Tots els negrots sabeu que estic llegint Benjamin, una novel·la de terror (encara no ho he pogut comprovar, només porto 34 pàgines de les 504 que té) escrita per l'autor argentí Federico Axat, nascut el 1975 a Buenos Aires.
De moment, la cosa pinta força bé i l'estil narratiu és ben original. Com sempre, quan arribi al final, en confegiré la crítica, però val a dir que, de moment, resulta novament un plaer enfrontar una lectura en la llengua original (en aquest cas el castellà), sense passar per la mediatització (per bona que sigui) de la traducció.
El motiu d'aquest breu comentari és constatar, novament astorada, el poder de la xarxa. I és que, a través d'una amiga tarragonina del fèisbuc, que em va recomanar vivament la novel·la, he pogut conèixer (també internàuticament) el seu autor.
Ell, a l'Argentina. Jo, a l'Empordà. I tots dos xerrant ben emocionats. Ell perquè, planer, agradable i comunicatiu, diu que espera "tembloroso" la meva ressenya. Jo, perquè certifico un cop més que aquest invent que ningú no sap definir però que tots utilitzem, ens obre portes i ens facilita relacions absolutament impensables.
Per a una persona com jo, que llegeix tant i des de tan petita, l'autor sempre era un ésser mític i en l'ombra, algú introbable en el món real, inabastable. Actualment (i a banda d'haver experimentat darrerament l'emoció de conèixer l'estol d'escriptors nostrats que ja sabeu) em trobo amb un llibre entre mans, l'autor del qual espera impacient les meves opinions a l'altra banda de l'Atlàntic.
Ho trobo fantàstic, quasi de novel·la de Jules Verne. Només espero que Benjamin respongui a les expectatives dipositades, confirmades també per alguna opinió llegida (com no!) per la mateixa via cibernètica.
Per no allargar-me, us deixo amb la frase inicial de la contracoberta, prou suggeridora:
El miedo se transforma en terror cuando se esconde en las entrañas de tu casa...
Ens veiem aviat, negrots.
8 comentaris:
Quina emoció, poder interactuar amb l'autor de la novel·la que llegeixes.
Moltes gràcies i desitjo que t'agradi.
Ja espero la crítica amb candeletes!
Gràcies. Comença força bé. Ja us diré quelcom!!!
Això de poder parlar amb l'autor en temps real, no té preu, Anna.
A més a més, has sabut transmetre la intriga a través de l'entrada.
Ja tinc ganes de llegir el llibre.
Avui he avançat més. I l'autor ha llegit aquesta entrada i m'ho ha dit per una altra via. Per cert, que ha entès perfectament el català.
De moment, "Benjamin" m'està semblant sobretot una novel·la amb un interessant i original plantejament narratiu.
Anna Maria!!!
Jo interectuo amb tu!! I els teus relats són excepcionals!! Vull dir que puc entendre el que sents en parlar amb el Federico!! Tot un luxe!!
Un nou llibre que fa que senti el cuquet de la curiositat una altra vegada.
Petons!! I et trobo a faltar, i et troba a faltar, i....
Hahhaha. Que guapa ests. Només faltaria que fos igual interaccionar amb mi. Hahahaha.
Un luxe, sí senyor!
Un luxe obrir finestres i amarar-nos de noves veus, d'horitzons llunyans...
Un luxe compatir lectures i descobrir ments inquietes i generoses que en fan ressò.
Gràcies, Anna maria!
Gràcies a tu, Coia, per recomanar-me el llibre. Vaig avançant i m'agrada!!!!
Publica un comentari a l'entrada