Teresa Solana: una feliç trobada

Darrerament sembla que el meu destí (si és que tal cosa existeix) s'ha entestat a presentar-me escriptors. Potser es tracta d'una jugada traïdora per fer-me les dents llargues, però s'equivoca, perquè jo m'ho passo la mar de bé. El cas és que en poques setmanes (i després de tots els espècimens de la BCNegra) he conegut Manuel Rivas, Màrius Serra, Matthew Tree i, per rematar la jugada, Quim Monzó.

No vull entrar en detalls sense interès, així que aniré al gra. Avui he assistit a la presentació del llibre de Matthew Tree, Negre de merda, a la FNAC de l'Illa. M'hi havia convidat a través del facebook i, després del seu suport solidari per a tantes causes, em venia molt de gust tornar-li mínimament les seves atencions.

He arribat a l'Illa amb temps de sobres i, lògicament, m'he dirigit sense dilació a la llibreria de la FNAC (entre parèntesi us aviso que s'ha produït una compulsió, però els títols enganxats als dits ja us els comunicaré un altre dia). Ara, continuem.

Esperant l'inici de l'acte, he vist una dona que entrava a la sala. Mentre petava la xerrada amb en Matt, me n'he adonat ràpidament de la seva identitat: Teresa Solana, l'autora d'Un crim imperfecte i de Drecera al Paradís, les divertides peripècies criminals dels dos germans bessons detectius Borja/Pep i Eduard. El meu primer pensament ha estat per a la meva amiga Maria, amb la qual m'hagués fet molta gràcia compartir el moment.

M'he adreçat a Teresa en la meva condició d'admiradora fefaent, sobretot per agrair-li les boníssimes estones que m'ha fet passar amb el seus llibres. La conversa ha resultat extremadament agradable. Teresa Solana és simpàtica i xerraire, té una fesomia jovenívola i una paraula amena. Prové de l'àmbit de la Filologia clàssica. Somriu i gesticula planerament. Hem parlat força estona: de la Universitat de Barcelona; del decòrum horacià; del registre adequat per a les seves novel·les, sobre el qual m'ha demanat l'opinió; de com es documenta en els aspectes criminals; del seu nou llibre, Negres tempestes, que sortirà al setembre i que va guanyar la tercera edició del "Premi Crims de Tinta"; del fet (atenció, Maria, notícia) que està escrivint una tercera entrega dels bessons detectius. I fins i tot dels meus contes, de la meva hèrnia discal i del seu dolor de genolls.

Total, un intercanvi en tota la regla. Hem quedat que jo procuraré anar a la seva pròxima presentació (potser serà a la llibreria Negra i criminal). Ah, i que t'hi porti, Maria, que li he parlat de tu.

Finalment, ens hem acomiadat amb molt bon rotlle, després d'una magnífica presentació del llibre d'en Matthew -un assaig que indaga seriosament al voltant del tema del racisme- que aprofito per recomanar.

En fi, negrots, una tarda bonica, amb una trobada casual, inesperada i càlida que he volgut compartir amb vosaltres.

Ara ja és hora d'anar a dormir.

Que passeu una bona nit, negrots.