elies ha dit...

L'acabo de llegir, i m'ha agradat molt.
Amb compte doncs si t'endinses massa en aquestes negres lectures que fas!
Gràcies pel suggeriment literari.
Fins la propera!

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

La majoria de relats de Cortázar són genials, és un dels meus autors preferits. A mi, potser la que més m'agrada es "Casa tomada". És cert que era un mestre, entre d'altres coses, del relat circular, dels universos paral·lels, etcètera. Té tants relats bons: Les armes secretes, el perseguidor, no sé ara recordo aquests. Val la pena llegir-lo, molt recomanat.

Salutacions, Anna Maria

Anna Maria Villalonga ha dit...

"Casa tomada" és magnífic. Precisament avui n'he parlat amb el meu germà. El pensava recomanar un altre dia, però ja que en parlem, allà va la recomanació.
Gràcies, Jordi.
Gràcies a tots per participar.

lulu ha dit...

que foooooooooort...!
és com assolir la quadratura del cercle:
mira que és breu, i se t'enduu del tot la història interna dels amants, i quan arribes al final et sobta l'enllaç fantàstic pq ja ni te'n recordaves del personatge extern-lector.
sense comptar que a mi almenys la història interna em duia no saps com als "amants de lady chaterley", i la descripció de l'entorn del personatge-lector, als entorns de la katherine mansfield.
és un compte fantèstic. vull aprendre'm a fons cortàzar.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Doncs el següent que llegeixis que sigui "Casa tomada". Com deia més amunt, és esplèndid. Cortázar és un gran geni, capaç de crear un univers propi i de transportar-te allà on vol. Sens dubte, és un dels meus escriptors preferits.
Me n'alegro molt que t'hagi agradat. Obrir-se al món de Cortázar és sens dubte fer molt per un mateix.
Muà, Lulu.

Jorge V. ha dit...

Anna, en hora buena por tu blog, los amantes de la negritud lo agradecemos.( pesar que se me cuesta el catalá)
Cortázar es uno de mis autores preferidos ¡Un maestro! La continuidad de los parques, uno de mis relatos favoritos, sencillamente: genial.
Un saludo.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gracias, Jorge. A mí también es uno de los relatos que más me gustan y Cortázar uno de mis autores preferidos, tal como digo en el artículo. Muchas gracias por tu paseo por aquí. Bienvenido.

Gemma ha dit...

Genial, però crec que ja l'havia llegit, no m'ha sorprés gens .

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Cortázar és genial, gairebé únic. Continuadad de los bosques és genial, gairebé únia, malgrat que no deixa de ser gairebé una ofensa per la resta de relats que va escriure, cal reconèixer-ho. Malgrat tot, jo estic enamorat, i ho estaré sempre, de "Casa tomada". Un petó, amiga !!!

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Ah, però si això és un post súper antic, com és que m'ha arribat ara al correu electrònic, ara m'adono que ja hi havia escrit anteriorment un comentari

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Com pot ser? Aquest, justament aquest, no te l'havia comentat? Ara me he adonat que no t'he comentat alguns articles, són de quan estava malaltona.
Ostres, doncs aquest es un dels meus relats preferits, no només de Cortázar, i l'empro cada any per a la classe de literatura hispanoamericana, tant per estudiar Cortázar com per fer entendre diversos aspectes de la crítica literaria.
No sabria què dir-te en unes ratlles perquè necessito escriure unes quantes pàgines sobre aquest conte.
Gràcies per parlar-ne!

Anònim ha dit...

L'acabo de llegir, quin mestre aquest home! No el coneixia aquest relat. M'afanyaré a llegir "Casa tomada" que ja la vaig comprar per un comentari teu.
Ets una molt bona consellera, gràcies

Àngels F.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

"Casa tomada" és una de les obres mestres de Cortázar, déu n'hi do. Ara té un munt de relats curts, alguns curtíssims que són les joies més grans d'aquest món; un llegat incomparable. Et recomano per entrar al món més cortazarià possible, al meu entendre, aquest que trobaràs aquí FES-HI CLIC Si poses a Google "Hojas secas Julio Cortázar" trobaràs un munt d'enllaços que et porten a relats on Cortázar inclou l'expressió "Hoja secas" en els seus escrits; mai no he pogut saber què vol dir exactament amb aquesta expressió però hi surt a una part immensa dels seus relats i alguns dels més memorables com "Continuidad de los parques", "Las armas secretas", etcètera. Doncs bé, el relat que et recomano, que, ja veuràs que és curt malgrat ser un dels més llargs dels que sol tenir, és el "novamás" sobre el tractat de "Las hojas secas", doncs aquí per llei, tots els habitants de la ciutat tenen l'obligació de recollir les fulles seques dels cementiris cada any, com una tradició que ningú no qüestiona perquè "tot el que fa el govern ho fa pel nostre bé", i si et negues a fer-ho o ho fas malament vas a les terres del nord, on sembla ser que després tothom torna en un taüt. ÉS UNA AUTÈNTICA GENIALITAT. LLEGIU-LO, SI US PLAU !!!

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Ara que me l'he tornat a mirar he vist que no és precisament dels més llargs, és curt però curt, el que passa és que és tan sucós que el recordava més llarg. Una reflexió súper interessant sobre la utilitat o conveniència o no d'algunes tradicions i sobre el poder dels governs per mantenir l'ordre establert, entre d'altres coses, i amb la seva càrrega de misteri com sempre :)