Harlem Nocturne

dimarts, 8 de juny del 2010

Teresa Solana: una feliç trobada


Darrerament sembla que el meu destí (si és que tal cosa existeix) s'ha entestat a presentar-me escriptors. Potser es tracta d'una jugada traïdora per fer-me les dents llargues, però s'equivoca, perquè jo m'ho passo la mar de bé. El cas és que en poques setmanes (i després de tots els espècimens de la BCNegra) he conegut Manuel Rivas, Màrius Serra, Matthew Tree i, per rematar la jugada, Quim Monzó.

No vull entrar en detalls sense interès, així que aniré al gra. Avui he assistit a la presentació del llibre de Matthew Tree, Negre de merda, a la FNAC de l'Illa. M'hi havia convidat a través del facebook i, després del seu suport solidari per a tantes causes, em venia molt de gust tornar-li mínimament les seves atencions.

He arribat a l'Illa amb temps de sobres i, lògicament, m'he dirigit sense dilació a la llibreria de la FNAC (entre parèntesi us aviso que s'ha produït una compulsió, però els títols enganxats als dits ja us els comunicaré un altre dia). Ara, continuem.
Esperant l'inici de l'acte, he vist una dona que entrava a la sala. Mentre petava la xerrada amb en Matt, me n'he adonat ràpidament de la seva identitat: Teresa Solana, l'autora d'Un crim imperfecte i de Drecera al Paradís, les divertides peripècies criminals dels dos germans bessons detectius Borja/Pep i Eduard. El meu primer pensament ha estat per a la meva amiga Maria, amb la qual m'hagués fet molta gràcia compartir el moment.

M'he adreçat a Teresa en la meva condició d'admiradora fefaent, sobretot per agrair-li les boníssimes estones que m'ha fet passar amb el seus llibres. La conversa ha resultat extremadament agradable. Teresa Solana és simpàtica i xerraire, té una fesomia jovenívola i una paraula amena. Prové de l'àmbit de la Filologia clàssica. Somriu i gesticula planerament. Hem parlat força estona: de la Universitat de Barcelona; del decòrum horacià; del registre adequat per a les seves novel·les, sobre el qual m'ha demanat l'opinió; de com es documenta en els aspectes criminals; del seu nou llibre, Negres tempestes, que sortirà al setembre i que va guanyar la tercera edició del "Premi Crims de Tinta"; del fet (atenció, Maria, notícia) que està escrivint una tercera entrega dels bessons detectius. I fins i tot dels meus contes, de la meva hèrnia discal i del seu dolor de genolls.

Total, un intercanvi en tota la regla. Hem quedat que jo procuraré anar a la seva pròxima presentació (potser serà a la llibreria Negra i criminal). Ah, i que t'hi porti, Maria, que li he parlat de tu.

Finalment, ens hem acomiadat amb molt bon rotlle, després d'una magnífica presentació del llibre d'en Matthew -un assaig que indaga seriosament al voltant del tema del racisme- que aprofito per recomanar.

En fi, negrots, una tarda bonica, amb una trobada casual, inesperada i càlida que he volgut compartir amb vosaltres.

Ara ja és hora d'anar a dormir.

Que passeu una bona nit, negrots.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies, Anna, per pensar en mi. Però insisteixo en el de sempre: t'hi has de posar immediatament, a produir negror, amb o sense bruixa boscatana. Que ja et veig amb el barret.
I felicitats per la columna de clàssics.

Unknown ha dit...

Hola, Anna Maria!!
Primer de tot dir-te que m'agraden molt els canvis del blog. La llista de llibres imprescindibles, ara que hi és, penses: com hem pogut passar sense que hi fossin? El rellotge també és nou, oi? I la Mafalda boníssima!!
Quan a la teva tarda d'ahir espero que la compulsió no fos gaire greu!! Sempre se n'aprèn i en surts agraït d'una trobada amb gent com la Teresa Solana i en Matthew. No he llegit cap novel·la de la Teresa S., però ara segur que ho faré.
I en fi! Espero que la trobada que aquesta tarda tindràs amb una altra Teresa provoqui també una mica d'alegre compulsió. Jo almenys estic com un flam!!
Petons i avui et puc dir: FINS DESPRÉS!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Maria (anònima ara?) per l'expressió de confiança en la meva capacitat creativa. Si no fos pels sainets, que m'envolten i em dominen, m'ho plantejaria de debò.
Tot i això, deixa'm pensar. Tu ets la culpable d'aquest bloc i al final seràs la culpable de la meva novel·la.
Teresa, jo també estic molt il·lusionada amb la teva propera aparició d'aquesta tarda a Vivaldi. L'espero, com es diu, "en candeletes". Ja falta poquet.
Una abraçada enorme i gràcies per l'entusiasme amb el bloc. Jo també penso que queda molt bé.
Fins despréeeeeeeeeeeeeeeeeeees!
Anna

Anònim ha dit...

Caram, si ja ho dic jo, que cada cop t'atanses més a l'elit literària del pais!!!

Jo ja vaig llegir "Un crim imperfecte" per recomanació teva, l'altre no.

Estic d'acord amb la Maria Anónima Ara (quins cognoms més estranys) i hauries d'escriure una noveleta algun dia (o nit).

Petons,

IO

Anna Maria Villalonga ha dit...

hahahaha. Gràcies, germà. T'agrada el nou look del bloc?

Elies ha dit...

Celebro aquesta nova experiència litarària teva, la de conèixer un bon grapat de magnífics escriptors.
Jo també m'apunto al clam d'una novel·la teva.
Per quan, per quan?

Anna Maria Villalonga ha dit...

Quina pressió de les riuades de fans!!!!!

Mireia Mora ha dit...

I com t'agrada a tu conèixer a dones i homes de lletres!! Quina trobada més bonica que vas tenir. M'alegro profundament, ja ho saps!

Per cert, sí, una novel·leta negre tindria el seu què... vaaaa, posa-t'hi!!!! ànims!!!

petonets!

Anònim ha dit...

Sempre és interessant conèixer els escriptors!
La Teresa Solana va participar a la taula rodona del programa Mil.lenium dedicat a la Patricia Highsmith.
M´agrada veure les Negrors d´Elit.
En un blog es recomanava El expediente Archer, Ross Mcdonald, l´has llegit?
Imma

Anna Maria Villalonga ha dit...

Em sona, però no l'he llegit. Ja investigaré. Gràcies, Imma.
Has llegit tu els de la Teresa Solana? Són molt irònics i divertits. Jo m'ho vaig passar molt bé.