Harlem Nocturne

dijous, 14 de juliol de 2011

Una altra jornada als Juliols negres de la UB


Ahir dia 13, en el marc de la narrativa negra feta per dones que estem tractant als Juliols negres de la UB, vam assistir a dues conferències ben interessants. Us en faig cinc cèntims amb la renovació de la promesa de continuar indagant en els temes quan en tinguem ocasió.
La primera, a càrrec de la professora de secundària Maria Teresa Lirio, va versar sobre El paper de la gastronomia en les novel·les del nord i del sud d’Europa. Poca broma, perquè tots els que coneixem el gènere sabem de la presència i de la importància d’aquest element. Des del sibaritisme de luxe de Pepe Carvalho passant per les delicadeses que prepara l’assistenta de Montalbano i per la vida de gourmet consumat de Guido Brunetti.
Lirio va triar diverses autores per poder establir una comparativa (Giménez Bartlett, Teresa Solana, Rosa Ribas, Donna Leon, Anne Zouroudi –grega- i Fred Vargas) com a representants del que va anomenar L’arc del Mediterrani. Els eixos geogràfics del sud estan centrats a Barcelona, Venècia, Grècia i París, sense oblidar el fet que la detectiva de Rosa Ribas és mig catalana i mig alemanya i exerceix com a policia a la ciutat de Frankfurt.
Les autores triades pel que fa a l’Arc del Nord (Noruega i Suècia) van ser Anne Holt, Camilla Läckberg i Asa Larsson.
Lirio ens va mostrar amb tot detall com els elements de la cuina serveixen en tots els casos per humanitzar els personatges, revestir-los de versemblança i allunyar-los dels estereotips. La gastronomia cohesiona i transmet valors culturals i identitaris, a banda de palesar diferents formes de vida i diferents estils a l’hora d’afrontar la tasca policial. Mentre un home com Brunetti (i la seva esposa Paola) no poden suportar no dedicar al menjar i a la beguda el temps que consideren necessari, Rebecka Martinsson (al seu poble de Kiruna) menja pràcticament per sobreviure, amb una cuina gens curosa a base de dolços i congelats. Evidentment, també van sortir a la palestra el cafè i els pastissets de canyella que apareixen a totes les novel·les sueques, sense excepció.


La segona conferència, de Sebastià Bennassar, va tractar un tema que a mi personalment em sembla d’importància cabdal en la narrativa negra actual: la presència i la rellevància de la climatologia. El títol: Entre el fred àrtic i la calor mediterrània.
Bennassar, amb el seu estil engrescadorament humorístic, va confegir un interessant recorregut per la història de l‘evolució climatològica del planeta, de manera que vam acabar veient que els víkings havien arribat a Grenlàndia i els bascos a Terranova, tot perseguint el bacallà, molt abans del descobriment oficial d’Amèrica.
Es va centrar en quatre autores per anar pujant, de mica en mica, camí del nord d’Europa:
- La mallorquina Maria Antònia Oliver, creadora de la primera dona detectiva en català, que empra la benigna climatologia de l’illa per generar un ambient de xafogor enganxosa, humida i insuportable que pretén reflectir el crim i la corrupció.
- La americana Donna Leon en la seva condició d’escriptora-cronista de la ciutat de Venècia, lloc on, per raons òbvies, la qüestió climàtica és molt important. Venècia, gairebé submergida sota les aigües, s’enfonsa cada dia una mica. Cada cop pateix amb més freqüència el fenomen de l’acqua alta i tots els seus habitants saben del cert que la seva ciutat acabarà desapareixent. Aigües brutes, males olors a l’estiu: una Venècia que entronca amb la societat corrupta de les novel·les de Leon i tal vegada de la Itàlia del moment.
- La francesa Fred Vargas, a la ficció de la qual el clima no és tan significatiu, però, en canvi, sí que ho és la natura. Les referències als boscos, a la naturalesa, als animals (que en ocasions tenen un valor simbòlic) li serveixen per marcar la dicotomia entre París i la Província, entenent “província” com la resta de França. El seu detectiu, Adamsberg, que prové de la zona dels Pirineus i, per tant, no deixa de ser un estrany a la capital, s’identifica millor amb la natura salvatge dels boscos de la Normandia o d’altres indrets on de vegades es trasllada l’acció.


- I, finalment, Asa Larsson, que dóna moltíssim de si. És tota una novetat trobar l’acció de la novel·la negra en un poble que està a 145 km. per sobre del Cercle Polar Àrtic. Fred extremíssim, natura impressionant, neus perpètues. El clima configura el caràcter dels personatges i la seva manera de viure. Els animals hi tenen força presència (gossos, llops, rens). Apareixen molts llacs i molts tipus de gel i de neu. El clima ho domina tot i fa febles els humans, indefensos. El clima pot matar. Com jo mateixa he dit en algunes de les meves ressenyes de les novel·les d’Asa Larsson, la rellevància de la natura i del vessant ecològic també va ser remarcada per Sebastià Bennassar.
Bennassar va concloure que, al seu entendre, les dones novel·listes mostren  una sensibilitat especial a l’hora de tractar les qüestions del clima i de la naturalesa, qüestions que serveixen per arrelar el lector a la realitat de cada lloc i esdevenen una tècnica de cohesió de la trama.

En fi, estimats negrots. No us queixareu. Una abraçada ben forta per a tots. I no patiu: demà, més.

10 comentaris:

Elies ha dit...

Molt interessant tot plegat, però a mi el que m'agrada és el nostre clima mediterrani i la nostra gastronomia.
Encara que no des del pensament negrot, és clar...

Anònim ha dit...

A mi m'encisen els gels perpetus.
Emili Gil

Marta Roig ha dit...

és molt interessant, tot això que ens expliques. Quina ràbia no haver pogut assistir a les conferències. Brrrr.

Anònim ha dit...

Mnnn, però no només les dones mostren una sensibilitat especial en qüestions sobre el clima i la naturalesa a l'hora de novel·lar ;-)
JdM

Anna Maria Villalonga ha dit...

Evidentment, no, JdM.
I tu n'ets una mostra absolutament i esplèndidament representativa.

Teresa ha dit...

A mi també em sap greu haver-me perdut les conferències!
És veritat que el clima condiciona la manera de ser i actuar de les persones.... i també potser la forma i el tipus de menjar...
Gràcies per les teves cròniques!
Fins aviat!

Maria ha dit...

El temps i la teca, els dos grans temes de la filosofia quotidiana. Genial.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Subscric el comentari de la Marta Roig. Interessantíssim tot això de la cuina i el clima. Del segon tema ja saps que sempre en parlo durant el meu llarg hivern canadenc, no tan fomut a Toronto com a Kiruna, però déu n’hi do! Ja vaig dir una altra vegada que no m’agraden les noveŀles d’Asa Larsson, però la veritat és que quan fa referències al clima de Suècia sempre em crida l’atenció perquè em recorda força el Canadà.
Gràcies per un altre article molt interessant!

Anònim ha dit...

Las novelas de Âsa Larsson a mi tampoco me agradaban mucho hasta que empezé a investigarlas mejor. Vale la pena. Yo estudié el tema de la religiosidad y me dí cuenta de que describe los personajes tan bien que a veces me enfadaba con ellos como que fuesen personas vivas y conocidas...
Yvonne Ruz, coordinadora del curso

Anna Maria Villalonga ha dit...

Es cierto, Yvonne. Cuando profundizas en los temas siempre descubres cosas que los convierten en más interesantes. Gracias por participar y por todo. ¡Eres un encanto!