Harlem Nocturne

diumenge, 15 de març de 2015

W de Whisky, de Sue Grafton






Com sabeu, fa pocs dies vaig publicar un post sobre la meva màgica trobada amb Sue Grafton a la BCNegra. I ara, un cop acabada la lectura de la darrera lletra publicada, la W, em disposo a escriure’n la ressenya.
No crec que calgui, a aquestes alçades, fer un resum de l’argument. Tampoc cantar les excel·lències de tota la sèrie. Tant vosaltres com jo ho tenim ben clar. Els negrots en general i els fidels seguidors de l’Abecedari del crim en particular gaudim sempre amb les novel·les que l’integren. El nivell es manté elevat lletra rere lletra, mai no decep. I la identificació amb la protagonista, Kinsey Millhone, és tan gran, que la lectura esdevé indefectiblement un exercici plaent i feliç. Tot plegat només posseeix un punt negre: la sensació de buit quan les pàgines van avançant, la novel·la s’acaba i comprens amb resignació que t’hauràs de carregar de paciència fins que arribi la lletra següent.
A la W de Whisky, Sue Grafton (no sé si perquè l’alfabet està arribant al final i ella també es fa gran) afronta algunes qüestions pendents en relació amb la vida de la seva heroïna. Per exemple, parlar-nos de la seva família paterna, que fins ara no havia aparegut gens. També s’ocupa, tal com va explicar-nos ella mateixa a l’entrevista que li van fer durant la BCNegra, d’assegurar-li una mica el futur, mitjançant la recepció d’una inesperada herència (no m’invento l’expressió, ho va dir així).     
W de Whisky no s’està tampoc de mostrar algunes de les xacres més fosques i lletges de la societat, en aquest cas la problemàtica dels indigents, dels innumerables “sense sostre” que roden pel món.
Abans de concloure, he de destacar una cosa important. A la W de Whisky hi surt un gat. És un gat que ha arribat, n’estic segura, per quedar-se. Viu amb en Henry, el veí de la Kinsey, i ja ens ha robat el cor a tots. A en Henry, a ella i a mi.
No us perdeu la novel·la. No us perdeu cap ni una de les lletres.
Feliç diumenge, negrots.     
 
 

6 comentaris:

Tura Nogareda ha dit...

Què vols dir, que la W de whisky serà la seva última novel·la?
Ja m'has encomanat les ganes de llegir-la, gràcies per la ressenya, Anna!

Anna Maria Villalonga ha dit...

No, però l'abecedari acaba en la Z. Només falten les lletres X, Y i Z

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Encara m'has fet agafar més ganes de llegir més llibres d'ella. I, escolta això d'assegurar-li una mica el futur amb una herència inesperada, bé, si jo fos un personatge li diria a l'autora que també me l'assegurés a mi (perdona, és que ho acabo de pensar).
No me les perdré!

montse vilaro berenguer ha dit...

Tinc ganes de llegir-la

Teresa ha dit...

Encara em falta per arribar a la W; però penso llegir-les totes!
Gràcies per la ressenya!

Jofre Pervez ha dit...

Sembla impossible que ja haguem arribat a la W... Gràcies per un cop més donar-nos ganes de correr a la lliberia .. ( Tindré que començar altre cop l'abecedari.. ! )