Benvolguts negrots,
Sovint he defensat, tant en aquest bloc com en presentacions i trobades diverses, la necessitat d'aconseguir que la novel·la negra rebi un tracte de normalitat en tots els àmbits. És un tema pendent a Catalunya (i en general a tot l'Estat espanyol).
Un d'aquests àmbits -per a mi molt rellevant- és el món acadèmic. Que la narrativa negra sigui objecte d'investigació -com qualsevol altre tipus de narrativa- i que jugui un paper en els plans docents de les universitats del país, representa un repte importantíssim. Val a dir que no aspirem a cap cosa estranya. Ja sabeu que als Estats Units i a la major part dels països europeus, el gènere s'estudia amb total normalitat.
Amb aquests antecedents, no us estranyarà que estigui molt contenta que la Revista de Catalunya, prestigiosa publicació de solvència contrastada, inclogui en el seu darrer número (281) dos articles que s'ocupen de la novel·la negra escrita en català.
Un s'intitula Cap a on va, "La Negra"? La desfeta d'una experiència literària i està signat per Àlex Martín Escribà i Jordi Canal (tots dos prou coneguts d'aquest bloc). L'altre l'he escrit jo i porta per títol La novel·la negra catalana del segle XXI: mirall del passat, del present i del futur.
Si d'una banda Martín Escribà i Canal analitzen la deriva d'un projecte editorial, en el meu cas faig una anàlisi d'algunes obres i autors que, amb una clara voluntat crítica i testimonial, aprofiten les possibilitats del gènere per assajar una aproximació al fet històric i a la realitat poltícosocial.
Em fa molt il·lusió compartir la bona nova amb els fidels negrots. També volia, amb un nus a la gola, dedicar aquest post a l'Agustí Vehí, les novel·les del qual tenen una presència molt significativa dins del meu article.
De mica en mica anem avançant. Per sort, l'esforç d'algunes persones va fent camí. Un camí encara lent, encara balbucejant, però imparable.
Estem en la lluita, negrots. Fins aviat i gràcies.
5 comentaris:
Enhorabona!!!
És cert el que dius sobre d'altres països. Per exemple, quan estudiava a la Universitat de Toronto, hi havia dues assignatures, al departament de literatura anglesa, sobre noveŀla negra. Una era sobre noveŀla negra en general i l'altra sobre noveŀla negra canadenca. I eren cursos obligatoris.
Estic molt contenta amb aquesta notícia de la Revista de Catalunya i amb saber que tu n'ets part!
Enhorabona! Desitjo que aquesta aventura tingui un bon i llarg camí.
Doncs, força amb aquesta lluita per tirar endavant! I enhorabona per la revista!
Gràcies Anna!
Tura
Me n'alegro molt, una gran notícia!
Enhorabona a tots, i a tu en especial.
GRàcies Anna
Carme Luis
Enhorabona i gràcies per compartir aquests treballs. Els negrots t'ho agraeixen, encara que sigui gairebé dos mesos més tard!
Publica un comentari a l'entrada