Anna Bruixa

Avui el meu germà Elies (sí, sí, aquest que sempre deixa comentaris d'aparença innocent) m'ha regalat un llibre infantil. No patiu, que la cosa promet. Hi ha opcions.

O bé em considera molt jove d'esperit (però moooolt) o tocada de l'ala. Tanmateix, potser encara existeix una tercera possibilitat. I és que el llibre s'intitula Anna Bruixa. Atesa la meva ben sabuda afecció bruixil (col·leccions de tota mena incloses), evidentment el meu germà no se n'ha pogut estar. I l'entenc.

Un llibre d'una bruixa que porta el meu nom resultava una saborosa temptació. No passa cada dia. Per més infantil que sigui (no el meu germà ni jo, vull dir el llibre, és clar).

El cas és que he dut a terme una recerca internàutica i l'obra és prou coneguda. Fou escrita per Madeleine Edmondson, autora nord-americana que viu a Nova York i que també ha compost novel·les per a adults. He fullejat el llibret (100 pàgines amb lletra grossa i uns graciosos dibuixos en blanc i negre) i m'ha semblat que fa molt bona pinta.

Per tant, i encara que la finalitat d'aquest bloc no sigui comentar novel·la infantil, he pensat que la recomanaria per als negrots amb fills en edat adequada (a la pubertat, diria jo). També m'ha recordat molt (incloses les il·lustracions) els meus estimats personatges que ja coneixeu: la bruixa sense nom, la vella òliba Bòrnia i les fidels gates Obscura i Tèrbola. Per cert, per si us interessa, us avanço que n'estic preparant un nou episodi.

I fins aquí arribo aquesta nit.

Que tingueu un feliç aquelarre, negrots.